'Treballem per tancar acords sòlids de govern per al que falta de mandat'

Francesc Colomé Alcalde de les Franqueses del Vallès

Societat, Política

'Treballem per tancar acords sòlids de govern per al que falta de mandat'
'Treballem per tancar acords sòlids de govern per al que falta de mandat'

Francesc Colomé és alcalde de les Franqueses des de 2011, tot i que la seva entrada a l'Ajuntament es va produir el 1999 com a regidor de CiU. Des d'aleshores ha estat responsable de diferents àmbits, regidor a l'oposició durant tres anys (2008-2011) i alcalde els últims 10, a més de president del Consell Comarcal i un dels pesos pesants de Junts a la comarca. Ara, a falta de dos anys per concloure el mandat, Colomé ja ha anunciatque té intenció de repetir com a candidat de Junts el 2023.

–Com s'ha viscut des de l'Ajuntament aquest any de pandèmia?
–Dins de la desgràcia, prou bé. És una situació que no havíem gestionat mai, i ens n'hem sortit força bé. Quan l'Ajuntament ha fet una crida ha aparegut la solidaritat de la gent, i entre tots hem pogut pal·liar els efectes de la Covid. Al principi, Hospital i residències tenien molta necessitat de materials de protecció, i l'Ajuntament i els veïns de les Franqueses vam ser dels primers a actuar.

–Quin ha estat el moment més dur?
–Al començament, quan les residències ens deien que no tenien materials de protecció (EPI) i veies que en altres residències la gent es moria. Va ser un moment crític. Però vam poder parar el cop. I per sort, a les Franqueses no hi ha hagut cap brot fort.

–A poc a poc anem tornant a la normalitat i es va recuperant l'activitat social i cultural... Hi haurà les 5 festes majors?
–Dins de l'anormalitat, mirem d'actuar de la manera més normal possible. Tot el que no estigui prohibit, ho farem. Hi haurà festes majors, i a Bellavista hi haurà atraccions. Seguirem tots els protocols per fer-ho possible, igual que hem fet amb els mercats, on hem estat exemplars. Després d'un any i cinc mesos de pandèmia, és moment de passar la responsabilitat a la ciutadania.

–Es va aprovar un pla de xoc d'1,1 milions... a què s'han destinat?
–D'això n'estem molt contents. El pla de xoc ha servit per pal·liar els efectes de la crisi del Covid. Ha servit perquè els professionals poguessin pagar el lloguer, que els comerços s'adeqüessin a la situació Covid i les entitats amb pèrdues poguessin acollir-se a aquestes subvencions... Dels 1,1 milions que vam aprovar ja se n'han repartit el 95%. I volem donar-hi continuïtat quan s'aprovin els pressupostos.

–Som al juny i no hi ha pressupostos. N'hi acabarà havent aquest 2021?
–Continuem negociant amb l'oposició, però el que passa és que, quan et veuen en minoria, els partits de l'oposició fan política i no fan municipi. Aquesta és una queixa que tinc. Hauríem de tenir els pressupostos aprovats. Ens hem reunit moltes hores amb l'oposició, i ara ja hi estem molt a prop. Amb Cs ja hem arribat a un acord, i ara ens falta una abstenció. Amb IEC teníem un decàleg aprovat, però la seva assemblea no va aprovar l'acord per temes urbanístics, de model de municipi, que res tenen a veure amb el pressupost. Per això dic que han fet política. Espero que aviat les negociacions puguin tenir un resultat satisfactori per al municipi.

–La falta de pressupost frena projectes importants, com la residència, el nou pavelló, carrils bici, la revisió del PGOU...
–Amb els pressupostos prorrogats de l'any anterior no podem fer inversions. Però hem estat un any i mig centrats en la gestió de la Covid i l'Ajuntament continua funcionant. I amb la pandèmia també es valora més la gestió dels conflictes que la inversió. Però és veritat que, perquè el municipi avanci, calen les dues coses: gestió i inversió.

–Quines són les prioritats dels dos pròxims anys?
–Hi ha projectes per a cada poble. I alguns van lligats. Un dels més importants serà la pacificació dels nuclis urbans lligats amb la mobilitat sostenible. Estem treballant en una xarxa de carrils bici que connecti tots els pobles i equipaments. Ja tenim un estudi previ, que preveu dues branques: una unirà Llerona, Corró d'Avall i Bellavista, i l'altra Corró d'Avall, Milpins, Marata i Corró d'Amunt. I aquesta xarxa principal es ramificarà cap al Falgar i els equipaments.

–Això ho veurem els pròxims dos anys?
–L'estudi i el full de ruta el veurem aviat. L'execució serà més lenta.

