P. Què s'entén per prediabetis? Cal fer tractament?

R. La prediabetis és aquella situació en què les xifres de sucre en sang (mesurades correctament, normalment després d’un dejuni d'almenys 8 hores) estan al límit de la normalitat. Cal valorar l'existència d'altres malalties: principalment hipertensió, hipercolesterolèmia per valorar l'estat de salut global del pacient i, d’acord amb això, establir periodicitat de controls de glicèmia així com el grau de control de les xifres tensionals i del colesterol.
Inicialment, davant d'una situació de prediabetis el primer pas consisteix a establir mesures higienicodietètiques: minorar consum de greixos i sucres, reduir pes (si hi ha excés de pes) i fer exercici moderat. Amb això hi ha grups de pacients que milloren els seus nivells de sucre en sang.
Tenint en compte que un percentatge gens menyspreable de persones en situació de prediabetis acaben desenvolupant una diabetis, és important seguir al peu de la lletra les instruccions del metge per detectar canvis que comportin la instauració d'un tractament.

P. Per què es produeix un cop de calor? És greu?

R. El cop de calor és una situació greu ocasionada per un augment incontrolat de la temperatura corporal. Es produeix quan se sobrepassen els mecanisme habituals de regulació de la temperatura de l’organisme a causa, bàsicament, de l’exposició perllongada a altes temperatures, exercicis intensos al sol, etc. Afecta diferents òrgans i cal no demorar el tractament, que consisteix bàsicament en refredar el pacient al més aviat possible (banyeres d'aigua freda, per exemple) juntament amb altres mesures de suport vital.

P. El meu nét té cucs a l'anus; quines mesures hem de prendre?

R. Segurament el seu pediatre ja us deu haver indicat un tractament i us deu haver donat alguns consells. De tota manera és convenient –tenint en compte que hi ha probabilitats de contagi– investigar tots els membres de la família i, en tot cas, fer tots el tractament que hagi marcat el metge, ja que, a més de ser eficaç, és bastant còmode de fer.

P. Fins a quin punt l'excés de pes es relaciona amb malalties del cor?

R. Sovint la relació és indirecta i es genera com a conseqüència d’aspectes com la hipertensió o la diabetis mellitus –totes dues malalties directament relacionades amb patologies cardiovasculars–. La distribució del greix corporal pot orientar al risc de malaltia cardiovascular. Una obesitat de predomini abdominal, per exemple, es relaciona més amb hipertensió i diabetis que una distribució més repartida de l'excés de greix.

P. Quines són les causes d'orinar moltes vegades al dia?

R. Caldria formular-se preguntes com si l’obliga a aixecar-se diverses vegades a la nit (nictúria), si el buidatge és freqüent o si es fa en grans o petits volums. Per exemple, orinar freqüentment en petits volums s'orienta més a un problema de les vies urinàries (infeccions, problemes de pròstata; etc.), mentre que orinar moltes vegades i de manera abundant apunta, en major mesura, a causes endocrinològiques o renals.

P. Què en pensa del llistat de teràpies alternatives que el Ministeri de Sanitat vol eliminar?

R. Tot i que no és un assumpte sobre el qual estigui perfectament informat i documentat –desconec unes quantes de les teràpies que apareixen en el llistat–, com a metge considero que en qualsevol tractament s’han d’utilitzar aquells principis (farmacèutics) i/o tècniques que han demostrat eficàcia seguint criteris científics. A més, el diagnòstic de qualsevol malaltia l’han de fer persones qualificades i preparades al respecte (metges, personal d'infermeria; etc.).
El perill, segons el meu punt de vista, sorgeix quan aquestes teràpies alternatives pretenen substituir tractaments que han demostrat la seva eficàcia o bé quan infonen falses esperances.
Per exemple, un lleu malestar gàstric es pot tractar amb unes infusions de camamilla (són conegudes les seves propietats), però una hipertensió severa no revertirà si no s’apliquen els fàrmacs adequats. En aquest cas, o bé si es recorre a tractaments que no han demostrat la seva eficàcia, s'estarà jugant amb la salut de la persona.
D’altra banda, també suposa un risc quan aquestes teràpies s’afegeixen a tractaments convencionals en la mesura en què els pacients poden abandonar o disminuir la dosi del tractament convencional.
Finalment, més enllà de les bones intencions de les persones que s'ocupen d'aquestes teràpies i de la creença en el benefici dels seus mètodes, cal tenir en compte l’impacte econòmic que pot suposar optar per aquest tipus de teràpies.

P. És el mateix una embòlia que un ictus?

R. En realitat no. El més correcte seria parlar de malaltia vascular cerebral aguda (accident cerebrovascular o ictus) per fer referència a les aparicions brusques de dèficits neurològics provocats per malalties dels vasos sanguinis. El terme embòlia s'aproximaria més a una de les probables causes –de caràcter més obstructiu– de l'accident cerebrovascular. En realitat els accidents cerebrovasculars (ictus) clàssicament es classifiquen en dos tipus: isquèmic, el més freqüent (falta d’aportació sanguínia i oxigen a una zona del cervell), i hemorràgic, que es produeix quan una hemorràgia afecta una zona cerebral.

P. Cal tractar amb medicaments les hipertensions lleus?

R. En realitat la resposta és complexa, ja que depèn de les xifres –tant de la mínima com de la màxima– i de l'existència o no d'altres factors de risc cardiovascular, com ara diabetis, hipercolesterolèmia, etc. Les hipertensions amb aquestes característiques (xifres no molt altes) i l’absència d'altres factors de risc acostumen a beneficiar-se d'un estil de vida saludable: exercici, dieta i baix consum de sal.

ACTIVITA. C. Joan Prim, 136. Granollers

Tel. 93 840 17 02 | www.activita.cat

Les consultes es poden adreçar a: [email protected]