Montse Eras

Josep Mayoral i Antigas (Granollers, 1954) feia efectiva la seva renúncia a l'Alcaldia de la ciutat aquest dimarts, després de 18 anys en el càrrec i 35 com a regidor. L'endemà, ja jubilat, parlava amb SomGranollers del seu comiat de la vida pública, del relleu d'Alba Barnusell i de com veu el futur fora de la política municipal que l'ha ocupat tants anys.

–Aquests darrers dies ha semblat que la seva marxa de l'Alcaldia era precipitada.
–Volia un procés ràpid perquè si són llargs no són bons per la ciutat. Generen dubtes, situacions incòmodes.

–Però la filtració de la setmana passada ho ha accelerat o heu complert amb els tempos que us marcàveu?
–Amb l'Alba hem treballat el relleu des de fa temps. Amb la filtració no vaig modificar ni una línia l'agenda. Es va publicar el mateix dia que tenia previst comunicar-ho al grup municipal i l'Alba divendres ja tenia convocada l'assemblea de l'agrupació local. Les formes en política són una part del fons i, per a mi, era essencial explicar-ho a la meva gent. La data del 29 estava marcada feia temps, pràcticament des de Nadal. En el moment en què el Tió et caga unes boles de petanca ho interpretes ràpid… [riu].

–Sí, de debò? No el veig jugant a petanca.
–Jo tampoc! Però de la jubilació feia temps que amb la família en parlàvem. No tinc cap malaltia greu, però suposo que la medicació em fa anar molt més cansat i no vaig saber frenar, vaig seguir al mateix ritme perquè no ho sé fer d'una altra manera.

–Li ha costat delegar?
–No, sempre delego molt.

–Però acaba de confessar que no va alentir el ritme. I és conegut perquè és present a molts actes.
–Acompanyar el ritme de la ciutat és el que ha de fer un alcalde, ara l'alcaldessa. Ho visc com una obligació i com una vocació. Per això, estava present a tot arreu, perquè pensava que era bo que l'alcalde acompanyés aquest teixit associatiu tan espectacular que té la ciutat.

–I a les tasques de govern?
–Sempre he tingut un coneixement molt complert i he estat a la definició de tots els programes d'actuació municipal (PAM). No pot ser d'una altra manera; un coneixement molt directe de tot el que s'està fent. Però els regidors són delegats de l'alcalde i, per tant, he delegat. Però aquesta delegació s'acompanyava d'un procés de compartir molt. Sempre hem pensat que el PAM és el nostre contracte amb la ciutadania i, per tant, s'ha de complir. I has de ser capaç d'explicar-ho.

–Quin tant per cent diria que ha complert del contracte?
–Portem un percentatge altíssim del compliment de programa d'aquest mandat i encara queda més d'un any perquè acabi. M'ha tocat molt enfocar la meva feina en les qüestions en què hi havia acords directes amb mi.

–Ho explicava dissabte, tot llistant alguns temes que s'han anat tancant aquest mandat, com el Mundial o el centre de radioteràpia. Però encara tenim pendent la residència.
–Hi ha algunes novetats a explicar. Però hem quedat que ja ho farà l'Alba [Barnusell].

–Feia anys que s'especulava amb aquest relleu. Vostè hauria volgut que fos abans?
–No. Bé, potser en algun moment alguna temptació segur que hi va ser.

–Potser si Barnusell hagués fet el pas endavant quatre anys abans…
–No ho sé. Quan vaig començar aquest mandat tenia clar que hi havia uns temes bàsics, alhora que era conscient que m'estava fent gran i sabia que les condicions del meu entorn eren cada cop més exigents amb mi. He intentat portar-ho el millor que he pogut, fins que saps que hi ha un dia que no pots donar més en aquest ritme.

–Ser el 'Mayo' comporta molta pressió, molta exigència?
–Soc jo que soc molt autoexigent. Em pressiono jo. En el grup municipal he exercit de cap de l'oposició, és a dir, que les preguntes les feia jo.

–Exigent també amb els altres, doncs.
–Intentes que allò al que t'has compromès sigui regla. I vols traslladar aquesta tensió al teu equip. És la meva manera de viure, també quan era profe i director de l'Escola Municipal de Treball.

