El dret a l'habitatge i la propietat

Editorial

La PAH intentava ocupar divendres un pis per allotjar famílies que viuen en
espais poc habitables o que estan pendents d'un desnonament. Amb el dret a l'habitatge per bandera, la plataforma va triar un bloc que pertany a un dels anomenats fons voltor i que fa temps que és buit. L'ètica de l'acció és poc qüestionable, encara que hi hagi qui posa per davant la propietat privada als drets fonamentals de les persones.

La proesa, però, va acabar malament, amb una desocupació al cap de menys de 24 hores, càrregues policials, persones ferides pels cops dels Mossos i tres detingudes –posades en llibertat després de passar unes hores a comissaria–. I és que la il·lusió pel projecte que emprenien els activistes els va trair, i van voler fer pública l'ocupació en el mateix moment que es produïa, donant peu a la denúncia de la propietat i a l'actuació de la policia, en no haver passat el temps suficient per entendre que a l'immoble s'hi havia establert el domicili de les famílies a les quals es volia ajudar. I malgrat que els activistes van rebre, segurament el cop més dur se l'han endut les persones que tenien l'esperança de disposar d'un sostre.

La crisi de la Covid-19 dificulta encara més l'accés a l'habitatge i aquest s'ha convertit en un gran repte de futur, que només es pot afrontar amb treball coordinat d'entitats i administracions davant dels grans tenidors que tenen la paella pel mànec.

Edicions locals