Quan els partits polítics que conformen el Govern de l’Estat van prometre derogar la reforma laboral impulsada l’any 2012 pel PP, van esgrimir com una de les principals raons per fer-ho la necessitat imperiosa de posar fre a la desbocada taxa de temporalitat que afecta el món laboral a Catalunya i Espanya i que ens situa molt per sobre de la mitjana dels països membres de la UE. Malauradament, però, les mesures aprovades i que ara hauran de ser ratificades pel Congrés no sembla que puguin ser suficients per reconduir una situació com l’actual, on més del 90% dels contractes que se celebren diàriament són de durada determinada i, en la seva immensa majoria, completament fraudulents.

Una de les mesures incorporades a la nova reforma laboral en l’àmbit de la temporalitat és la desaparició dels famosos contractes «d’obra i servei» que representen prop del 40% dels contractes que actualment se subscriuen. Ara, s'estableix que els contractes de durada determinada només es podran subscriure per circumstàncies de la producció o per substitució d’una persona treballadora quan aquesta tingui dret a la reserva del seu lloc de treball. També destaca la reducció del període màxim a partir del qual la persona que hagi estat contractada temporalment per a una empresa a través d’un o més contractes passa a adquirir la condició de contractada per temps indefinit. Si abans la conversió en contracte per temps indeterminat es preveia quan s'hagués prestat servei durant 24 mesos en un període de 30 mesos per a una mateixa empresa, ara serà en complir 18 mesos de prestació de servei en un període de 24.

Malauradament, però, aquestes i altres novetats que podrien contribuir a pal·liar l’abús de la temporalitat queden molt desdibuixades quan veiem, per exemple, que ara serà lícit utilitzar contractacions temporals per cobrir necessitats derivades dels períodes vacacionals de les plantilles (contravenint explícitament la doctrina del Tribunal Suprem), que es podran fer contractes temporals per un màxim de 90 dies l’any «per atendre situacions ocasionals, previsibles i que tinguin una durada reduïda” o la nova regulació dels contractes fixos-discontinus. Mesures totes elles que avancen en direcció contrària a la declarada voluntat de combatre la temporalitat i que, fins i tot, la legitimen en circumstàncies on fins ara no era legal celebrar contractacions temporals.

Limitar la temporalitat no és una qüestió que pugui derivar només d’un canvi legislatiu. Les normes fins ara vigents ja taxaven uns pocs supòsits legals per contractar temporalment que es podrien resumir, bàsicament en l’axioma de que les necessitats permanents i estructurals de les empreses no poden ser cobertes regularment a través de contractes de durada determinada. Fora d'aquests supòsits, la temporalitat era considerada fraudulenta. Per tant, és evident que la taxa de temporalitat d'Espanya no es pot explicar a partir, únicament, de la suposada laxitud de la legislació sinó que cal valorar també l’incompliment reiterat i massiu d'aquesta legislació per part de les empreses, atretes pel menor cost i les facilitats per finalitzar un contracte temporal. Ni una cosa ni l'altra s'ha modificat i, per tant, res no fa preveure que l'incompliment generalitzat hagi de finalitzar amb la nova normativa. És per això que encoratgem a les persones treballadores a seguir combatent, dia a dia, l'ús massiu, abusiu i fraudulent de la temporalitat per tots els mitjans legals i sindicals al seu abast.

Oriol Pintos
Advocat de Col·lectiu Ronda

Col·lectiu Ronda

Granollers
Pl. Josep M. Folch i Torres, 12, 1r C
Tel.: 93 870 87 42 · Fax: 93 860 01 66

Mollet
Rambla Nova, 26, 1r 
Tel.: 93 593 33 46 · Fax: 93 570 33 44

www.cronda.coop