'És un orgull tenir tant el masculí com el femení en la màxima categoria'

Josep Pujadas President sortint del BM Granollers

Esports

'És un orgull tenir tant el masculí com el femení en la màxima categoria'
'És un orgull tenir tant el masculí com el femení en la màxima categoria' | Xavier Solanas

José Luis Rodríguez Beltrán

Josep Pujadas, de 67 anys, posa el punt final a 10 anys com a president del BMG. Fa temps que el responsable granollerí meditava la seva marxa i el 2021 va decidir no optar a la reelecció del càrrec. A més, també tanca una etapa de 17 anys com a president de la Fundació del BM Granollers.

–Com són els últims dies com a president?
–No és fàcil acomiadar-se perquè són uns quants anys i han estat intensos, amb satisfaccions i també dificultats. Tot això fa que hi hagi una part emocional molt forta i procuro anar-me acomiadant de tothom, amb alguns per escrit i amb d'altres, si he pogut, ho he fet personalment. Alhora és una decisió presa voluntàriament i meditada des de fa temps.

–Per què ho deixa?
–La raó principal és perquè em sembla que 10 anys ja és un període llarg. A més, els objectius principals pels quals vam entrar nosaltres al club creiem que s'han assolit en una gran part i la feina s'ha dut a terme. Tot plegat fa que pensi que és un bon moment, que facilitarà també la renovació. Tota renovació és necessària, sigui en un club, una institució o empresa. També cal dir que es fa en un context de normalitat perquè s'han fet les eleccions quan s'havien de fer. Cal recordar que quan jo vaig entrar, els estatuts del club permetien dos mandats i en aquest sentit em sento moralment obligat a respectar-ho, tot i que és veritat que fa uns mesos van modificar els estatuts per donar la possibilitat de fer un tercer mandat. Crec que dos mandats són més que suficients i 10 anys són molts... en tenia 57 [riu]… i en aquests anys han passat moltes coses.

–La Covid hi ha influït?
–No especialment, perquè les raons existien i les tenia meditades. La pandèmia ens ha afegit una sèrie de dificultats, que encara vivim. Tot i que, curiosament, en aquest temps de Covid hem pogut resoldre el tema econòmic. En unes circumstàncies com havien previst a l'inici del mandat, la resolució del deute acumulat s'hauria d'haver produït el 2023. Per tant, s'ha resolt dos anys abans. Curiosament, insisteixo, en un moment de molta dificultat, hem vist molta gent disposada a col·laborar. La directiva, llavors, ha sabut aprofitar aquesta oportunitat.

–Econòmicament el club està sa?
–Hem redreçat la situació econòmica del club perquè fa 10 anys era molt delicada. Fins i tot, hi havia qui veia en perill el futur del club. De fet, en aquesta dècada han desaparegut històrics de l'handbol, com ara l'Atlético de Madrid o el San Antonio de Pamplona. Al darrere sempre hi havia motius econòmics. El Granollers, objectivament, podia estar en una situació similar perquè hi havia uns problemes econòmics molt grans, però no ha desaparegut i ara ha demostrat tenir una bona salut econòmica. Durant els últims 10 anys, hem resolt el deute heretat. Tot i això, per la situació actual el club seguirà demanant els pròxims anys una gestió rigorosa. Els darrers anys hem plantejat sempre els pressupostos amb benefici, que abans de la Covid era de 110.00 euros per temporada, i després ha estat de 75.000 euros. Ara la situació econòmica del club és molt més positiva i es pot plantejar un pressupost, fins i tot, amb menys benefici.

–De què se sent més orgullós?
–Encara que parli en primera persona del singular, jo responc en primera persona del plural perquè som un equip. A banda de la tasca econòmica, esportivament som l'únic equip espanyol que té els dos equips en la màxima categoria de l'handbol, el masculí i el femení. En nou ocasions hem jugat competició europea: set l'equip masculí i dos el femení. I cal destacar dos fets, la temporada 2015-2016 el Fraikin va quedar tercer de la fase final de la Copa EHF a Nantes i el femení, fa dos anys, a semifinals de la Challenge Cup. A més, ens hem fet habituals per participar a les fases finals de la Copa del Rei o de la Reina... Tanmateix, la feina del planter ens identifica perquè, de campionats d'Espanya, n'hem guanyat 13; de Mini Copa, 4, i de títols de Catalunya, 28, entre d'altres. A banda d'això, hem pogut muntar un equip d'Specials.

–Potser ha faltat apropar més l'afició...
–Dels objectius que no hem acabat d'assolir aquest n'és un, perquè volíem incrementar el nombre de socis, seguidors i l'ambient del Palau. De feina, n'hem feta, però no hem obtingut els resultats que desitjàvem i crec que hi ha marge de millora. El club necessita el màxim de socis possibles perquè així serem més forts. En l'actualitat, tenim uns 1.500 socis.

–El club hauria d'obrir-se més al conjunt del Vallès Oriental?
–Crec que sí, tot allò que sigui donar a conèixer l'handbol ens beneficia. Així com ara el Torneig CoAliment, el de Mini Handbol i la Granollers Cup. El fet de reforçar el posicionament de club a la comarca és positiu i nosaltres tenim socis i sòcies de fa molts anys que viuen en altres municipis del Vallès Oriental. Si mirem el nombre d'esportistes que tenim, un 60% són de Granollers i la resta són, majoritàriament, de la resta de la comarca.

–Com creu que se'l recordarà?
–No ho sé, això ho han de dir altres. Quan jo vaig assumir la presidència vaig voler tenir el màxim respecte per tots els presidents i directives, i algunes d'aquestes etapes són recordades per títols i altres per una feina molt valuosa. En el meu cas, hem tingut una etapa de treball intens per fer més sòlids els fonaments del club. Això sí, el que hem fet és trobar una manera de dir adéu als esportistes davant l'afició perquè en l'últim partit de la temporada a casa els hi fem un comiat. Llavors, el BMG acull en confiança qualsevol persona; en el moment del comiat, el club ho fa en agraïment, i el que fa gran l'entitat és sempre celebrar el retrobament amb els esportistes, perquè alguns dels que marxen tornen.

Edicions locals