'Corro per egoisme perquè, si jo estic bé, crec que el meu entorn també ho estarà'

Toni Cornellas President de l'Associació Esportiva La Mitja

Esports

Toni Cornellas, president de l'AE La Mitja
Toni Cornellas, president de l'AE La Mitja

José Luis Rodríguez Beltrán

Toni Cornellas, de 67 anys, és tota una institució dins el món de l'atletisme i des de fa 36 anys lidera el projecte de La Mitja, com a president de l'AE. El granollerí, apassionat del fet de córrer, ha aconseguit situar la mitja marató vallesana entre l'elit. A més, la cursa és ja tota una senya d'identitat per a la ciutadania i el territori. Cornellas explica per què troba important córrer i com la pandèmia l'ha fet canviar hàbits.

–Té por de córrer en temps de Covid?
–Jo corro normalment sol i, si ho faig amb altres persones, en grups reduïts. Tot i que també tinc clar, que si corres i guardes la distància, no ha d'haver-hi cap problema.

–Ha canviat els hàbits esportius amb l'esclat de la pandèmia?
–Abans els entrenaments eren tres dies a la setmana en una sala d'spinning amb monitor, i ara el faig a casa. Tot i que si vaig al gimnàs, no faig la classe i entreno sol. Sobretot he canviat això.

–Fa esport cada dia?
–Sí, de dilluns a diumenge. Un dia caminar unes tres hores; dos o tres dies, bicicleta, i tres o quatre dies, depèn la setmana, córrer. Dels dies que vaig a córrer, dos són pista i la resta rodo pel carrer.

–Participa en curses?
–La darrera que vaig fer va ser fa unes setmanes, la Cursa de Sant Antoni. Jo sóc molt conscient que cada any perdo pistonada i això és normal. Per tant, no vaig a les curses a millorar marca, perquè ja no puc, així que vaig a gaudir-les. Tot i això, si puc posar ritmes de 4:30 o 4:32 en 10 km ho faig, i en marató, completo els 42 km en 3 hores i 45 minuts, més o menys.

–Ha pogut fer La Mitja?
–L'he feta dues vegades, a l'edició Covid del 2021 i l'edició número 20, que vaig fer 1 hora i 35 minuts. Per tant, vaig dimitir durant dues hores com a president per poder fer La Mitja. M'he quedat amb moltes ganes de fer-la altres vegades. Veus La Mitja diferent, i veus coses a millorar. Hi havia qui em
reconeixia, i va ser curiós perquè la televisió em va posar una moto per seguir-me al costat i això em feia molt visible.

–Quina és la seva millor marca personal?
–En marató 2 hores, 26 minuts i 50 segons. Ara, t'he de dir que faltaven 300 metres per acabar la marató de Sant Sebastià [riu]. Una vegada has fet la marca, va i al cap de dos dies em comuniquen que no val. Llavors sempre dic que vaig baixar de 2 hores i 30 minuts... aleshores tindria 34 o 35 anys. En mitja marató com a millor marca vaig fer 1 hora i 11 minuts, més o menys. Jo he estat un corredor que he sabut patir molt i tinc molta força mental. Per tant, quan em ve la baixada, puc resistir.

–Aquesta fortalesa també la té al seu dia a dia?
–El fet de córrer m'ha ensenyat a tenir una perspectiva dels problemes, que no s'arreglen amb arrencades de cavall perquè això després són frenades d'ase. Llavors, m'he agafat la vida com una cursa de llarga distància i les pressions les he sabut diluir en el temps.

–És quan corro que hi veig clar...
–Aquesta frase és un poema del J.V. Foix, que es diu És quan dormo que hi veig clar. Un dia el Vicenç Viaplana estava inspirat i va dir que podríem aplicar aquesta frase. Una de les coses que jo he intentat sempre és estar amb gent més intel·ligent que jo, així n'aprens.

–Diu que està sent l'any de l'absentisme a les curses populars, per què?
–Crec que hi ha un pessimisme globalitzat... jo dic que ens han robat dos anys a la vida amb la Covid. Sap molt de greu, per exemple, anar al teatre, al Lliure o al Nacional de Barcelona, i no arribar a la mitja entrada i són obres boníssimes! Vas als llocs i no veus aquella alegria i això em sap greu. A les curses, hi havia algunes que havien tingut uns 15.000 i 20.000 participants, ara no arriben a 7.000. Alguna cosa passa. Bé, només has de veure que els gimnasos no s'estan recuperant i així pots anar multiplicant. Tot i que contradictòriament, la venda de material esportiu segueix amunt, per tant, la gent fa esport, però no va a competicions o gimnasos per por o precaució.

–Superarem aquesta incertesa?
–És un tema d'estat d'ànim i aquí, a Catalunya, han optat per una política de transparència, no han enganyat. Llavors, hi ha hagut restriccions i una línia, relativament, dura. Surts, vas a Madrid, i sembla un altre món. M'he trobat d'anar a Madrid, ensenyar el passaport Covid i m'han mirat com si fos un extraterrestre. O he anat a la marató de Màlaga i perceps una alegria diferent. Suposo que deu ser l'estat d'ànim que tenim aquí, que condiciona. Quan hi hagi una mica d'alegria això es contagiarà.

–El calendari esportiu està sobresaturat?
–Allò de què quan més serem, més riurem... Pot estar bé, però la sobresaturació de curses no ha estat bona per a ningú. El corredor que feia mitges, ara també agafa la bicicleta o va a la muntanya. De tot això hi haurà una recol·locació en el calendari.

–Per què corre?
–Sempre ho he tingut clar, corro per egoisme. És a dir, per sentir-me bé jo. Jo penso que si jo estic bé, el meu entorn estarà bé. Jo anava a treballar i a les 7 del matí ja havia sortit a córrer, arribava a l'escola i els meus companys arribaven amb una tensió... Jo, en canvi, no; havia fet el meu entrenament matinal i amb un nivell de relaxament del cos molt alt i em feia sentir molt bé. A més, l'atletisme m'ha donat moltes coses, com ara amics, el fet de tenir la força mental, també algun disgust amb lesions o enemistats... És la vida. A l'edat que tinc, segueixo fent alguna cosa.

Edicions locals