'Una de les coses més dures que he hagut de viure ha estat tenir la mare molt malalta i haver d'estar fent d'alcalde'

Josep Monràs Exalcalde de Mollet del Vallès

Política

'Una de les coses més dures que he hagut de viure ha estat tenir la mare molt malalta i haver d'estar fent d'alcalde'
'Una de les coses més dures que he hagut de viure ha estat tenir la mare molt malalta i haver d'estar fent d'alcalde'

Mollet del VallèsLaura Ortiz

Després de 18 anys a l'Alcaldia, Josep Monràs ha deixat el càrrec. El socialista repassa aquests anys en política i part de la seva obra de govern, parla de la seva successora, Mireia Dionisio, de la relació amb l'oposició i de quins són els seus plans de futur més enllà del 2023.

–Per què deixa l'Alcaldia?
–Crec que ha arribat el moment. Després de més de 18 anys d'alcalde, de la responsabilitat que he portat i amb la pandèmia pel mig, creia que era un bon moment. El meu partit em va demanar que continués amb responsabilitats tant a la Diputació com a l'Ajuntament i jo sempre he estat a disposició del PSC, a les bones i les dolentes.

–Estava cansat?
–Sí, no tant de cap, però sí de cos. La meva capacitat de generar idees continua i jo em posaré a disposició de la Mireia Dionisio i pensaré i generaré coses. Mentalment continuo tenint molta activitat, però és cert que hi ha un cansament per tot el temps que porto, de regidor 31 anys i d'alcalde 18. A més, la pandèmia ha acabat d'esgotar les piles. També arriba un moment en què vols tenir una mica més de vida personal, sense renunciar a responsabilitats i crec que ja em toca.

–Ha explicat que el partit li ha donat llibertat per decidir què volia fer. El PSC no li va plantejar que potser era el moment de fer el relleu i abandonar l'Ajuntament?
–No, al contrari. El partit em va dir que si volia continuar tindria tot el suport però jo volia passar a una altra etapa. Els meus tres primers secretaris –local, de la federació del Vallès Oriental i a nivell nacional, el Salvador Illa– em van demanar que seguís donant suport al projecte tant a nivell local com a regidor com a la Diputació.
 

“Aquesta ciutat reclama molt i demana molta presència. Estic cansat, no de cap però sí de cos”

–És indubtable que el seu lideratge dins l'Ajuntament és molt fort, són molts anys com a alcalde... No creu que això pot afectar el lideratge de la Mireia? Li podria fer ombra?
–La Mireia Dionisio té la capacitat més que suficient per ser l'alcaldessa de la ciutat i ser ella mateixa, sense assemblar-se a ningú. Ha de prendre les seves decisions, ha de fer la composició del seu propi govern, ha de fer el que cregui convenient i jo respectaré enormement el que ella determini i l'ajudaré en tot el que ella vulgui, no en el que jo vulgui. Em dedicaré en cos i ànima a les responsabilitats que ella em delegui aquest any que queda de mandat.
 

–El relleu sempre l'havia tingut clar, sempre havia estat la Mireia?
–Sí, no m'ha passat un altre nom pel cap mai. La Mireia és la persona més idònia per encapçalar el projecte, per això en aquests últims mandats ja li havia donat moltes responsabilitats importants i de coneixement d'altres parcel·les de l'Ajuntament per tenir aquesta expertesa dins la casa.
 

–El fet que sigui diputada al Parlament i que a més estigui molt engrescada, creu que pot afectar la seva feina a l'Ajuntament?
–Això és una decisió que ella haurà de prendre. Jo no soc qui per dir-li què ha de fer. El que sí dic és que aquesta ciutat reclama molt, i ho sé per experiència.
 

–Llavors, creu que hauria de sacrificar el seu escó al Parlament?
–No, jo no he dit això. Ella haurà de prendre la seva decisió, només dic que la ciutat reclama molt i demana molta presència. Durant molt de temps la ciutat sempre ha tingut l'alcalde al seu costat i he estat a tot arreu. I en això sí que haurà de fer l'esforç. Perquè ser l'alcaldessa de la ciutat no significa ser-ho des del despatx sinó fent i trepitjant carrer.
 

