'Si sóc president del Barça, el primer que faré serà trucar a Messi per dir-li que es quedi perquè el projecte li farà patxoca'

Víctor Font Candidat a la presidència del FC Barcelona

Esports

'Si sóc president del Barça, el primer que faré serà trucar a Messi per dir-li que es quedi perquè el projecte li farà patxoca'
'Si sóc president del Barça, el primer que faré serà trucar a Messi per dir-li que es quedi perquè el projecte li farà patxoca' | Xavier Solanas

José Luis Rodríguez Beltrán

De 48 anys i empresari. Afronta el repte de ser el nou president del FC Barcelona. Metòdic, va encetar la candidatura Sí al futur fa més de sis anys. Malgrat viure anys a l'estranger, sempre ha mantingut el vincle amb Granollers, que va veure prosperar l'empresa familiar Garatge Eloy, i on va tornar a establir-se l'any passat.

–Satisfet que, finalment, les eleccions siguin el 7 de març?
–Satisfet que ja siguin d'una vegada per totes, que això s'està fent molt llarg i el club necessita president i una nova junta directiva. Nosaltres empenyem des de l'agost perquè això passi. Vam estar donant suport a la moció de censura perquè vam veure que vam tocar fons a l'agost i que era imprescindible que moltes de les decisions que s'han estat prenent es poguessin prendre en el context d'un nou projecte.

–Va insistir en el vot electrònic… oportunitat perduda?
–Sense cap mena de dubte perquè, en primer lloc, ja hauríem pogut votar, i en segon, hauria votat tothom. Ara el 7 de març, sembla que estarà habilitat el vot per correu, que era una altra de les peticions que vam fer. Això com a mínim donarà opció a gent que no pugui sortir de casa pugui votar. Si haguéssim impulsat el vot electrònic, que és més segur i més fàcil d'implementar que el vot per correu en un cens de 110.000 persones, garantiríem una millor participació i ens asseguraríem, que sigui quina sigui la situació amb la pandèmia, les eleccions del 7 de març no s'endarrereixin.

–Quan va pensar que li agradaria ser president del Barça?
–De petit. Recordo d'un viatge que vaig fer amb el meu pare, que ell anava amb un grup d'amics de Granollers de tant en tant, i ho feia quan els viatges estaven organitzats per Viatges Marina, amb el Tamayo. Era quan els seguidors anaven amb l'equip; marxaves dilluns i tornaves dimecres, després del partit. Un amic del meu pare es va posar malalt a darrera hora i em va dir si jo hi volia anar. Eren unes semifinals a Torí, de la Recopa. Aquell viatge em va marcar molt, perquè allò de passar tres dies amb el president Nuñez o el periodista Puyal, entre altres… Estàvem en el mateix hotel que els jugadors. En aquell moment vaig dir que quan sigui gran, si m'ho puc permetre, intentaria dedicar-me a això.

–I ja ets candidat; quines opcions tens?
–Crec que s'ha de portar un projecte al Barça del segle XXI, d'una vegada per totes. Ja fa 21 anys que hem passat al nou segle, però el Barça segueix estant governat de la mateixa manera que el segle passat. Hi ha altres opcions que pretenen governar el club de la mateixa manera amb molt presidencialisme, molt individualisme i sense un projecte massa pensat. Tot molt centrat en una campanya entorn d'una persona que vol ser president. Creiem que ara toca un projecte molt diferent per poder fer front a aquests reptes de futur que tenim, com el risc que siguem una societat anònima esportiva… i, per això, estem constatant que els socis i sòcies que ens escolten entenen el nostre projecte i que l'alternativa que toca ara és la nostra.

