Consultori mèdic

El doctor Jordi Quevedo, director mèdic a Activita, respon les preguntes dels pacients

El doctor Jordi Quevedo, director mèdic a Activita
El doctor Jordi Quevedo, director mèdic a Activita

P. Sóc un home de 63 anys i no pateixo cap malaltia crònica. De vegades sento, durant un parell de minuts, que se m'accelera el cor i després torna a la normalitat. A què pot ser degut?

R. Les causes probables del que vostè m'explica poden ser moltes, des d’emocionals fins a alteracions provocades per algunes malalties cardíaques o extracardíaques. Una simple auscultació, mesurar la tensió arterial i un electrocardiograma són eines molt útils per poder descartar algunes de les causes probables. La meva recomanació seria una senzilla exploració, un electrocardiograma i una analítica si el seu metge ho considera pertinent.

P. En què consisteix la síndrome del canal carpià i quins tractaments existeixen?

R. La síndrome del túnel carpià consisteix en l'atrapament del nervi mitjà al seu pas pel canell, la qual cosa es tradueix principalment en formigueig en canell i dits, dolor i debilitat. Les causes que l'originen són múltiples: determinats treballs manuals, causes endocrinològiques, genètiques, etc.
El tractament aconsegueix excel·lents resultats i pot consistir des de la immobilització del canell afectat fins a medicació, infiltracions i cirurgia en cas que el dolor no es reverteixi amb les mesures més conservadores.

P. Què causa l'hipotiroïdisme?

R. L'extirpació de la glàndula tiroide, per la causa que sigui, origina hipotiroïdisme. Però al marge d’això també hi ha un component genètic indubtable en l'origen de l'hipotiroïdisme que és freqüent en el nostre medi. Majoritàriament es produeix en dones per mecanismes autoimmunes –l’organisme genera anticossos que bloquegen o dificulten el normal funcionament de la glàndula tiroide–. Les causes farmacològiques –determinats tractaments mèdics poden provocar-ne– i les relacionades amb aliments i dèficits de iode són molt menys freqüents en el nostre medi.

P. Per què apareix l'ansietat i quant de temps cal mantenir el tractament?

R. L'ansietat, inicialment, és un mecanisme d'adaptació davant determinades amenaces. El que entenem per ansietat patològica és una resposta excessiva o inadequada davant de determinades situacions reals o inexistents. La durada del tractament serà segons el tipus d'ansietat, el seu origen i els fàrmacs utilitzats per tractar-les; en funció d'aquests paràmetres, el facultatiu pren les decisions de la durada del tractament.

P. Sóc una dona de 58 anys i fa poc m'han diagnosticat una osteopènia important. És recomanable fer exercici?

R. No només és recomanable, sinó que és convenient la pràctica d'exercici. Òbviament cal evitar els exercicis bruscos i aquells que forcin flexions excessives de la columna vertebral. L'exercici millora la densitat òssia i reforça la musculatura. Els exercicis més indicats –caminar al marge–, són aquells que fomenten la coordinació i l'equilibri, com el ball suau, el tai-txi, etc.


P. Acabo de ser mare i estic alletant el meu nadó. Voldria saber quins medicaments són segurs per exemple en cas de refredat.

R. En la mesura del possible l'opció ideal és intentar no prendre fàrmacs, ja que tots, o gairebé tots, en major o menor mesura, s'excreten en la llet materna. És recomanable prendre el medicament just després de de donar el pit i dilatar al màxim la següent presa (al voltant de 2-3 hores). En cas de patologies com ara un refredat hi ha fàrmacs d'ús comú que es poden emprar sense problemes: paracetamol, ibuprofè o alguns antibiòtics, com ara amoxicil·lina. El més adequat és consultar-ho amb el pediatre i en cas de dubte no prendre el fàrmac fins resoldre’l.

P. Per què apareixen els calfreds quan tenim febre?

R. El calfred és un mecanisme per generar calor que executa el nostre organisme quan tenim fred o bé en els estats febrils. En el cas dels calfreds per febre, es deuen al fet que davant determinades agressions (infeccions), el centre que regula la temperatura de l’organisme, que està en el cervell, estableix en aquestes circumstàncies un nou nivell de temperatura superior a l'habitual. Llavors l’organisme, per adequar-se a aquesta nova temperatura, produeix els calfreds per generar calor.

P. Què és millor per al dolor, l'ibuprofè o l’Espidifen?

R. En realitat tots dos vénen a ser el mateix, tret que en el cas de l’Espidifen es tracta d'una sal (concretament d'arginina) de l'ibuprofè, la qual, en teoria, actua una mica més ràpid. En línies generals l'ibuprofè és un antiinflamatori no esteroïdal amb propietats –analgèsiques, antipirètiques i antitèrmiques–- molt eficaç i segur sempre que no se sobrepassin els 1.200 mg al dia. No és necessari ajustar la dosi en pacients amb tractaments anticoagulants o en pacients amb insuficiència renal, etc. Les persones que pateixen hipertensió arterial han de ser cautes a l’hora de prendre’n.

P. Les persones que han patit una hepatitis poden ser donants de sang?

R. Inicialment no. Només podrien ser donants, pel que fa referència a l’hepatitis, aquelles persones que haguessin patit (generalment durant la infància) una hepatitis tipus A, ja que habitualment es cura en la totalitat dels casos sense deixar estat de portador. Per precaució no és recomanable ser donant si s’ha patit una hepatitis en l’edat adulta (independentment del tipus).

P. Les cistitis sempre cal tractar-les amb antibiòtics?

R. Per precaució, totes les infeccions de vies urinàries baixes que donen simptomatologia s’han de tractar generalment amb antibiòtics. El tractament és altament eficaç i còmode: habitualment n’hi ha prou –en la majoria dels casos– amb una sola presa d’antibiòtic (fosfomicina, trometamol), preferiblement a la nit, amb l’estómac buit i preferiblement després d’orinar. Acompanyat d’una ingesta adequada de líquids, per alleujar les molèsties, és útil prendre analgèsics suaus tipus paracetamol.

P. La meva filla de 16 anys sovint té dolors abdominals, i sempre tinc por que no sigui una apendicitis. Com podria saber si ho és?

R. Sento no poder ser més precís, però els quadres de dolor agut abdominal han de ser avaluats per un professional, més encara si el dolor és intens i va acompanyat de malestar general, vòmits i febre. Encara que l’apendicitis és relativament freqüent, per sort en gent jove acostuma a ser una patologia banal. En el cas de les dones és important descartar causes ginecològiques.

P. Quina diferencia hi ha entre la grip normal i la grip A?

R. En realitat pràcticament no hi ha diferències, ja que la grip A no deixa de ser una variant del virus de la grip. En tot cas, pel que fa a la grip A, el quadre acostuma a cursar amb febre més alta, superior a 39 graus en molts casos, i amb més molèsties gastrointestinals. El tractament, però, és el mateix. En tots dos casos, en persones amb malalties cròniques o en nens petits, si la simptomatologia respiratòria és important, cal consultar-ho amb el metge.

ACTIVITA. C. Joan Prim, 136. Granollers
Tel. 93 840 17 02 | www.activita.cat

Les consultes es poden adreçar a: info@activita.cat

Edicions locals