"El meu objectiu és ser en dos anys un equip candidat a la zona de play-off per pujar a Segona Divisió B"

José Solivelles Entrenador del primer equip de l'EC Granollers

Esports

José Solivelles, l'entrenador de l'EC Granollers
José Solivelles, l'entrenador de l'EC Granollers

GranollersSergi Escudero

Té 35 anys i ja ha entrenat al CE Sabadell a Segona Divisió B. Després va dirigir el CE Manresa a la Primera Catalana durant un curt període i, a continuació, va fitxar per l'EC Granollers, a Tercera Divisió, durant l'hivern passat, quan l'equip semblava abocat al descens. Gràcies a una magnífica segona volta, Solivelles va aconseguir la salvació dels vallesans.

–Heu fet 15 fitxatges aquest estiu. Això alenteix el procés d'interiorització de la idea de joc per part dels jugadors?

–Ho complica una mica, però no massa. En aquesta categoria hi acostuma a haver molts moviments de jugadors en la majoria d'equips. Hi ha molts pocs conjunts que mantinguin el mateix bloc d'una temporada a l'altra. I aquest és el nostre objectiu de cara als propers anys: encertar molt bé en les incorporacions per tal que els pròxims estius haguem de fer pocs fitxatges. Els contratemps que ara puguem tenir per culpa de la gran quantitat de novetats és una inversió que fem de cara al futur. 

–La sort és que alguns dels jugadors que han arribat, com Xavi Civil o Sergi Pastells, ja els vas entrenar al Sabadell a Segona Divisió B.

–Sí, això és una avantatge perquè ells saben el que jo els hi puc demanar. Però al camp juguen els jugadors, i són ells els que s'han d'acostumar a jugar amb gent que no coneixen. A més, estem fent coses diferents a les que vam fer al Sabadell. Al final, t'has d'adaptar al que tens. 

–El mateix Civil o el Raül Torres fa només uns mesos van jugar el play-off per pujar a Segona Divisió B amb el Terrassa. Com has convençut a aquest tipus de jugadors per a que vinguin al Granollers?

–Amb temps i amb el prestigi guanyat. El meu cos tècnic i jo hem fet coses que la gent del futbol ha valorat. Hem aconseguit resultats amb un model clar i una manera lògica de procedir. Tothom sabia com jugava el Sabadell i vam ser capaços de promocionar jugadors del filial cap a diferents categories. Això, els jugadors ho valoren. En període de mercat tots els equips som venedors i, per aconseguir els teus objectius, has de tenir en compte dos factors: el que li pots pagar al jugador, aspecte en què nosaltres no som els més competitius, i el teu marge de credibilitat a l'hora de vendre el projecte esportiu. 

–Carlos Arean, el director general del club des que va agafar les regnes Nama Sports, va dir el juliol en una entrevista al diari Som que una de les senyes d'identitat del director esportiu, Javi Pérez, era apostar pels joves jugadors. De moment, del juvenil del Granollers només heu pujat al primer equip a Marc Pluvins.

–El primer que has de tenir en compte és on vols arribar. Nosaltres volem arribar a un punt en què cada any, de forma natural, puguem pujar al primer equip quatre, cinc o sis jugadors, i puguem cedir a altres equips tres o quatre més per poder recuperar-los més endavant. Els del planter són jugadors que ja coneixen la dinàmica del club i que t'abaraten el pressupost. Tu alliberes massa salarial i, així, pots optar a fitxar jugadors top en altres posicions. Però, per a que aquesta realitat se sostingui, necessitem que d'aquí a dos anys el juvenil, com a mínim, estigui a la Lliga Nacional -actualment està a Preferent-. Això suposaria tenir més capacitat de captació de talent i que els juvenils estiguessin més preparats per jugar a Tercera Divisió. I també necessitem millors categories en els equips base de menys edat.

–I, a curt termini, quin és l'objectiu del primer equip?

–Jo ho tinc molt clar: tenir un any com més tranquil possible. Estar entre els 10 o 12 primers classificats seria un bon any i, això, implicaria una salvació tranquil·la. El que hem de fer és preparar un bloc de jugadors que ens permeti no començar des de zero la temporada vinent i, així, haver de fer només tres o quatre fitxatges per millorar el que tenim. Llavors sí serà el moment de donar un salt de qualitat. El meu objectiu és ser, en dos anys, un equip candidat a ocupar la zona de play-off per pujar a Segona Divisió B. 

–Que Nama Sports estigui darrere del projecte t'aporta tranquil·litat?

–Sí, pero a mi aquesta sensació me l'aporten les persones. Darrere de Nama hi ha Carlos Arean i Javi Pérez, dos persones amb les quals ja vaig estar en el mateix equip de treball a Sabadell. Sempre puc confiar en ells i sé que no és un projecte a curt termini. 

–Precisament el Carlos Arean va dir que un dels seus objectius era incrementar el nombre d'espectadors que van al camp del carrer Girona a veure els partits del Granollers.

–Als dos partits de Copa Catalunya davant el Llagostera i el Badalona va venir més públic del que era habitual en els partits del Granollers, però hem de tenir un objectiu més ambiciòs. Com ja he dit, el meu propòsit és que en dos anys l'equip, com a mínim, opti a una plaça de play-off. Quants equips amb només 200 persones al camp han jugat un play-off per pujar a Segona Divisió B? Cap. Es necessita més massa social. I, això, no s'aconsegueix posant un anunci. És un treball de picar pedra i de ser capaços d'enganxar a la gent amb resultats. 

–Parlant de resultats, com valores aquest inici de lliga?

–El valoro positivament perquè jo no acostumo a començar massa bé les temporades a causa del meu estil de fer les coses. Si nosaltres volguéssim tenir resultats a curt termini, ens posaríem tots a darrere a defensar, sortiríem al contratac i seríem els reis de la pilota aturada. Però aquesta manera de jugar té una metxa curta. El que intentem fer són unes altres coses que tenen més durada, el que comporta que s'allargui el procés d'obtenció de resultats. Tot i això, hem començat bastant bé. Els resultats estan sent els normals dins del que hauria de ser la nostra realitat aquesta temporada. 

–En 9 mesos, des que entrenes el Granollers, el club i l'equip han canviat molt?

–Vaig agafar el primer equip la jornada abans de l'aturada nadalenca. Aquell dia vam jugar al camp del Santboià i vam perdre per 1 a 0. Però el resultat va ser anecdòtic perquè no vam aconseguir passar de tres quarts de camp i ens van superar per tots costats. En acabar aquell partit, li vaig dir a la meva dona: "crec que m'he equivocat perquè m'he ficat en un embolic que no té gaire sortida". Llavors vaig fer un diagnòstic d'on estàvem. I estàvem el més avall possible. Per això vaig anar a tocar aquelles tres coses fàcils que ens podien fer millorar i ajudar a aconseguir resultats: fer-nos forts al darrere per no encaixar gols, no moure gaire l'onze inicial i canviar radicalment la dinàmica de treball durant la setmana. Considero que vam fer una segona volta bastant bona. De fet, gairebé vam doblar els punts aconseguits en la primera. 

Edicions locals