"Les tortures de la Guàrdia Civil m'han deixat problemes cardíacs de per vida"

Lluís Quintana Granollerí represaliat de l\'Operació Garzón l\'any 1992

"El desmantellament de Terra Lliure va ser l'excusa per silenciar l'independentisme"

Lluís Quintana, de Granollers, va ser un dels detinguts del Vallès Oriental en l'anomenada Operació Garzón, avui fa justament 20 anys. Ell va pertànyer al segon grup de detinguts, els que ho van ser després dels Jocs Olímpics de Barcelona. Militant independentista, convençut de què Catalunya és una nació ocupada, no ha deixat de treballar des de la societat civil per l'Estat propi. Encara que li hagi costat pressions i, fins i tot, la tortura. Quintana assegura que en els interrogatoris que li va fer la Guàrdia Civil l'any 1992, va patir tortura psicològica i física. -per Cristina Fernández.

-Fa exactament 20 anys que vostè va ser detingut en el marc de l’Operació Garzón.
-Sí, era el 25 de setembre de 1992. Va ser la segona onada de detencions.
 
-Quin motiu va esgrimir la Guàrdia Civil per detenir-lo?
-L’acusació concreta era la de col·laborar i pertànyer a banda armada, a Terra Lliure.
 
-I, quina vinculació tenia vostè amb l’independentisme?
-La meva vinculació era de caire polític, jo era militant polític des de 1981; fins ara, que formo part de l’Assemblea Nacional Catalana.
 
-Vostè creu que va ser una operació dirigida a acabar amb Terra Lliure o que perseguia l’independentisme en general?
-La meva opinió és que el tema de Terra Lliure va ser una excusa per portar a terme una operació de gran abast per silenciar l’independentisme. En el context de 1992 hi havia els Jocs Olímpics a Barcelona, que eren una vitrina mundial, però també l’Expo de Sevilla i d’altres esdeveniments; per tant, el que penso és que es volia donar d’Espanya una imatge concreta i per això a Barcelona es volia evitar que hi hagués cap tipus de manifestació independentista.
 
­-Així, vostè va ser un dels 45 detinguts. Quant de temps va estar-ho?
-Sí, jo vaig estar un dia i mig detingut. Em van venir a buscar a tres quarts de tres de la matinada, i em van deixar anar a la tarda de l’endemà.
 
-Vostè no va ingressar a la presó.
-No, no tenien proves contra mi.
 
-En quines condicions va estar detingut?
-Tenia suspès qualsevol dret bàsic, perquè se m’aplicava la llei antiterrorista, com si fos un estat d’excepció. Es restringeixen els drets ordinaris, estàs sense advocat, incomunicat i totalment a mans, en aquell moment, de la Guàrdia Civil.
 
-A vostè el van torturar els agents de la Guàrdia Civil?
-Sí, jo vaig patir tortura psicològica i física. Durant els interrogatoris em posaven una bossa d’escombraries al cap. Això et produeix una sensació de completa indefensió, i a més, és un mètode que no deixa rastre.
 
-Però, vostè no va formar part del grup de detinguts que van denunciar les tortures.
-No, crec que de les detencions produïdes després dels Jocs, jo vaig ser l’únic torturat. Tot i així, mai se’m va informar que es faria aquella demanda. A més, vaig demanar consell legal i em van dir que era indemostrable, pel fet de no deixar rastre, i és bastant dur emprendre accions legals quan saps que aquella denuncia anirà a la paperera.
 
-De fet, el grup que ho va denunciar va haver d’esperar a què el Tribunal Europeu de Drets Humans, a Estrasburg, condemnés l’Estat espanyol per no haver investigat aquestes denúncies de tortura. Creu que això és suficient reconeixement?
-És un pas que Espanya ha hagut d’acceptar a contracor, però l’Estat espanyol no ha assumit ni interioritzat el que va produir aquesta operació ni les seves conseqüències judicials.
 
­-A vostè li han quedat seqüeles d’aquells interrogatoris?
-Sí, jo vaig desenvolupar problemes cardíacs ja a l’any 93, i el metge em va assegurar que tenia a veure amb les tortures que vaig patir, però un cop més, era indemostrable. Fins l’any 99, que em van haver de fer un transplantament de cor. Alguns van anar a la presó, però a mi m’han condicionat tota la vida amb problemes de salut.

-Què és el que recorda amb més indignació d’aquella època?
-És una experiència molt dura, tant la detenció en sí com el que segueix després. Jo vaig sortir amb una fiança de 200.000 pessetes, i un temps després es va arxivar el cas per manca de proves. Però no es van acabar les provocacions, les pressions perquè m’acollís a la reinserció, i és clar, els problemes cardíacs.
 
-Vint anys després, sembla tenir més força que mai la idea per la que vostè militava, la independència. Quina seria la Catalunya ideal segons la seva opinió?
-Seria un Estat social, democràtic i de dret. Una democràcia participativa i defensora del medi ambient i socialment justa, que afortunadament, crec que és cap a on anem.
 
-Creu que la classe política està decidida a liderar aquesta tasca?
-La classe política ha d’agafar el mandat que la població li dóna. L’Assemblea Nacional Catalana, juntament amb la societat civil, està estrenyent a la classe política, i si no, la societat civil triarà altres representants.
 

Edicions locals