Serveis essencials

Editorial

Una de les evidències que s’han posat de manifest els darrers mesos –arran de les conseqüències de la Covid-19– és la necessitat d’invertir i tenir cura dels serveis essencials. S’ha vist amb les mancances del sistema sanitari i la precarietat laboral dels seus professionals –que cada dimecres es mobilitzen a Granollers–, però es veu també en altres serveis.

El parc de Bombers de la ciutat, per exemple, fa anys que reclama millores en les seves infraestructures: material, vehicles i, sobretot, instal·lacions. Després d’un llarg historial de problemes –rates, puces, inundacions, avaries–, el Departament d’Interior va posar l’any passat fil a l’agulla per resoldre aquestes mancances, però passats 6 mesos el més calent és a l’aigüera.

Aquest juny, l’empresa constructora encarregada de l’ampliació del parc ha renunciat a l’obra i ha deixat la instal·lació a mig fer, i abans no es resolguin els tràmits administratius per reprendre els treballs amb una altra empresa passaran almenys 6 mesos. Mentrestant, els bombers continuen en precari i sense unes instal·lacions dignes, cosa que repercuteix en l’estat d’ànim dels professionals i en la qualitat del servei. I això és especialment greu quan el servei que ofereixen és públic i essencial. Però sembla que fins que no hi ha una emergència clara, ningú recorda que hi ha serveis imprescindibles.

Edicions locals