Personatges únics (V). 'Ja no mirem la televisió, per exemple, de TV3, només El Temps'

Les germanes Salamero Conce i Núria

Societat

Personatges únics (V). 'Ja no mirem la televisió, per exemple, de TV3, només El Temps'
Personatges únics (V). 'Ja no mirem la televisió, per exemple, de TV3, només El Temps'

Hem quedat a l’hora del te anglès, a l’hora dels toros espanyols i de les pel·lícules de dissabte de taurons i aranyes assassines. M’obren la porta del pis, un pis cèntric, i entro com sóc: tímid, observant racons, mobles i parets plenes de pintures. Hi ha un Torrebadell i un bon grapat de làmines de pintors eterns. Elles fa més de 80 anys que formen part del paisatge d’aquesta ciutat, del dia a dia, del paisatge cultural granollerí. Les trobes al Cinema de l’Associació Cultural, al Casino escoltant Jazz, sopant un Miramecres al Mirallet o assegudes entre el públic del Teatre Auditori o del Teatre de Llevant. Hi ha actes d’aquesta ciutat que no haurien de començar fins que elles no siguin al lloc. Les veus passar, l’una darrera l’altra o l’altra darrera l’una... Elles són, senyores i senyors, personatges entranyables que enriqueixen aquesta ciutat: la Conce i la Núria, la Núria i la Conce, les germanes Salamero. Diferents, molt diferents, però és difícil imaginar-les soles, l’una sense l’altra. –per Santi Montagud

Van néixer poc abans de la guerra incivil, al carrer de Corró cantonada amb el de Santa Apol·lònia i, pocs anys després, el dia que la ciutat fou bombardejada, tornaren a néixer. M’explica la Conce que tenia 4 anys i alguns mesos, diu la Núria que ella en tenia 2. Aquell matí, la mare havia sortit a buscar alguna cosa per menjar, va treure la Núria del bressol i la va deixar, amb la seva germana, al damunt del llit de matrimoni. Poc després, dues de les bombes que van vomitar els ocells de ferro italians van caure a la casa, el bressol quedà ple de rocs. Elles en van sortir il·leses.

–Recordeu aquell dia?
–Jo sí –diu la Conce– recordo el soroll, el soroll terrible de les dues explosions i que vaig agafar la meva germana amb força.

–Més endavant i ja en ple franquisme, a quina escola us van portar?
–El pare volia que anéssim a una escola laica i catalana però després d’en “Frasco” –elles així l’anomenen– res era laic i res català, vam estudiar a les monges Carmelites. I no en tenim cap queixa, es van portar força bé amb nosaltres.

–I després de l’escola?
–Núria: Amb la meva germana ajudàvem al pare en el restaurant del Centro Católico (abans l’Alambra). La meva primera feina, diem-ne seriosa, va durar 7 anys a Ca l’Estabanell, després vaig tenir la gran sort d’entrar a la Universitat, poder acabar magisteri i fer de mestra a Canovelles, Mollet i Palau-solità i Plegamans.
–Conce: Jo era emprenedora, m’agradaven els números, el comerç. Tot i així em vaig matricular a la Facultat de Dret, però no vaig acabar. Vaig treballar d’infermera, de comptable a una fàbrica de teixits, també a Vila Vila i, gràcies a saber anglès, em van fer cap de compres a Robertson. Si tenia temps ajudava a l’estanc de casa, ara bé, el què m’hauria agradat és dedicar-me al teatre. Diuen que ho feia bé.

–Què en penseu de la nostra ciutat?
–N’estem enamorades, Granollers amb els anys ha millorat molt.

–Culturalment?
–L’oferta cultural és amplia i variada. Cada setmana hi ha moltes coses a fer.

–Parlem de política. Sou socialistes, oi?
–Conce: Totes dues ho som. Jo afiliada; la Núria, no. Primer vaig ser de la UGT, i un dia en Martí Torres em va dir que em fes del partit. Ara sóc la militant més antiga de Granollers.

–Catalunya independent?
–No, nosaltres, com bé saps, no som independentistes, som federalistes. Bé amb tothom i respectant a tothom. En Pedro Sánchez és fabulós.

–No us parlaré del 155, ni de votar o no votar, tampoc de l’Iceta ni d’en Felipe, però, permeteu-me una única pregunta sobre l’actuació del vostre partit, fa uns dies el PSOE va votar en contra d’una comissió per investigar les possibles comissions rebudes pel rei emèrit Juan Carlos. Què en penseu?

–Primera notícia [fan cara de sorpresa], no en sabíem res. A més, que siguem socialistes no vol dir que estiguem d’acord amb tot el què fan i diuen. Nosaltres ja no mirem la televisió, per exemple, de TV3, només el temps. Nosaltres som cinèfiles, no polítiques i que s’ho facin com vulguin, però, a l’hora de votar, ho tenim molt clar. Que tothom digui i faci el què li vingui en gana, però sense fer mal a l’altre, això és ser federalista.

[Curiosament, això de “de TV3 només veig el temps” és el mateix que vaig llegir el passat 14 de setembre en un article de Roberto Giménez, exdirector de la desapareguda Revista del Vallés, avui articulista de Revista del Vallés digital i d'El Espanyol, diari digital dirigit per Pedro J, Ramírez]

–Núria, quin tipus de música t’agrada? i digue'm un pintor.
–M’agraden molts tipus de música però si n’haig de dir una, l’opera, i un pintor, en Picasso.

–I tu Conce?
–També Picasso i el jazz.

I vam seguir xerrant i xerrant, dues hores i mitja parlant de cinema, de teatre, de la vida, de la seva vida, del nostre Granollers. Cordials, atentes, encara que de tant en tant s’esveraven i deien que algú era una merda o coses pitjors. I és que són així, atentes però si tenen algú entravessat, que es cordi. Solteres perquè han volgut ser-ho, inseparables. Diu la Conce que primer morirà la Núria perquè un dia li va dir: -Si tu mors jo em suïcidaré. Aleshores, diu, que mori ella primera, així s’estalviarà el suïcidi que és lleig. Però la Núria ara no ho té tan clar, sembla ser que no sabria com fer-ho. (Amb mi que no comptin, penso).

I ja drets i abans de marxar, faig una visita guiada pel pis, m’ensenyen records del pare que fan referència als anys en què va ser col·laborador de La Vanguardia o president honorífic dels Blaus, fotografies de quan elles eren joves, records de mil llocs on han estat. I me n’adono que a la capçalera del llit no hi ha un crist a la creu, ni una verge amb el nen, a la capçalera del llit hi ha el Guernika de Picasso, com si volguessin deixar clar qui són, cap a on van i què en pensen de tot plegat, l’una... i l’altra.

Edicions locals