L'associació Reagrupament es va constituir formalment com a plataforma electoral el passat dissabte 3 d'octubre amb l'objectiu de presentar-se a les eleccions catalanes del maig del 2010. Només cinc dies més tard, aquest dijous, el líder del moviment, el doctor Joan Carretero, visitava Granollers. Davant d'unes tres-centes persones que abarrotaven la sala Francesc Tarafa, l'exmilitant d'ERC va reivindicar la regeneració democràtica i la independència de Catalunya. Abans de la xerrada, AraVallès va entrevistar Carretero. Directe, concís i mordaç, el president de Reagrupament matisa que entre Mas i Montilla triaria Mas perquè "és l'opció menys dolenta". Carretero hi afegeix la pregunta d'un amic seu: entre un traïdor i un espanyol, amb qui pactes?

Casualitat que Granollers aculli la seva primera xerrada després de l'assemblea que va escollir la primera executiva de Reagrupament?
Sí. L'assemblea comarcal va preparar la presentació per aquest dia, i jo vaig on toca. No hi ha prioritats comarcals. Espero que a Granollers i a tot el Vallès Oriental hi hagi gent amb il·lusió, amb ganes de canviar les coses.

Una comarca difícil per vendre independentisme, el Vallès Oriental?
No n'hi ha cap de fàcil. A tot arreu la gent ja té les seves preferències polítiques i enlloc serà fàcil aconseguir vots. Per això cal anar a tot arreu.

Quines sensacions recull en aquesta ruta per Catalunya?
Hi ha molta expectativa. La gent té la sensació d'haver arribat a un carreró sense sortida, perquè s'ha arribat a límits més propis de països llatinoamericans. Per això els catalans volen saber si realment hi ha una opció en la qual confiar o no. I aquesta opció és Reagrupament.

L'opció dels independentistes que aposten per tirar pel dret?
Penso que és el vot dels independentistes però també el de la gent que vol que les coses canviïn, que es facin d'una altre manera. Tenim dues potes: la independència i la regeneració política de Catalunya. Entenem que les dues coses són molt importants. Volem llistes obertes, limitació de mandats, màxima transparència i que els partits polítics facin públics els seus deutes. I també volem tenir un Estat propi, amb veu a Europa. O som un Estat, o ens dissoldrem com a nació. La independència és un tema urgent, si continuem amb l'actual espoli fiscal no podrem aguantar. La independència és necessària, urgent i possible. I quan demanem el divorci a Espanya, li reclamarem tots els diners que ens ha robat durant tants anys.

Al Vallès Oriental té majoria un partit que defensa el federalisme.
El mite de l'Espanya federal ha mort. Els espanyols no volen un Estat federal, ja ens han dit una i mil vegades que mai tindrem concert econòmic com els bascos, que el robatori a Catalunya serà permanent. Per tant, el catalanisme que vol reformar Espanya també està fora de lloc, ha fracassat.

Acaba de ser nomenat per unanimitat president de Reagrupament.
És lògic que la persona que ha promogut l'associació inicialment obtingui un suport ampli de la gent, però jo em quedo amb la il·lusió i l'entusiasme de tots aquells que van participar a l'assemblea. Em quedo amb les seves ganes de treballar.

L'assemblearisme és només inicial?
No. Jo he dit que assemblearisme sí, però que no podem estar cada cinc minuts debatent i decidint. Una vegada debatut a fons el tema, i amb totes les conseqüències, després cal actuar.

Demanen donatius a tots els seus actes. Com suportarà una formació que acaba de néixer una campanya electoral de gairebé un any?
Esperem comptar amb molts recursos humans que ens ajudin a tenir els mínims recursos econòmics per anar fent.

I a les eleccions, quants escons esperen?
Vint sempre són millors que deu.

Per pactar amb algú?
Al Parlament posarem unes condicions molt dures: independència i regeneració democràtica. Pactarem amb aquell que accepti els nostres dos principals objectius. No regalarem res a ningú.

La frase és seva: "entre Mas i Montilla, triaria Mas".
Si al món només quedessin dos individus, Mas i Montilla, doncs trio Mas, l'opció menys dolenta. Un amic meu sempre pregunta: entre un traïdor i un espanyol, amb qui pactes? Ep, ho diu un amic meu.

La resta de formacions els acusen de no tenir programa, de reivindicar la independència i poc més.
No, tenim un programa important de regeneració política, però els partits això fan veure que no ho escolten.

I des d'ERC l'acusen a vostè de ser de dretes.
La pregunta és: i si sóc tant de dretes, per què em van nomenar conseller de Governació en el primer tripartit d'esquerres?

La gent que voti Reagrupament al maig, el votarà a vostè com a cap de llista?
S'ha de veure. Això ho decidirà l'assemblea. Jo no tinc cap interès personal en encapçalar la candidatura de Reagrupament, si ho fa una altre persona, doncs encantat de la vida. Però si he de ser el cap de llista, ho seré.

Una altre persona com ara Joan Laporta?
Qui convingui.

Encara no han quedat per prendre l'anunciat cafè?
Encara no. Esperem que sigui aviat.