La caça del senglar

Editorial

La població de senglars al Vallès Oriental ha augmentat constantment en els darrers anys –no tenen depredadors i es reprodueixen ràpidament–, de manera, que cada cop és més habitual veure’n exemplars en els nuclis urbans, la qual cosa pot arribar a generar conflictes de coexistència.

La Societat de Caçadors de les Franqueses n’ha abatut una quarantena aquesta temporada i defensa que s’ampliï el període de caça per poder fer un control d’aquests animals. De fet, a la majoria d’indrets de Catalunya s’ha recorregut a la caça per aturar la proliferació de senglars i els caçadors asseguren que la seva feina és imprescindible per regular les poblacions d’aquestes bèsties.

Amb tot, són moltes ja les veus que alerten que, malgrat l’esforç que s’està fent amb la caça del senglar, el creixement no s’atura. Fins i tot, hi ha qui parla d’un cercle viciós: la caça desestabilitza la piràmide d’edats i rejoveneix tota la població, el que incrementa la fecunditat.

Sigui com sigui, però, els aficionats a la caça és molt millor que optin pels senglars que no pas altres espècies menys habituals.

Edicions locals