Montse Eras

El granollerí Rafael Lledó Rodríguez ha estat durant 21 anys el director general de la Fundació Privada Hospital Asil de Granollers, un càrrec del qual s'acomiadava dimarts, passat Setmana Santa, quan s'ha incorporat a l'Hospital de Mataró, on seguirà exercint la direcció hospitalària.

–Després de 21 anys, deixa l'Hospital de Granollers. Per què?
–El perquè està molt consolidat perquè es va cuinant molt a poc a poc. Fa un any i mig el president del Patronat [llavors Josep Mayoral] plantejava l'oportunitat del canvi –i jo mateix me la plantejava–perquè són molts anys a la institució i qualsevol institució es pot beneficiar de noves maneres de fer. En aquell moment vam valorar que era bo tancar el cicle en què ens trobàvem, amb la posada en marxa de diversos dispositius i també el pla estratègic. I just a finals de 2022 apareix l'oportunitat d'anar a un altre projecte.

–És llavors que anuncia que deixarà la direcció del centre.
–Sí, llavors el Departament de Salut plantejava moviments en el mapa sanitari i em proposen alguns projectes. Per mi era important anar a un centre similar al de Granollers, on m'ho he passat molt bé i he pogut aplicar molta passió, i que no suposés el desplaçament de la família. Així, que la proposta es va concretar a Mataró.

–En un primer moment, s'esperava que passés la celebració del centenari de l'edifici modernista per a fer efectiu el relleu. S'ha precipitat el canvi?
–Hi ha una part meva que hagués volgut esperar a la commemoració del centenari, però entenc que hi ha moltes peces a encaixar, una cadena de moviments, i l'interès final no ha de ser el meu. Per tant, si el conjunt de fitxes han quadrat ara passat Setmana Santa, doncs endavant. Evidentment, però, que voldré participar en el centenari, com antic treballador i com a ciutadà de Granollers.

–Vostè és el gerent d'un centre sanitari que hi du més anys. En són massa 21?
–Quan, en els nostres foros es debat sobre quan ha d'estar un gerent al càrrec, jo parlava amb la boca petita, perquè, clar… Però el temps depèn de molts factors –les dificultats, la il·lusió…– i, després d'aquesta experiència tan llarga, no tinc una resposta acadèmica.

–I l'Hospital de Granollers, de dificultats, n'ha viscut unes quantes. Aquest és el motiu principal d'aquesta etapa tan longeva?
–No, el motiu és que hi ha hagut una il·lusió i una implicació amb l'entitat que ha fet que aquests anys se m'hagin fet molt curts. Aplico la voluntat de marxar per un tema racional, no de cor. I també pensant en l'Hospital. És bo que ara que canviem de fase entri una persona que sàpiga tocar unes tecles diferents de les que toco jo. I afegeixo una dada personal: amb 57 anys puc estar en un bon moment per iniciar un nou projecte, qui sap d'aquí a uns anys. Per tant, hi ha moltes forces que van confluint.

–Però les dificultats hi han estat, tant pressupostàries com d'infradotació d'equipaments.
–La dificultat inicial l'he vist amb perspectiva. Quan vaig començar, amb la il·lusió del moment, no sabia els reptes que em trobaria. En aquell moment, veníem d'unes limitacions econòmiques molt greus a finals dels 90, quan l'hospital perdia diners, tenia moltes dificultats de tresoreria que generaven tensions dins i fora de l'Hospital. De manera que, la qüestió del clima també era difícil. I el projecte assistencial estava també aturat per les tensions amb CatSalud.

–I quina va ser l'aposta per revertir-ho?
–Un pla de viabilitat 2003-2006. I aconseguit que l'administració pública ens faci confiança perquè entén que farem bon ús dels diners públics. I també hi ha una necessitat objectiva: era evident que estàvem infradotats.

–I un repte més el 2005 davant el tancament de la Policlínica.
–Sí, vam haver d'integrar-la. Però també ha estat una oportunitat perquè avui en dia som una sola cultura. I l'edifici de consulta externa ens va ajudar molt a equilibrar l'hospital.

–Li segueixen les retallades i, després de la sotragada de la Covid, sembla que ara sí que s'està redreçant el dèficit de places i serveis sanitaris de la comarca.
–Ara tenim 3 projectes que ens fan canviar: l'edifici compacte, l'edifici del carrer Girona, el centre de radioteràpia, que acabarà l'obra a l'estiu i que ja podria estar en funcionament al setembre. Ara estem amb un bon nivell a Urgències, a l'UCI, d'atenció ambulatòria i ara millorarem en l'àmbit quirúrgic –Centre de Salut del carrer Girona– i, més endavant, ens faltarà una empenta amb més quiròfans i llits. Però tot això camina. Hem passat de 1.000 a 2.000 treballadors i de 50 a 200 milions d'euros de pressupost. El que ha canviat és el posicionament de l'Hospital de Granollers al país. Érem un hospital que sonava a centre amb problemes i ara som un hospital que sona a centre amb projectes.

