La Magrana Vallesana: l'associació de consumidors i productors ecològics de Granollers

Hilari Cuadriello Soci treballador

Economia

La Magrana Vallesana: l'associació de consumidors i productors ecològics de Granollers
La Magrana Vallesana: l'associació de consumidors i productors ecològics de Granollers

Sergio Carrillo

L'Associació de consumidors i productors ecològics La Magrana Vallesana va rebre l'Ateneu Cooperatiu del Vallès Oriental per parlar sobre els productes que hi podem trobar. Ens atén l'Hilari Cuadriello, un dels socis treballadors.

- Per què formeu La Magrana?

- Neix d’una trobada de consumidors, un col·lectiu format per un grup de famílies amb interès de consumir aliments saludables i de proximitat. Ens vam ajuntar unes quinze famílies, ara farà 8 anys, amb l’interès de comprar productes ecològics i autodistribuir-los entre nosaltres mateixos.

- Quines pretensions teníeu?

- Els nostres objectius serien comprar productes ecològics, de proximitat i el més saludable possible. Actualment podem dir que un 75% dels nostres productes són de proximitat i el 100% és ecològic. Per a nosaltres, consumir el més pròxim possible, és molt important.

- I d'on prové la resta del 25%?

- Pot ser de qualsevol part d’Europa. Encara hi ha molta producció que no es fa a Catalunya, per tant, hem de tirar d’aquestes produccions. Això ens serveix molt perquè al final aquests productes puguin tornar a estar a la prestatgeria amb productors locals. El que fem és crear una necessitat d’aquest producte en concret, encara que vingui d’Alemanya, per exemple. Si els productors veuen que hi ha un producte fabricat a Alemanya que té rotació, segurament s’atreviran a produir-los aquí perquè ja hi ha un consum d’aquest producte.

- Què és proximitat per a vosaltres?

- Entenem que proximitat pot ser Catalunya, però també ens podríem plantejar d’on venen els plàtans. Els plàtans no són de proximitat, però sí que és un producte súper necessari, perquè té una sèrie de nutrients que no el trobaríem en un altre lloc. Per tant, per nosaltres el més pròxim seria les Canàries. Evidentment que si ens arribessin plàtans de Costa Rica, diríem: “aquests no”. Però si venen de Canàries, sí. I aquest criteri es pot fer amb molts altres productes. Evidentment, si ens porten patates, seran de la comarca, no ens n'aniríem al Pirineu a comprar-les, perquè a la comarca en tenim. O sigui, sempre busquem el més pròxim possible.

- També parleu de comerç just.

- Quant a comerç just entenem que és un producte que en tot el seu procés, des del cultiu fins a la distribució, s’ha pagat un sou correcte a totes les persones que l'han treballat.

- Com podeu comprovar que sigui així?

- Hi ha una certificació molt important, que és la confiança. Després de vuit anys, coneixem perfectament quins són els nostres productors. Això no s’aprèn d’un dia per l’altre, però sí que en tots aquests anys hem vist el tarannà i la forma de fer de tots aquests productors. Per tant, aquesta confiança ens l’hem guanyat i això només es guanya amb el temps, sabent qui hi ha darrere i qui són les persones que fan aquest producte. Aquest treball colze a colze conjuntament amb els productors et fa que arribis a tenir aquesta confiança. Evidentment, això ho aconsegueixes també pel fet de ser productes de proximitat, pel fet d’estar a prop de la persona que està produint, això també et fa tenir aquesta confiança perquè vius conjuntament amb ell cada dia. Per tant, saps com fa i com desfà el producte.

- Per què és millor comprar a La Magrana que en un supermercat?

- Aquestes taronges són un producte ecològic, vol dir que és un producte fet saludablement, sense contaminar la nostra terra, ni el nostre medi, i tampoc ens contamina a nosaltres mateixos. És un producte molt més saludable que el que puguis comprar en un altre lloc. Però no ens quedem només amb això: ens quedem amb el fet que cada euro per comprar aquesta taronja es queda a casa nostra, a la nostra entitat, i va a parar a un pagès de proximitat que també està dins de l’economia social i solidària. Si nosaltres anem a comprar això al senyor Caprabo: on aniran a parar aquests diners? No ho sabem. Si ho comprem a La Magrana, sabem des del principi fins al final què es farà amb el nostre euro invertit.

- Però només els socis hi poden comprar?

- Aquí topem amb dues coses: la moral i un fet fiscal o legal. Moral, perquè els socis paguen una quota per mantenir l’estructura de l’entitat. Amb aquesta quota es manté el sou de les persones que hi treballen o el lloguer, el que diem despeses generals de l’entitat. Seria il·lògic que vinguessis tu i t’aprofitessis d’aquests 14 € que paga el soci per ser soci de l’entitat. Com a no soci, t’estaries aprofitant de l’esforç d’una altra persona, i aquí entraríem en un conflicte moral. I per un tema legal, perquè som una entitat sense ànim de lucre. Si nosaltres venem a un no soci, evidentment no li vendrem al mateix preu, perquè hem de compensar la quota d’alguna manera. Aquí tenim una diferència econòmica entre un i l’altre, i és un lucre. A hisenda li estem dient que no tenim lucre, però si tenim el lucre estem contradient als nostres estatuts. D’aquesta manera estaríem enganyant hisenda, i per tant hisenda segurament que ens diria alguna cosa.

- Per què us establiu com a associació?

- Al principi vam pensar que com a associació ens era més fàcil començar. I, de fet, portem 8 anys en aquest nivell i actualment no li veiem la necessitat de passar cap a cooperativa. Tot i que aquests dies estem xerrant molt amb l’Ateneu Cooperatiu per arribar a veure quins són els beneficis de ser cooperativa o no. I estem en aquest procés ara de saber quins beneficis tindria per nosaltres ser cooperativa legalment. De fet, el nostre funcionament ja és cooperatiu, perquè les decisions es prenen assembleàriament, les nostres decisions són completament transversals i d’aquesta manera entenem que tot es fa conjuntament: des d’assemblees, comissions, juntes. Tot es fa com si fos una cooperativa. Per tant, el dia a dia ja el tenim assumit.

- Però sou part de l'economia social i solidària.

- Sí, és clar. Entenem que la producció ecològica està dins de l’economia social i solidària, perquè és un producte que no està contaminant, es paga un preu digne per les persones que treballen en tot el procés i no se li paga menys a una dona, sinó que estem tots al mateix nivell. Intentem anar cap a la banca ètica, paguem rigorosament i al comptat als nostres proveïdors. Per tant, totes les coses que nosaltres fem del dia a dia van encarades a aquest sistema de l’economia social i solidària. Comprar a un productor que és ecològic és important, però si darrere d’aquest productor hi ha un projecte social, per nosaltres és molt més important encara. Ecològic, proximitat i social.

 

 

Edicions locals