Tot just fa poc més d’una setmana, el Tribunal Suprem espanyol va tornar a llençar una galleda d’aigua freda sobre les esperances de centenars de milers de famílies a tot l’Estat espanyol afectades per les hipoteques referenciades a l’índex IRPH. Una vegada més, el Tribunal Suprem ha reiterat el criteri que exhibeix des de novembre de 2020 per concloure que les hipoteques que fan servir l’IRPH per calcular els interessos no estan afectades per manca de transparència ni resulten abusives, malgrat els evidents perjudicis econòmics que han causat i continuen causant avui dia. Malauradament, i al nostre entendre, cal dir que el Tribunal Suprem està aplicant de forma insuficient les disposicions contingudes a la legislació comunitària que podrien ser efectives per evitar els greuges causats per la clàusula IRPH.

Si bé és cert que cada cas ha de ser analitzat de forma individual per poder prendre en consideració les concretes circumstàncies de la contractació, es fa difícil preveure que en un futur pròxim els tribunals estiguin en disposició d’oferir als afectats i afectades la protecció que mereixerien enfront de les conseqüències d’aquestes hipoteques. Però hi ha una excepció: les hipoteques que l’any 2014, amb la desaparició de l’IRPH-Caixes i l’IRPH- Bancs, van ser modificades unilateralment per les entitats per tal de substituir el tipus d’interès variable per un de fix. Un supòsit molt estès a Catalunya, ja que és això el que va succeir a moltes persones que tenien contractat el famós Crèdit Obert de La Caixa.

En aquest cas, i malgrat que el contracte estipulava que en cas de desaparició de l’IRPH-Caixes es procediria a substituir-lo per l’índex CECA, es va procedir a aplicar com a tipus d’interès fix el darrer valor de l’IRPH que es va fer servir per calcular l’interès de la hipoteca abans de la seva desaparició. O cosa que és el mateix, un tipus d’interès situat al voltant del 4% en un període en què com és sabut, l’Euríbor ha arribat a assolir valors negatius.

Aquesta modificació suposa la imposició d’una alteració d’un element substancial i essencial del contracte i, per tant, no és vàlida i resulta abusiva. De moment, el Tribunal Suprem no ha resolt cap de les demandes interposades en relació amb aquesta qüestió, però sí que ho ha fet, per exemple, l’Audiència Provincial de Tarragona, que ha dictat sentències avalant les reclamacions de les persones afectades. Així doncs, encara estem esperant que el Tribunal Suprem es pronunciï, però hi ha raons jurídiques per pensar que el criteri podria ser, en aquest cas, favorable als clients de les entitats, tal com nosaltres hem reclamat.

Aquesta podria ser, per tant, la darrera de les batalles judicials relacionades amb l’IRPH. I potser, la que tingui més possibilitats de ser guanyada pels clients de les entitats bancàries.

Núria Vilarnau
Advocada del Col·lectiu Ronda
Pl. Josep M. Folch i Torres, 12, 1r C · Granollers
Tel.: 93 870 87 42 · Fax: 93 860 01 66
www.cronda.coop