Cansats, però alçats

Editorial

Amb el retorn de les vacances, arriben totes les rutines i, en els darrers anys, s'hi pot comptar l'11-S. En els dies previs, se senten veus que pronostiquen la baixada del soufflé indepe i una participació pels terres a la manifestació de la Diada. És habitual també el ball de xifres d'inscrits que, cada anys, s'activa en els dies previs la concentració de Barcelona. I, finalment, arriba el dia i, any rere any, com per inèrcia, a l'entorn d'un milió de catalans omplen els carrers de la capital del país. Certament, cada any l'independentisme està més decebut i desorientat. Aquest estiu la manca d'estratègia conjunta i tibantors entre els agents polítics i socials del moviment s'ha evidenciat. Però, segurament, com ja fa uns quants anys, molts vallesans es desplaçaran a Barcelona per reivindicar la independència, amb una persistència poc comuna arreu. Tossudament alçats, que cantava Lluís Llach.

Edicions locals