'Salut ha de destinar recursos per assolir una bona ràtio d'infermers per pacient'

Saray Allen Gobernado Directora d'Infermeria de l'Hospital General de Granollers

Societat

Saray Allen, directora d'Infermeria de l'Hospital de Granollers
Saray Allen, directora d'Infermeria de l'Hospital de Granollers | Hospital de Granollers

Fa tres mesos que Saray Allen s'ha posat al capdavant de la gestió del departament d'infermeria de l'Hospital General de Granollers. Infermera des de 1998, va treballar durant 10 anys al Clínic, fins que es va iniciar en la gestió com a cap d'Urgències a l'Hospital Dos de Maig. Ha estat directora del Centre Sociosanitari Frederica Montseny de Viladecans i ha estat adjunta de direcció d'infermeria a l'Hospital de Sant Joan de Déu, càrrec que ha deixat per assumir la responsabilitat al centre granollerí.

–Arriba a l'Hospital de Granollers fa 3 mesos, després d'una reorganització important arran de la pandèmia. Què s'hi troba?
–M'he trobat una realitat que jo havia viscut de manera molt diferent perquè venia d'un entorn maternoinfantil, en què l'afectació de la Covid era molt menor que en el cas dels adults, però sí que és veritat que durant la pandèmia hem estat molt connectats. Aquí hi ha un equip de professionals molt implicat, del qual tot Granollers se n'hauria de sentir molt orgullós. Ara bé, després d'un any i escaig de conviure amb aquesta malaltia, comencen a mostrar una mica el cansament, sobretot emocional.

–En moments en què els malalts de Covid han estat aïllats, han hagut d'acompanyar persones en el final vital.
–Sobretot en els primers pics han vist patir i morir molts pacients ingressats, amb l'afegit que la gent gairebé no es podia acomiadar de les famílies i morien soles. Això ha marcat molt tots els professionals, però sobretot a infermeria, que és qui està les 24 hores al costat del pacient.

–Precisament, el Col·legi d'Infermeres i Infermers de Catalunya (COIB) alertava aquesta setmana, arran del Dia Mundial de la Infermeria, dels problemes físics i emocionals que estan aflorant arran aquesta situació i càrrega de feina. Ho esteu notant en baixes?
–L'índex de baixes ara no es veu afectat pel fet que n'hem tingut moltes durant la pandèmia per Covid. De fet, ara n'hi ha menys respecte a mesos anteriors. I, a més, infermeria tendim a, mentre se'ns necessiti, cuidar dels altres i potser no tant de nosaltres mateixos. Això fa que, com que la Covid encara no ha desaparegut i seguim tenint pacients, amb aquest deure i compromís amb la població estem fent un canvi.

–Un canvi, en quin sentit?
–Hem de donar sortida a aquells pacients que necessiten cirurgies que estaven endarrerides; els qui estaven a l'espera de ser visitats per confirmar diagnòstics i patologies que s'han quedat una mica a l'espera de ser tractades. Ara és on nosaltres estem abocant els esforços per poder seguir atenent i cuidant els pacients, des de la prevenció, el seguiment de les malalties i els tractaments.

–La feina no s'acaba amb la Covid, segur.
–No, moltes vegades dic que s'ha de posar l'accent en cuidar més enllà de la Covid, perquè una mica estem cansats de parlar-ne i volem recuperar la feina d'abans de la pandèmia. A més, és que és necessari.

–Però la pandèmia potser us ha fet més visibles. La infermeria ha guanyat prestigi, però a banda dels gestos d'agraïment, hi ha algun altre tipus de reconeixement que us faci sentir que la vostra feina és més reconeguda?
–Sentim que ara estem en una estranya normalitat. Si la pandèmia ha dut alguna cosa positiva és que tots anàvem a l'una, i infermeria s'ha pogut fer més visible. Però la feina de la infermera és una mica com la feina de casa, que sempre hi ha algú que ho mantingui, perquè cada dia menges, et vesteixes i et dutxes. Probablement la nostra feina és aquesta més invisible, però necessària. El que sí que entristeix és que la població aplaudís els primers mesos i ara sembla que tot això se'ns ha oblidat. Però, vaja, no som els únics que hem lluitat davant la malaltia ni els únics que treballem perquè la gent tingui benestar.

–Precisament el COIB també ha publicat un estudi que diu que els territoris amb més infermers tenen una qualitat assistencial percebuda més elevada i que Catalunya és un dels territoris de l'Estat amb les ràtios més baixes.
–La solució passa per mostrar què fem i com influïm en positiu, i que el Departament de Salut posi els recursos suficients per assumir unes ràtios d'infermers per pacient més altes. També tenim un paper fonamental en la prevenció, amb consells sobre hàbits saludables que fan que la població emmalalteixi menys. En l'àmbit d'atenció primària s'han fet molts programes per fomentar una alimentació saludable i l'esport, però hi ha altres temes, com l'estrès, que no es tracten. I, en general, som una població amb un nivell de treball elevat a qui li costa tenir moments de conciliació que cal promoure.

–I perquè costa posar el focus en la prevenció?
–Com que no té un resultat imminent, sinó que és a llarg termini, a vegades costa que sigui la primera aposta en la inversió de recursos. Però crec que el Departament de Salut n'és conscient i treballa per millorar aquesta tasca. A més, les infermeres som les que som, però s'ha de plantejar obrir més places a les universitats d'infermeria.

–De fet, durant aquest any l'Hospital de Granollers ha ofert places, però s'ha trobat amb una manca generalitzada de professionals al país. I encara menys centrats en UCI.
–Sí, perquè en aquest temps de pandèmia hi ha hagut més pacients a cures intensives, i ha costat trobar professionals amb el nivell d'expertesa per a crítics i semicrítics. Amb la reducció de la Covid es desocuparan llits, però cal tenir en compte que la població cada cop té una esperança de vida més llarga, amb patologia crònica associada, que també fa que sigui més complicat d'abordar el pacient. Així que, sigui com sigui, les infermeres les necessitarem.

–Així doncs, com veus el futur de la infermeria?
–Estem treballant a revisar què fan tots els professionals que treballem en l'àmbit de la salut i què podríem fer de diferent per poder arribar més a tota la població. Ara s'està empoderant la figura de les TCAE –auxiliars d'infermeria– que estan assumint rols diferents perquè la seva formació és molt més experta i més tecnificada. És una oportunitat per fer créixer tots els professionals. Potser una TCAE estava fent llits de pacients, una feina que pot fer el personal de neteja potser, i se la pot alliberar per fer tasques més relacionades amb l'atenció al pacient. Un pas serà redefinir les funcions dels professionals assistencials i l'altra passarà per redimensionar els recursos per a les necessitats de la població.

–Potser la Covid servirà per valorar més els qui teniu cura dels altres.
–Vull pensar que sí, tot i que, a vegades, les experiències negatives s'obliden de pressa. Esperem que això quedi en la ment, de la mateixa manera que ens quedaran hàbits com la rentada de mans i l'ús de la mascareta.

–Mascareta, encara que en el futur no sigui obligatòria?
–Bé, la mascareta ha servit per prevenir moltes malalties respiratòries. No hem tingut casos de grip i els nens, per sort, no han tingut bronquiolitis, una de les malalties de màxima afectació que requereixen llits infantils d'UCI durant l'hivern. Amb algunes mesures de barrera hem millorat. També hem treballat la teràpia virtual, com una eina que hem explorat i que ha vingut per quedar-se perquè també aporta els seus beneficis, sempre que no perdem la humanització, que és un dels pilars de la nostra professió.

Edicions locals