La Mireia Dionisio té capacitat més que suficient per ser alcaldessa i prendre les seves decisions, que jo respectaré

–Com definiria la teva relació amb l'oposició? Quin balanç en faria?
–L'oposició és molt gran i són molts anys... Però intentaré fer un repàs. Ciutadans sempre ha tingut una actitud de responsabilitat, mantenint-se ferms en les seves conviccions, però quan es plantejaven temes de ciutat hem arribat a entendre'ns. Amb comuns hi ha hagut moments de tot. En aquesta última etapa han estat més propers a ERC amb qui es diu que ja tenen acords per a la legislatura que ve i això ha fet que ens veiessin com a rivals. Jo no vaig rebre cap proposta per arribar a un acord de govern amb ells...
 

–Però els socialistes els hi van proposar?
–Jo vaig tenir una reunió amb la Marina Escribano i ells en cap cas van mostrar cap interès a arribar a un acord.
 

–És cert, però, que fins a aquest últim mandat amb Podem, en els 18 anys d'Alcaldia, el PSC no havia arribat a cap pacte de govern amb una força d'esquerres. No creu que hi ha una part de corresponsabilitat?
–Sí, però és curiós perquè la Marina diu que sempre hem buscat el pacte amb les dretes, però és absurd perquè ara governem amb Podem.
 

–Però CiU ha sigut el soci preferent històricament...
–Quan es vol un acord és un acord entre dos i en aquest cas no hi ha hagut cap tipus de voluntat. Ara governem amb Podem, que jo diria que és d'esquerres, i en l'anterior mandat vaig estar durant quatre anys governant amb set regidors i sense perdre ni una votació. Allà vaig arribar a acords amb molts partits, tot i que alguns continuen dient que em tanco i que amb mi no hi ha diàleg.
 

–Segueixi amb el balanç de relacions amb l'oposició.
–Amb Podem hem arribat a un nivell de confiança molt bo, tant amb la Núria Muñoz com el Xavier Buzón. ERC ha fet una legislatura de confrontació permanent, arribant als jutjats. Crec que hi ha hagut casos èticament reprovables.
 

–Però no creu que aquesta confrontació és mútua? S'ha arribat als tribunals per denúncies creuades...
–Però sempre hi ha una primera denúncia i ERC és qui comença a denunciar malversació de fons, prevaricació... jo l'únic que faig és defensar-me. L'actitud de confrontació ha vingut per part d'ells. Quan a mi se'm fa l'escratxe pels volts de l'1-O tots els partits menys ERC van dir que allò era inadmissible, però ERC calla. La persecució que va tenir la meva família és inadmissible.
 

–Això és poder una de les coses que més l'ha cremat de l'Alcaldia?
–No. Sempre dic que la meva família és sagrada i quan els ataquen és un fet que em genera tensió i m'angoixa, no els atacs cap a mi perquè els assumeixo i formen part de la meva motxilla com a alcalde. Quan algú em pregunta què és el que més m'ha afectat d'aquests anys en política sempre explico que va ser tenir la meva mare molt malalta a punt de morir i haver d'estar fent d'alcalde. Van ser moments molt durs. Recordo la inauguració del Mercat Vell com a sala polivalent i tenir la mare malalta i poc després perdre-la. Aquells van ser moments difícils.
 

–I amb Junts Mollet? Com ha estat la relació?
–En les diferents èpoques, com a CiU, com a PDeCAT i com a Junts hi ha hagut bona relació. Amb el segon pacte de govern amb CiU, perquè el primer el va signar la meva antecessora, es va crear un clima de treball i confiança molt bo. Sempre han posat els interessos de ciutat per sobre dels de la marca electoral. En política municipal, els partits, tots, nosaltres també, hauríem de fer l'esforç per buscar el benefici per a Mollet, més enllà de les banderes. Hi ha debats al ple que desconnecten la gent, perquè cada cosa té el seu espai de debat.
 

–En aquest últim mandat, precisament, hi ha hagut la polèmica per la manca de mocions que poden passar a ple, i s'ha acusat que hi hagués voluntat que no es donés aquest debat.
–Això que li diguin als presidents del Parlament... hi ha una sentència del Suprem que diu que no poden passar temes on no hi hagi una correspondència de competències i ara cada cop que entra una moció, jo no la toco, se'n va a secretaria i el secretari decideix, jo no faig cap intervenció. Hi ha vegades que ni tan sols jo entenc el criteri però accepto la seva decisió perquè si no es pot incórrer en una il·legalitat.
 

