“Veure casa meva mentre corro és el que més em motiva de la Mitja”

Toni de Arriba Voluntari i corredor de la Mitja

Toni de Arriba (1966) participa a la Mitja des des de la primera edició de la prova, ja sigui corrent-la o bé com a voluntari. Enguany l’organització li ha dedicat el quilòmetre 12 del recorregut en agraïment a la seva tasca voluntària a la Mitja i en l’organització de curses, com la de la Vall del Congost, un reconeixement que de Arriba va assumir primer amb sorpresa i després amb il·lusió. Diumenge vinent serà, de nou, un dels molts voluntaris que posarà el seu granet de sorra per fer realitat la 32a edició de la prova. A diferència d’altres anys que estava a la meta a Granollers, enguany es quedarà a la Garriga. – Per Txell Parera

–A partir d’aquest any el quilòmetre 12 de la Mitja es diu Toni de Arriba, en reconeixement a la teva tasca voluntària tant a la Mitja com a l’organització de curses. Content?
–Molt. Fa 40 anys que corro i que estic vinculat al món de la cursa, i aquest reconeixement em va fer molta il·lusió. Vaig quedar molt sorprès quan m’ho van dir perquè no m’ho esperava gens.

–Però és un homenatge merescut: estàs vinculat a la Mitja des de la primera edició, bé sigui corrent-la o fent-hi de voluntari.
–Sí, l’he corregut una pila de vegades i, quan no puc fer-ho, ajudo. Hi ha una relació molt estreta de col·laboració amb la gent de la Mitja, perquè jo organitzo la Cursa de Muntanya de la Vall del Congost i és recíproc: jo els ajudo a ells quan em necessiten, i ells m’ajuden a mi en el que poden.

–Què és el que et fa repetir edició rere edició i t’enganxa tant a la Mitja?
–És una cursa que transmet molt bones sensacions. A mesura que puges cap a la Garriga vas veient casa teva, en el meu cas Tagamanent, i això em motiva. Un cop arribes a la Garriga, l’únic que queda ja és anar descomptant quilòmetres. També és molt xulo anar-te creuant amb els corredors que baixen.

–Justament, amb el canvi d’itinerari d’aquest any, es recupera aquest creuament.
–Sí, és una bona notícia. A veure com va!

–Tu que hi has participat des del primer dia, com diries que ha evolucionat la Mitja al llarg dels anys?
–Ara hi ha molta més gent, moltíssima. Anys enrere era una cursa més popular i et saludaves pràcticament amb tothom amb qui et creuaves mentre corries.

–També hi deu fer que el running estigui en ple auge, no?
–Sí, ara és un esport que està de moda. També és cert que aconseguir atreure tanta gent com ho fa la Mitja té mèrit perquè hi ha molta més oferta que anys enrere. A més, es fa difícil competir amb altres curses, com la de Barcelona, perquè molta gent prefereix participar en proves de renom i poder-ne presumir a les xarxes socials...

–Però tu ets un amant d’aquest esport, estigui o no de moda.
–M’agrada molt, sí. De fet, una vegada van coincidir el mateix dia la Viladrau–la Garriga amb la Mitja i, com que no sabia quina triar, vaig acabar fent-les totes dues: a les sis del matí sortia de Viladrau, a dos quarts de nou arribava a la Garriga, vaig esmorzar i vaig baixar cap a Granollers a fer la Mitja.

–Déu ni do, això sí que és amor per l’esport! Aquest any la corres o en seràs voluntari?
–Seré voluntari a la zona de la Garriga. En altres ocasions havia estat a la línia d’arribada, a Granollers, però aquesta vegada he canviat d’ubicació per necessitats de l’organització.

–Abans d’acabar, hi ha gent a qui li atrau la Mitja però mai no s’ha atrevit a fer-la. Què li diries?
–Que s’animi i s’hi apunti. Sobretot la gent de la comarca que pugui, que ho faci.

Edicions locals