–Al setembre, en plena pandèmia, es va trencar el pacte de govern amb el PSC després de quatre anys. Què va passar?
–La convivència sempre genera friccions. Passa sempre i en tots els àmbits de la vida. El resultat electoral va deixar 6 regidors a Junts i 5 al PSC, i això va fer que els socialistes comencessin a fer marcatge des del primer moment, des de dins del govern. I aquestes petites friccions, que van començar molt aviat, es van anar acumulant fins que van explotar amb el Pla d'Actuació Municipal, treballat durant vuit mesos amb els caps d'àrea.

–L'escenificació del trencament va ser una sorpresa, en plena presentació del PAM...
–No es va gestionar bé; mea culpa. Teníem pactades totes les actuacions del PAM, però vam fer un ultimàtum per posar fi a les ximpleries... no el van complir, i vam dir prou.

–Us trobeu còmodes governant en minoria? Us heu plantejat altres pactes?
–Ens hem plantejat arribar a pactes sòlids amb altres grups i, de fet, estem negociant, a banda dels pressupostos, pactes més sòlids per al que queda de mandat.

–Amb qui?
–Amb PSC i Cs no quadra gaire, sobretot a nivell de país. Tot i que la relació amb els regidors de Cs és bona en tots els temes referents a municipi. A nivell de país els penjaria... però hem de tirar endavant els nostres municipis.

–Aquesta primavera ha acabat el Pla de Barris de Bellavista després de 10 anys. Quin balanç en feu?
–Extraordinàriament positiu. Bellavista s'ha transformat, i això feia molta falta. Hem esgotat els 8,2 milions del Pla de Barris, i també se n'han invertit 1,2 en plans d'ocupació per a uns 200 veïns del barri, uns 20 cada any. Hi ha hagut accions de transformació urbanística importants, per permeabilitzar el barri i que no estigués tan aïllat i per renovar les places i els espais públics, i també hi ha hagut accions de cohesió social que han anat molt bé, com la taula d'entitats.

–Continuaran aquestes actuacions?
–La taula d'entitats és una eina que ha de seguir, perquè és el lloc on es reuneixen les entitats, es parla de Bellavista i es busquen punts de millora. Pel que fa a les inversions, malauradament ja no tindrem el 50% d'aportació de la Generalitat, però continuarem invertint-hi, per exemple amb la residència d'avis i centre de dia.

–Les Franqueses és un dels pocs municipis catalans on la segregació escolar, sobretot a primària, ha augmentat els últims 12 anys. Què hi fa l'Ajuntament?
–En una escola concreta hi va haver un descens d'alumnat, i els últims anys s'hi han dedicat molts esforços. Aquest any ha estat la que més increment de matriculacions ha tingut. S'hi va treballant per solucionar-ho.

–Experts en educació i també els grups de l'oposició han proposat crear una Oficina Municipal d'Escolarització.
–Ara com ara no creiem que faci falta. D'una banda, les Franqueses és una zona escolar única, no es fa distinció entre pobles i tothom pot triar l'escola del municipi que vol. I el percentatge d'alumnes que queden fora de l'escola que han demanat és molt baix. D'altra banda, la competència en matèria escolar és de la Generalitat, i crear una oficina d'escolarització voldria dir traspassar els problemes a l'Ajuntament. I és la Generalitat que n'ha d'assumir la gestió.

–Al municipi hi ha queixes per les molèsties que generen els polígons industrials: trànsit, pudors, sorolls... S'actua amb prou contundència?
–El polígon fa molts anys que hi és, i els últims anys ha millorat moltíssim pel que fa a les pudors. Pel que fa als sorolls, hem creat una taula on es debaten les molèsties que pugui haver-hi i les possibles solucions. I tot sovint fem sonometries per mirar que no se superin els llindars permesos. Fins ara, totes les que hem fet han donat resultats correctes. I si se superen els llindars, castanya!

–La Generalitat va invalidar una d'aquestes sonometries.
–Una d'aquestes sí, però les altres cinc o sis, no. Penseu que jo també sóc veí de les Franqueses, i tot el que sigui nociu per als meus veïns també ho és per a mi i la meva família. I sóc el primer interessat en què la qualitat de l'aire sigui bona i que no hi hagi sorolls.

–Quin seguiment es fa de la qualitat de l'aire?
–En aquest cas la competència és de la Generalitat. L'Ajuntament pot fer controls propis, i en els pressupostos hi ha prevista una partida per comprar un aparell que controli la qualitat de l'aire, tot i que la competència és de la Generalitat. Tot i això, les empreses tenen els seus permisos i passen correctament les inspeccions.

–Tot plegat ha portat alguns veïns a organitzar-se en una plataforma...
–El problema ve quan aquestes plataformes es polititzen. Van molt bé quan van de la mà de l'Ajuntament per solucionar el problema, de manera conjunta. Però quan un dels dos, en aquest cas la plataforma, va per sobre de l'altre, és que hi ha alguna cosa més. Si treballem junts ens en sortirem; si cadascú va per la seva banda i la plataforma es dedica a fer política, no ens en sortirem.