–Si fem balanç d'aquests 18 anys què destacaria com a obra de govern més enllà de la despesa en serveis socials, de la qual sempre ha presumit?
–Hi ha una cosa a nivell d'obra que s'identifica molt amb mi que és la humanització de l'espai públic, amb l'exemple del parc de les Pruneres. Vaig definir des del principi com havia de ser tot i les crítiques inicials. També vaig participar en el disseny del parc de la plaça Pau Casals, també molt criticat, però on després tots els partits polítics s'hi han fet fotos. Aquest tipus d'urbanisme verd i agradable. També el començament administratiu de la defensa de Gallecs comença amb el Josep Monràs com a alcalde i sense el Josep Monràs com a alcalde juntament amb la Marina Geli, consellera de Salut del moment, i el president de la Fundació Sanitària Mollet, Martí Fabré, Mollet no tindria ni l'hospital actual ni el sociosanitari, i això és un canvi substancial que ha tingut la ciutat.

Hi ha una cosa que s'identifica molt amb mi i és la humanització de l'espai públic, amb les Pruneres de referent


–I mirant en perspectiva, hi ha alguna decisió o alguna obra de govern que ara no faria igual?
–Segurament sí, perquè no hauré tingut un 100% d'encerts però si me'n demanes una... –llarg silenci– no te'n sabria trobar...
 

–De la crítica que al teixit comercial de la ciutat li falta un impuls, què n'ha de dir? Potser això seria una de les coses que es podria haver fet millor?
–Sí potser sí, però aquí hi ha un handicap. El nostre urbanisme no ha creat espais físicament parlant on les grans marques puguessin venir perquè busquen uns emplaçaments concrets i amb uns dimensionats concrets que no han trobat a la ciutat. Aquí, a més, s'afegeix una segona cosa i és que quan hi havia algun emplaçament interessant que cumplia aquestes dues condicions, els propietaris dels locals plantejaven uns preus inassumibles.
 

–S'han perdut oportunitats a la ciutat en aquest sentit?
–Sí, totalment. Jo he estat amb directors generals de grans firmes interessats en instal·lar-se a Mollet i dir-me que se'ls hi plantejaven uns preus inassumibles, i en això com a alcalde no hi pots intervenir perquè és propietat privada. Però també cal pensar que el model comercial del futur no serà com el que tenim ara i el comerç ha de trobar la seva oportunitat i trobar la diferència que dona valor afegit.
 

–Però estem veient que la tipologia de comerç que s'està implantant a Mollet difereix bastant d'aquest model de valor afegit.
–Sí i aquí tornem al que dèiem dels espais i els preus que s'estan demanant. Per exemple l'espai de l'antic Cinema Catalunya, on ara hi ha un establiment d'articles de la llar que porten xinesos, és immens però les firmes tenen unes ràtios de pagament i els altres tenen unes altres ràtios... Els eixos comercials s'esta transformant i a més hi ha un altre tema, que és més social i que té a veure amb el sacrifici, abans n'hi havia molt més.
 

–Què li ha quedat en el tinter com a alcalde?
–Moltes coses. El concepte de ciutat és viu, no s'acaba mai. M'hagués agradat que s'hagués desenvolupat abans el Calderí perquè això genera més oportunitats en equipaments i habitatge. La rehabilitació de Jaume I, tenir un equipament esportiu nou a la ciutat, la remodelació que començarà del pavelló de Riera Seca... acabarem això i seguiran havent-hi coses en el tinter.
 

–Moltes d'aquestes coses que comenta són equipaments esportius. Vostè ha estat regidor d'Esports des del 1991. Creu que l'esport ha sortit beneficiat a la ciutat? Que la cultura n'ha sortit perjudicada?
–No, de cap de les maneres. Si se'm pregunta sobre l'àmbit d'esports, quan jo vaig començar hi havia un grupet d'unes 15 persones que feia activitat física de manteniment, una superpoblació de clubs de futbol, les instal·lacions estaven com estaven, tots els camps de futbol eren de sorra... Ara tots són de gespa, tots tenen equipaments remodelats, tenim Ca n'Arimon, la Nit de l'Esport i la Festa de l'Esport al carrer.
 

