Educació sensible

Editorial

Dimarts començava una vaga de l'ensenyament de cinc dies en resposta a les darreres propostes del conseller Cambray, ideades i anunciades d'esquena al sector, que se sent cada cop més menystingut. I és que, sense entrar a valorar la conveniència o no d'avançar el curs, és mala idea imposar nous calendaris i currículums a correcuita, sense pactar-ho prèviament.

L'Educació sempre ha estat un àmbit en què tots els governs volen marcar paquet, de manera que les reformes són constants, quan, precisament, perquè és un tema sensible i de futur, s'hauria de tenir una mirada llarga, amb propostes consensuades, no només pels professionals, sinó també per una àmplia majoria social i política. Lluny d'això, l'ús del sistema educatiu com a arma política ha empitjorat, no només la situació dels docents, sinó també –i sobretot– la qualitat de l'ensenyament –reduït a l'assoliment de competències bàsiques–.

No és d'estranyar, doncs, que una gota tan poc crucial com l'avançament de la tornada a la feina hagi fet vessar el got de la paciència del professorat, en molts casos funcionaris que van veient com les retallades laborals no es reverteixen i com les seves aules són cada cop més difícils de conduir i no s'hi aboquen prou recursos. 

Edicions locals