'Tothom pot fer esport, coneixent les pròpies limitacions'

José Manuel Rodríguez Entrenador d'atletisme, i qui ha batejat el Km 13 de La Mitja

Esports

José Manuel Rodríguez, al punt del Km 13 de La Mitja, que porta el seu nom
José Manuel Rodríguez, al punt del Km 13 de La Mitja, que porta el seu nom | Ajuntament de Canovelles

Nascut el 1961 a Villanueva del Rio Mina (Sevilla), va arribar a Catalunya els anys 70, ja amb l’afició de l’esport a l’ADN. Va ser corredor habitual de la Mitja des dels anys 90, i el 2009 va haver de deixar de córrer per un problema de salut. Des de llavors fa d’entrenador a grups de corredors, acompanyant-los en bicicleta. –per Montse Eras

–Quan vas començar a córrer?
–Als 8 anys a l’escola ja feia atletisme; a més de cros, també vaig començar amb la marxa atlètica. M’agradava sortir a córrer pels camps i la serra del meu poble. Però també feia natació –tècnica a la piscina i lleure al riu– i ciclisme i futbol.

–Acostumat a practicar esport en un paisatge rural, com va ser l’arribada al Vallès?
–El 1976 vaig arribar a Mollet i hi tenia amics del poble vinculats al futbol, així que vaig començar a jugar-hi, tot i que quan no entrenava, sortia a córrer o en bicicleta.

–I, un cop a Granollers i Canovelles, per on corries?
–Per les pistes, però també per la zona de Coll de la Manya, i també per Bellavista i Marata. M’agradava més que el futbol.

–Comences a preparar-te per a una mitja distància, doncs.
–Quan vaig conèixer el Toni Cornellas –president de l’AE La Mitja– em va encomanar l’esperit de la mitja i les maratons. A partir dels anys 90 vaig començar a córrer La Mitja; la vaig fer una dotzena de vegades. I també feia maratons de muntanya.

–Però la salut t’ha obligat a deixar-ho.
–Sí, tinc un problema congènit al cor i fins al 2019 no es va manifestar. M’havia fet moltes proves d’esforç i mai s’havia detectat. De fet, és una malaltia que surt de cop i, moltes vegades, quan surt, el malalt no ho explica.

–Quin ensurt!
–Sí, però vaig tenir la sort que els que fem esport estem pendents del cos. Jo era al sofà de casa quan em vaig notar estrany. Llavors vaig decidir anar a l’hospital. Hi vaig entrar en parada cardíaca i em vaig despertar a l’UCI. I ara he de conviure amb una malaltia degenerativa.

–Però no has volgut deixar l’esport.
–No, m’hi he resistit. Al principi no em eixaven fer res, però ara puc fer esport suau, sense gaire esforç ni impacte. Una activitat moderada per minimitzar el risc.

–I és així que tornes a la bicicleta?
–La veritat és que, al principi, després de 5 intervencions al cor, em feia por sortir de casa. I vaig començar a sortir amb la meva dona i jo en bicicleta. Llavors vaig començar a entrenar les amigues de la meva dona.

–I així comencen els entrenaments de grups de runners, que tu fas en bicicleta.
–Sí, jo tinc molta experiència i puc transmetre-la. En els entrenaments no es tracta només de córrer, sinó que cal preparar el cos i la ment, cada dia fer exercicis diferents, treballar la postura i la tècnica de carrera. I aquesta manera variada d’entrenar agrada.

–Quan vas començar a fer els entrenaments i quin perfil de corredor hi ha?
–Els faig des d’abril de 2010 i ara tinc unes 60 persones al grup que són de municipis de tota la comarca. Els interessats poden adreçar-se al Club Atletisme Canovelles. He entrenat molta gent que no corria i que ara fa maratons.

–I quina és la clau d’aquest èxit?
–Molta paciència! S’ha d’anar a poc a poc, corregint defectes de postura i respiració per tenir una bona tècnica, que permet fer menys esforç i tenir més velocitat. A més, el fet d’entrenar en bicicleta permet estar més pendent dels corredors, motivar-los i que no se sentin sols.

–Què té La Mitja que atreu tants corredors aficionats?
–Tothom es prepara per fer-la, hi ha una motivació especial per fer un bon temps. Hi ha gent en tot el recorregut i això és un plus, perquè quan les forces decauen, t’anima tanta gent al centre. Per això és la millor Mitja de l’Estat.
 

–I has batejat el quilòmetre 13.
–Sí, va ser una sorpresa perquè penso que no he fet res per merèixer-m’ho. Suposo que l’organització ha valorat que implico gent que no feia esport i que puc ser un cert referent perquè, tot i tenir una mancança, no deixo d’implicar-me a La Mitja. He demostrat que, coneixent les pròpies limitacions, tothom pot fer esport.

Edicions locals