–Convertir-se en una societat anònima és un risc real? Una Lliga Europea pot ser una solució?
–Són coses diferents. La societat anònima esportiva sí que és un risc real perquè amb un deute de 1.300 o 1.200 milions, uns ingressos de 700 o 600 milions, i unes despeses de 800 milions… Lògicament, en funció de com ho gestionis tot plegat, els creditors poden executar garanties i es pot forçar una situació de conversió en societat anònima. Però no necessites entrar en una Lliga Europea, que encara no sabem què és i tampoc com funciona. El que es necessita és implementar un pla de xoc en el molt curt termini que implica refinançar el deute i reduir la despesa, de forma dràstica. I després tenir un pla de creixement, que amb la contenció de la despesa et permeti començar a generar recursos i excedents, que nosaltres tenim previst fer a partir de l'any que ve. Amb aquest pla protegir el model de propietat i tornar a ser competitius i evitar ser un nou Milà.

–Messi té cabuda en el pla? És una solució o un problema?
–Messi és una de les solucions, claríssimament. Això del cercle virtuós que algú va dir que s'acabava, no és veritat. Per seguir generant, el primer equip has d'intentar que sigui competitiu i estar al capdavant. Per ser-hi, el millor del món i de la història t'ajuda moltíssim. El que és veritat és que ens hem d'adaptar tots a la situació actual de la indústria del món del futbol i del club.

–A qui fa més mal la publicació del contracte de Messi?
–Al Barça i també volen intentar fer mal a Messi, per desestabilitzar el club. Volen aprofitar que el club està en una situació de debilitat per fer-nos mal. Hi ha molts adversaris perquè el Barça és el millor club del món, que mou molta passió, que representa una bona part d'un país com Catalunya. Hi ha molts enemics i s'ha intentat fer-nos mal.

–Té por que aparegui una segona lona o un fitxatge mediàtic?
–No ho sé, però no ho penso [riu]. Les lones i les promeses buides de realitat no és el més important per al Barça. El més important és tenir solucions a una situació molt complicada i aquestes passen per un projecte sòlid i per un equip. No passa per una persona que desperta simpaties i que et rememora el passat, en base el que va passar fa 17 anys… Creiem que les coses són iguals, i no. Nosaltres, centrats en el nostre.

–Farà algun fitxatge mediàtic?
–El club no està ara per gastar-se i fer inversions com als darrers 4 o 5 anys. Qui faci una promesa així, estarà enganyant els socis. Ara hem de tenir una estructura esportiva sòlida, un lideratge adequat, gent com Xavi Hernández que ens pot representar i sap com treure el màxim profit dels actius que tenim i lògicament ajudar-lo per complementar la plantilla de la millor manera possible.

–Calen més Eric Garcia? Va posar com a exemple Edgar Davids.
–[Somriu] Vaig posar en un tuit l'exemple de quan el club el 2004 fitxa Edgar Davids en una situació econòmica molt complicada. L'equip s'havia de reforçar i es va fer un esforç que es podia permetre en aquells moments i crec que és el que hauríem d'haver fet ara.

–Si fos escollit president, què és el primer que faria?
–Trucar a Messi.

–Què li diria?
–Que és imprescindible que es quedi.

–I creu que li engrescarà el projecte?
–Sense cap mena de dubte. Ell ha explicat que la seva il·lusió és quedar-se al Barça i acabar la seva carrera aquí. Fins i tot, li agradaria estar vinculat al club un cop es retiri, cosa que per a nosaltres és fonamental. A més, també ha dit que per a ell el més important és el projecte esportiu i el projecte que tenim li farà patxoca, i amb algú com Xavi al capdavant, la credibilitat i ascendència cap al Messi, pot ser decisiva.

–Té una candidatura amb granollerins.
–Més que apostar per Granollers, és que quan construeixes projectes ho fas amb gent que tingui talent i que sigui de confiança.

–Va jugar a l'EC Granollers, l'Atlètic del Vallès i el Gramix... què en recorda?
–Vaig acabar bastant gran i arrossegant-me pels camps de la Tercera Regional amb el Gramix, que jugàvem al camp del carrer Girona, de l'ECG, però nosaltres fèiem més patxangues.

Edicions locals