–Encara que digui que "els alcaldes són com les seves ciutats", aquesta manera de fer és una de les seves aportacions a Granollers?
–Això no he de dir-ho jo. No faré balanç de la meva feina perquè no em toca. La feina feta, feta està. Miro cap endavant i he après que aquelles millores que fas a la ciutat són ràpidament imbuïdes per la ciutadania. Un cop passejant amb la Roser [la seva dona] per l'entorn de l'Escola Salvador Espriu, hi havíem tret unes torres d'alta tensió, i ella ja no recordava que hi eren. Vull dir que cada dia és un repte i el passat és passat. El que importa ara és com escrigui l'Alba el seu llibre.

–Què aportarà l'Alba a aquest nou relat?
­–El canvi generacional és molt important, perquè l'Alba representa la generació que ara és el centre de gravetat de la ciutadania, és la generació que ha de ser protagonista. I alhora com que sempre projectem amb mirada llarga, a 10 anys, és important rejovenir l'equip. Jo al 2030 ja tindré una edat.

–Ha posat en valor el canvi de gènere.
–Sí, perquè la mirada femenina també és rellevant. Nosaltres hem estat millor govern quan hem tingut un grup municipal paritari. És l'hora que Granollers tingui una alcaldessa. Fins ara només l'ha tinguda 8 mesos i tot el respecte i estimació a la Carme [Esplugas]. Però ara m'agradaria una alcaldessa d'uns quants anys i té les condicions per ser-ho. Ho serà, vaja. A l'Alba li aniran bé les eleccions.

–Barnusell ha crescut políticament al seu costat, així que, a priori, s'espera un lideratge continuista.
–De moment, gestionarà el PAM que vam fer plegats, no és el meu programa. Dir que és del Mayo és reduccionista, no és veritat. I el nostre projecte és molt compartit. Aquests anys la Covid ens ha limitat però abans fèiem sopars amb gent diversa per escoltar visions i pensar la ciutat, per exemple.

–Aquest és el secret per mantenir-se a l'Alcaldia 18 anys amb un ampli suport?
–Parlar i escoltar. Entendre que cal buscar espais de confluències. És aquella frase tan fantàstica de l'Anna Maria Palé d'"el meu despatx és el carrer", que ja ho practicava l'any 1979. Hi ha un fil conductor al llarg de la història del grup municipal socialista, que alhora ha estat capaç de renovar-se permanentment amb molta gent jove que venia de la societat civil que ens ha aportat molt perquè aquest projecte no es marcís. Per exemple, Maria Villegas, la regidora més jove, no ha militat mai al PSC i ningú li ha preguntat per les seves idees polítiques des de punt de vista més partidista.

–Aquesta diversitat dins del grup municipal us ha comportat dificultats?
–Gestionar la complexitat sempre és més difícil, però és que la societat és complexa i és important que els grups municipals i partits, com a instruments per contribuir a transformar la societat, en siguin un reflex.

–Aquesta complexitat i el seu perfil propi, quina relació li ha comportat amb la direcció del PSC?
–Si he de destacar alguna cosa és el respecte. Crec que me l'he guanyat. I se m'ha respectat que jo tingui la meva manera d'entendre la política. I quan ets alcalde, respondre a les necessitats de la ciutat està per damunt de qualsevol altra cosa.

–Se sent allunyat de l'actual PSC?
–No sé què passarà demà. Tinc la sort de venir d'on vinc. Als 70 vaig participar en la creació de Convergència Socialista, quan vam entendre què volia dir, com deia l'Isidre Molas, "un partit d'àmplies fronteres", des de l'esquerra democratacristiana fins a la visió llibertària. Per tant, quan algú vol marcar els límits, jo parlo de l'Isidre Molas. D'altra banda, el PSC ve d'on ve i jo sempre dic que alguna biga l'he posada jo i, per tant, estic a casa meva, estiguin com estiguin les bigues.

–Què trobarà a faltar més de l'Ajuntament?
–He fet un procés meditat i m'he buidat per arribar al dia 29. I no he pensat en el dia 30.

–Al ple de comiat deia que seguirà al costat de les entitats. No ha projectat de quina manera?
–No, però m'agradaria vinculat als moviments per la pau i això es pot fer des d'una institució, des d'una ONG o com a freelance social. No sé com, però he treballat molt en la conferència de Viena sobre el tractat contra les armes nuclears que s'havia de fer la setmana passada –d'aquí la data del 29, condicionada per això–, però ha passat a l'última setmana de juny. Hi seguiré treballant, amb Alcaldes per la Pau, potser al costat de Fundipau, no ho sé. Fer feina per la resolució pacífica dels conflictes per a mi és un objectiu central. No em quedaré de braços plegats veient el que provoca violència, com les desigualtats i la injustícia.