José Luis Rodríguez Beltrán

Diumenge, el Club Bàsquet Granollers va penjar la samarreta de Joan Chichi Creus durant els actes del 90è aniversari de l'entitat. Creus, de 65 anys, va jugar durant 14 temporades amb el CBG a l'elit, entre la Primera Divisió i l'ACB. L'exjugador es va convertir en un símbol, que perdura amb la seva samarreta penjada al pavelló del carrer Girona. 

–Veient jugar el sènior tindrà molts records...

–És un pavelló que vaig veure construir perquè nosaltres jugàvem al pavelló del Parquet. Quan jo anava a casa cap a l'Ametlla sempre passava per aquí i mirava com estaven les obres. Al final es va fer realitat i vam jugar unes quantes temporades, abans de passar al Palau d'Esports. És un pavelló que em recorda moltes coses i, després de 14 anys, Granollers i el club me'ls sento meus. 

–Quins són els millors moments com a jugador del CBG?

–Vam tenir una victòria molt bona contra el Reial Madrid, la temporada 1979. Era un Madrid que mai perdia, com ara passa amb el Barça d'handbol, i va ser molt celebrada. També va haver-hi una temporada que vam aconseguir acabar tercers de la lliga. Aquella temporada va ser boníssima amb Madrid, Barça i Granollers, que van ser els tres primers classificats. Un any molt bo. 

–Com era la seva vida com a jugador del CBG?

–Aleshores s'entrenava matí i tarda, almenys tres dies a la setmana. Era anar de l'Ametlla a Granollers i viure pel bàsquet. El bàsquet era el que més m'agradava i quan fas una cosa que t'agrada no t'importa dedicar totes les hores possibles. 

–Li van faltar títols amb el CBG...

–A la gent li marquen els títols i aquí vam estar a punt de guanyar Lligues Catalanes. El que és important és marcar objectius i cada club té els seus. Tu no pots marcar objectius de guanyar una lliga, i Granollers tenia uns objectius que es complien cada any. Potser això no passa a la història com són els títols, però és molt important.

–Ara, el CBG milita a Copa Catalunya. Com el veu ara el club?

–És un club molt viu perquè és una de les entitats amb més equips de base i només cal veure com està la graderia, molt plena. El CBG està molt viu, amb gent molt jove. A més, la gent de la directiva treballa moltíssim. És cert que han passat èpoques de pujar i baixar, però després de tants anys que el sènior masculí lluiti per estar a EBA, penso que està molt bé.  

–En quina categoria li pertocaria estar el sènior masculí? 

–Ara estan fent les fases a EBA, si pugen, benvinguda sigui la categoria. No m'agradaria fer pronòstics de futur, però s'ha de veure dia a dia o temporada a temporada. Evidentment, que la ciutat per nombre d'habitats i extensió tindrà uns límits. Tot i que hi ha ciutats similars a Granollers, com Manresa, que triomfen a l'ACB. Però t'has de marcar objectius que puguis assolir. Són objectius petits i anar veient.  Has d'intentar millorar i anar pujant.

–Se sent estimat a Granollers?

–Moltíssim. Ja quan em vaig retirar, l'Ajuntament em va dedicar el premi als valors esportius que es dona cada any en la Festa de l'Esport. A més, de tot això, pensa que aquest pavelló s'omplia en cada partit i hi havia prop de 3.500 i 4.000 persones que venien i que estaven molt vinculades amb el Bàsquet Granollers. Totes aquestes persones quan em veuen pel carrer, encara avui dia em saluden. Aleshores, em sento molt estimat per la ciutat. 

–Què pensa en veure la seva samarreta penjada al pavelló?

–És una alegria perquè els que estem en esports d'equip, el fet de penjar una samarreta vol dir moltes coses, com ara,  que tu has estat molts anys vinculat al club, que has tingut èxit, que el club està agraït i l'afició també. És una satisfacció mútua. Omple moltíssim veure la meva samarreta retirada. També tinc la samarreta retirada a Manresa i veure que hi ha dos clubs que han pensat el mateix, satisfà moltíssim. 

–Què fa en l'actualitat?

–Faig moltes coses, però res vinculat directament amb el bàsquet. Alguna cosa puntual sí que faig. Mai no es pot dir que no tornaré al món del bàsquet, però ara mateix estic bé com estic.