“Tant de bo algun dia torni a Granollers i pugui jugar la Champions aquí”

Marc Cañellas Jugador al BMG durant 9 temporades, ara ha fitxat pel Kristianstad suec

Esports

Marc Cañellas deixa el BM Granollers desprès de nou temporades
Marc Cañellas deixa el BM Granollers desprès de nou temporades | Sergi Escudero

GranollersSergi Escudero

Té 22 anys. Va néixer a Santa Maria de Palautordera i ha jugat nou temporades al BM Granollers.  Ara se'n va a viure a Kristianstad, una ciutat de 40.000 habitants del sud de Suècia. El seu club d'handbol l'ha fixat.

–Donem per bona la temporada?
–Sí, podem considerar-la una bona temporada. Deixant de banda el Barça, ha sigut una Lliga Asobal molt igualada. I a l’EHF vam aconseguir la primera plaça de grup per primer any. La derrota a quarts de final de la Copa del Rei no ens la podíem permetre.

–I ara marxes al Kristianstad, un equip que juga la Champions i que ha guanyat les últimes quatre lligues. Però he vist que aquesta temporada a la plantilla només han tingut jugadors danesos, noruecs, suecs i islandesos. Ets el primer del sud d’Europa.
–Tot i que pugui donar la imatge d’un club aïllat, no és així. Es mou molt, juga la Champions i treballa molt bé la base. Això demostra que han vist món i, si veuen jugadors joves interessants no tindran cap dubte en fitxar-los.

–No t’hauràs tenyit el cabell de ros per semblar un suec més, no?
–(Riu) Molta gent m’ho ha preguntat. Existeixen diferents hipòtesis sobre el motiu, però la veritat és que vaig apostar amb el nostre porter que si ens classificàvem com a primers en la fase de grup de la EHF ens tenyiríem. I així ho hem fet.

–Què t’ha atret del Kristianstad?
–És un club amb molta tradició, fundat el 1899. És seriós, té unes instal·lacions molt grans i modernes, i un bon staff tècnic. Se centra més en formar que en guanyar 20 Champions. A més, l’entrenador, l’Ola Lindgren, era central com jo i també és el seleccionador de Suècia. Me n’han parlat molt bé.

–I imagino que també ha tingut alguna cosa a veure que juguin la Champions.
–Evidentment el fet de jugar la Champions també és una cosa que buscava. Volia tenir visibilitat tenint en compte que més endavant en algun moment hauré de firmar un segon contracte.

–Si el Granollers hagués aconseguit aquesta temporada la classificació per a la Champions hauries canviat d’opinió?
–No hagués canviat d’opinió, malgrat que m’hagués fet molta il·lusió jugar la Champions amb el Granollers. I tant de bo algun dia torni aquí i la pugui jugar. Però la idea de marxar ja feia un temps que la contemplava. Sóc jove i, si havia de fer-ho, era ara. Vull aprendre, i per aprendre has d’obrir-te a nous mons.

–El nivell mitjà de la Lliga Asobal ha baixat molt en els últims anys. Això també ha influït en la teva decisió?
–Si la lliga fos econòmicament com abans no hi hauria necessitat de marxar a altres lligues i hi hauria tres o quatre equips espanyols a la Champions. Potser nosaltres seríem un d’aquests i tindríem quatre vegades més pressupost.

–La selecció espanyola t’ha seleccionat pels Jocs Mediterranis. Jugar a Kristianstad creus que et farà més habitual  a la selecció?
–Ja he anat a la selecció jugant al Granollers i l’Adrià Figueras és un habitual. Però jugar fora et dóna un valor afegit de professionalitat. Ara tinc una bona oportunitat per entrar-hi més sovint perquè els altres centrals ja es troben en una edat avançada.

–Amb quina temporada et quedes com a professional al Granollers?
–La primera va ser un boom. Anava com a segon central, vaig fer una bona pretemporada i em van donar protagonisme en atac. Vaig acabar jugant gairebé tots els partits i vam arribar a la Final Four de la EHF.  La segona temporada va ser la més irregular tant a l'equip com a nivell personal. Em vaig trencar el menisc. I aquest últim any he compartit lloc amb l’Ian Terrafeta, he tingut més importància en defensa, una cosa que jo volia, i he patit una lesió de turmell que ha provocat que estigui un temps fora.

Edicions locals