–I també hi ha hagut voluntat de ser referent comarcal i de teixir una xarxa C-17.
–Amb això ens hi hem aplicat molt perquè estàvem una mica tancats. Hem volgut obrir relacions amb l'atenció primària de l'ICS, amb els hospitals veïns de Mollet i Sant Celoni, amb Benito Menni i amb la C-17. Hem fet una bona xarxa, tenim molts serveis compartits i la C-17 està sent un projecte vist com a èxit pel Departament de Salut.

–Una xarxa vinculada també a l'Hospital Clínic de Barcelona. És casual que la nova direcció en provingui? Es vol intensificar-ne la relació?
–Sí. El gerent de Vic i jo vam anar a veure el del Clínic el 2013 i ens hem anat coordinant per endreçar els fluxos de pacients, que tindrà el mateix tractament a Barcelona que a Girona i a qui evites desplaçaments. Per això, ara el Departament de Salut ho vol replicar a altres territoris del país. Per tant, diria que és una experiència d'èxit que té molt per recórrer. En aquest context, s'entén la instal·lació del centre de radioteràpia a Granollers.

–Pel que fa al futur, el conseller Balcells també ha advocat per un canvi de governança a l'Hospital. Què li sembla?
–No voldria opinar gaire. Encara hi ha un debat obert perquè hi ha diversos models amb pros i contres. El Patronat, com a fundació privada, té la seva autonomia, però a ningú se li escapa que el 95% dels diners que rebem provenen de l'administració. La meva opinió és que, sigui quina sigui la conclusió del debat, hem de fer perquè l'Hospital guanyi, i confio que serà així.

–I quina és la seva relació personal amb el conseller? La coincidència entre l'entrada de Manel Balcells al Govern i l'anunci de la seva marxa ha generat suspicàcies.
–En el moment que et confien un projecte com el sociosanitari del Maresme, hauria de ser suficient perquè acabin aquests comentaris tòxics, que no beneficien a ningú. Ens coneixem fa anys i en diverses facetes, i aquests comentaris esbiaixats són una de les coses que saben greu d'aquest canvi i no em mereixen consideració.

–Tornant als equipaments sanitaris. S'han produït certs endarreriments, ara en la posada en marxa dels quiròfans del carrer Girona. Quin és el motiu?
–Al maig-juny es podran obrir i sí que s'està demorant per qüestions tècniques, com procediments lents de la compra de materials –algun concurs han quedat deserts i ha calgut tornar a començar el procés– i també, a vegades, detalls de l'obra o l'equipament que s'han de polir. De tota manera, comptem que es podrà obrir abans d'estiu i que ajudarà molt a reduir les llistes d'espera perquè passem de 9 quiròfans a 15.

–També la posada en funcionament del segon TAC al nou edifici de l'Hospital ha de reduir esperes per a proves diagnòstiques.
–Ara ja sí està funcionant i és molt important perquè ampliem molt la capacitat, no sé si el doble, però sí molt. De manera que es podrà reduir una llista d'espera molt llarga.

–I, en general, com estan funcionant les noves Urgències?
–Ens hem trobat amb una cosa que també passa quan fas obres a casa. Te'n queixes, però les vols fer. Forma part de l'adaptació i del fet de viure una casa o un equipament. Mereixia un canvi i ha de tenir una dotació de personal adequada.

–El canvi de direcció és també una manera de tancar una etapa dura?
–Entenc que et pots cansar d'algú senzillament perquè el veus moltes vegades o perquè té un discurs que, vulguis que no, es repeteix. Ara imagino la il·lusió de la nova directora [Beatriu Bayès] i el fet que entri neta de les tensions i les decisions que s'han hagut de prendre en els darrers anys.

–Mirant enrere, què faria diferent ara?
–Moltes coses. Som persones que treballem amb persones per atendre persones. Les interaccions que sorgeixen fan que, en molts casos, diguis coses que no hauries d'haver dit, però no són coses estructurals sinó puntuals.

–Què pensa que és el seu millor llegat a l'Hospital de Granollers?
–Crec que hi ha tres elements d'èxit: sostenibilitat de la institució, clima –per tant, professionals– i activitat feta –en quantitat i qualitat–. Penso que ho hem equilibrat, la cartera de serveis ha crescut i el clima, tot i haver-hi alts i baixos, no és el del 2002, tot i la Covid. A més, ara podem ser un hospital radiant i guanyador. A dins costa veure-ho perquè hi ha la brega diària, però des de fora és un hospital molt llaminer.