–Llavors, a nivell d'equipaments sembla que sí que surt més malparada la cultura...
–No. Vaig remodelar sencer el teatre de Can Gomà, ara tindrem l'auditori que es farà a l'escola d'infermeria, en què hi participem. Vaig crear una nova sala de dansa, vaig remodelar l'escola municipal de música... això és època del Josep Monràs. No podem pensar que tot passi perquè hi hagi un espai perquè les colles puguin celebrar les seves activitats, perquè si les colles han celebrat moltes de les seves activitats ha estat gràcies al suport de l'Ajuntament i si moltes de les entitats han pogut desenvolupar la seva activitat ha estat gràcies en bona part a aquest suport municipal. A vegades es fa un discurs una mica contradictori que és que volen ser autònoms però demanen que els hi fem i els hi paguem.
 

Si moltes entitats culturals han pogut desenvolupar la seva activitat ha estat gràcies al suport de l'Ajuntament

–Llavors, creu que no haurien de tenir cap queixa...
–No, no, no és això. És important tenir un espai per a les entitats culturals de la ciutat perquè l'Era, que també la vaig remodelar jo, ha quedat insuficient. Per això s'estan buscant espais amb la regidora de Cultura perquè puguin desenvolupar les seves activitats. Però passa una cosa, i és que les activitats són molt diverses i les de soroll com puguin ser gralles, timbals... han d'estar en un lloc on no molestin els veïns perquè això ens genera un conflicte.
 

–De cara al futur, què li diria a la seva successora?
–Que sigui ella mateixa. Que prengui les seves pròpies decisions i que pensi en ciutat, en el sentit més ampli de la paraula. Que pensi en les urgències que sorgiran cada dia però que tingui la serenor també d'aixecar la mirada i pensar què passarà el 2030, perquè si no les urgències et fan perdre oportunitats. Ara, jo crec que té la capacitat i el coneixement. Sempre dic que entre la porta d'un regidor i d'un alcalde hi ha un abisme perquè al despatx de l'alcalde és on s'ha de prendre l'última decisió.
 

–Ara vostè ja no haurà de prendre decisions com a alcalde. Quines haurà de prendre a més de com a regidor d'Esports?
–Les que em demani la nova alcaldessa... jo no sé quines àrees portaré.
 

–De veritat? Costa de creure... Doncs quines li agradaria portar?
–Jo li vaig dir que volia acabar l'etapa com a responsable d'Esports i la podré ajudar en el que ella consideri necessari. Hi ha un tema més emotiu que és el Centre d'Estudis per la Democràcia Jordi Solé Tura, que m'agradaria seguir portant, temes de promoció econòmica en què la meva experiència pugui servir no tant per al dia a dia sinó a nivell més estratègic... però on ella vulgui, totes les àrees me les conec. Això si, han de ser àrees en què la meva presència social a la ciutat sigui la necessària i imprescindible, per una qüestió personal.
 

–I vostè què farà el 2023?
–No hi he pensat, ho pensaré quan toqui.
 

–Però li agradaria continuar en política o a l'administració pública o voldria provar el sector privat?
–No hi he pensat gens. Quan comenci a arribar el moment començaré a pensar-hi... Poden passar moltes coses que no controlem. Hi haurà Jocs Olímpics a Catalunya? Què passarà a les eleccions andaluses? I a les catalanes? I si el Salvador Illa guanya les eleccions?...
 

–Li agradaria ser conseller?
–No ho sé. No et dic que sí que m'agradaria. Però si una part de la meva renúncia avui és per tornar a tenir una vida personal, les meves condicions personals del moment també condicionarien la meva decisió.
 

–I si hi haguessin Jocs Olímpics a Catalunya voldria estar-hi vinculat a l'organització?
–Home, per suposat, tenint en compte a més que vaig començar la meva etapa política com a olímpic. Si l'Alejandro Blanco, president del Comitè Olímpic Espanyol i responsable de la candidatura, vulgués, jo encantat d'escoltar-lo.  

Edicions locals