Preservar els conreus

Editorial

En les darreres dècades, els humans han girat l'esquena a la natura i, sobretot, al sector primari, malgrat que és el que els alimenta. En 60 anys Granollers ha perdut el 62% de sòl de conreu i les Franqueses, el 34%. I, ara, que sembla que la tendència és tornar a la terra –després que s'hagi demostrat els problemes de salut associats al consum d'aliments processats i la petjada ecològica que deixa un comerç global que fa arribar productes des de l'altra punta del món– apareixen noves amenaces més enllà de la pressió urbanística.

Les grans empreses elèctriques, que durant anys no han fet els deures pel que fa a l'energia neta, volen instal·lar ara grans espais amb plaques solars sense tenir en compte el perjudici que suposa la destrucció de més sòl agrícola. Especialment a la província de Barcelona, tal com palesa un estudi de la Diputació, la producció agrícola és un recurs limitat i no renovable. Així, planificar infraestructures sense afectar els sòls més aptes per a l'ús agrícola és bàsic per a l'equilibri territorial.

La regulació que permet instal·lar parcs fotovoltaics sobre sòl no urbanitzable posa de nou en perill els minimitzats terrenys agrícoles vallesans. Un grup britànic en vol promoure un que ocuparia més de 12 hectàrees agrícoles entre Marata i Corró d'Amunt. En les darreres dècades, les Franqueses ha perdut prop de 700 hectàrees de conreus, un equivalent a més d'11 cada any. Amb un únic projecte ja se superaria aquesta mitjana de destrucció de sòl agrícola.

El model d'energies renovables –també necessari– ha de poder conviure amb l'equilibri territorial. En cas contrari, l'error seria irreparable.

Edicions locals