–En quin punt es troba el Sector N? De què depèn que no es desencalli?
–Som a la fase final per desencallar-lo. L'empresa Sandoz va posar dos contenciosos contra l'Ajuntament, i arran d'això el jutge va dictar mesures cautelars de paralització del Sector N. Ara, amb Sandoz estem treballant dos documents per desencallar-ho. Un ja està acordat, i l'altre està pendent de tancar. Si ens posem d'acord, l'empresa retirarà els contenciosos i el jutge aixecarà les mesures cautelars de paralització del polígon.

–Sandoz ha anunciat que marxarà de les Franqueses el 2024. Aquesta és una mesura de pressió de l'empresa per resoldre els contenciosos al seu favor?
–L'anunci va de debò. Si marxa, hem de procurar que Sandoz pugui vendre l'empresa, com ha fet a Barberà i el Masnou, on s'han conservat el 100% de llocs de treball. Per facilitar la venda i la reindustrialització de l'empresa cal que les instal·lacions de Sandoz estiguin en una zona industrial, i per això li interessa, igual que interessa a l'Ajuntament, aprovar el pla parcial del Sector N.

–Sempre heu dit que el Sector N serà un projecte important per al municipi.
–És la mare dels ous. Ara mateix hi ha 5 milions d'obra feta –dels anys 2006 i 2007– que s'està fent malbé, que l'Ajuntament ha pagat i els propietaris no. Quan es desencalli, l'Ajuntament podrà recuperar bona part d'aquests diners per a tresoreria. I aquests ingressos permetran a l'Ajuntament no haver d'apujar impostos. El cost dels serveis va pujant, però a les Franqueses fa anys que no s'apugem. El Sector N seran llocs de treball, riquesa econòmica, permisos d'obres, d'activitats...

–La previsió és que els pròxims dos anys es pugui reactivar?
–Puc equivocar-me, però confio que el quart trimestre d'aquest any es posi en marxa.

–Nissan, una altra empresa que marxa, és propietària de la masia de Can Sala, a Corró d'Amunt. L'Ajuntament té interès a comprar la finca, oi?
–Sí. Ja ens vam posar en contacte amb ells fa uns mesos, i al setembre ho tornarem a fer, quan tot estigui una mica més madur. Hi estem interessats, tot i que dependrà del preu.

–Què s'hi vol fer?
–Ara tenim molts equipaments en zona urbana, però cap com aquest en zona rural. Hi ha una gran piscina, un camp de futbol... té moltes potencialitats.

–També hi ha el compromís de retirar els foto-vermells que queden...
–Sí. Vam retirar el de la carretera de Ribes, i aquest any també traurem el del carrer del Pont. Ara hi ha més consciència que no es pot córrer en nuclis urbans, i de la Garriga a Granollers hi ha cada cop més elements per evitar que es corri: rotondes, semàfors, passos elevats, senyalització... Al final, la carretera de Ribes ha de ser per al trànsit intern de les Franqueses. D'altra banda, a Llerona hi ha molts veïns que no volen que es retiri aquest sistema fins que no hi hagi mesures alternatives de pacificació del trànsit.

"Repetiré com a candidat el 2023"

–Fa pocs dies heu deixat la presidència del Consell Comarcal arran d'un pacte amb el PSC, que preveia l'alternança a mig mandat. Quin balanç en feu, d'aquests dos anys?
–És positiu. A mi m'agrada aplicar aquella fórmula dels romans: arribar, veure i vèncer. I en aquest cas vam arribar al Consell, vam observar com funcionava... i llavors va arribar la pandèmia. I això ens ha capgirat la manera d'actuar. Tot i això, ens vam proposar millorar el sistema de finançament, fins ara deficient; enfortir el pressupost i fer que s'aguantés per si sol, sense dependre del romanent; i trobar una nova seu. Els dos primers objectius els hem aconseguit, i el tercer està en vies de solució, i confio que pugui tancar-se aviat.

–Heu dit que voleu deixar el Consell quan aquest tema estigui resolt per centrar-vos en la política local i, de fet, ja heu anunciat que voleu repetir com a candidat de Junts el 2023. És així?
–Si els meus companys em volen, hi estic disposat. Sempre dic que hi ha la gran política, absolutament necessària, i la política que ens fa grans, que és la municipal. I a mi m'agrada aquesta, que també afecta a la comarca i a l'àmbit de la Diputació. Però falten dos anys. Ja veurem què passarà.

–Formeu part de la direcció nacional de Junts... Veurem Colomé fent "gran política"?
–Formant part de la direcció sempre hi ha qui et diu que podries assumir altres responsabilitats, i els últims anys m'he pogut postular. Però a mi m'agrada el municipi i la comarca, i aquí m'hi trobo molt bé.

Edicions locals