A qui ajuden?

Editorial

El pla de liquiditat previst per l’Estat per tal que els ajuntaments facin efectius els pagaments pendents de proveïdors obre dubtes sobre el seu el seu beneficiari real. Tot i que el priimer resultat és interessant, ja que tots els consistoris han hagut de fer un exercici de transparència amb els seus comptes -una actuació, d'altra banda, que no hauria de ser excepcional-, l'autonomia local es torna a menystenir.

Sense entrar en l'encert o desencert de la gestió d'alguns ajuntaments, és evident que aquesta mesura intervencionista de l’Estat atempta contra l’autonomia financera de les administracions locals, prou maltractades en aquest àmbit pels deutes milionaris d’altres administracions, en especial la Generalitat, i per la manca de voluntat d’establir un sistema de finançament just per a les hisendes locals.

Tot i que és evident que l’endarreriment de pagaments de l’administració suposa patiments a molts dels seus proveïdors, especialment els petits, el mandat de l’Estat no va a l’arrel del problema. De fet, d’una banda, afavoreix les empreses grans, en general les més preparades per poder assumir els terminis de pagament més amplis.

I, de l’altra, el govern espanyol impulsa als consistoris a incrementar el deute financer, afavorint així bancs i caixes, que apliquen interessos èticament qüestionables, i condemnant les administracions a continuar pagant durant anys altes quantitats en concepte d’interessos, despesa que, per tant, no es pot destinar a serveis i inversions.

I això és un deute també de la ciutadania que paga per uns serveis que sovint són retallats o innexistents.

Edicions locals