Millet va reformar la casa que té a l'Ametlla amb diners del Palau

Confessa haver-se lucrat amb el càrrec de president de la Fundació Orfeó Català

Societat

Ametlla del Vallès

L'expresident de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música, Fèlix Millet, va confessar aquest dimecres 16 de setembre que és el responsable de les greus irregularitats econòmiques en la seva gestió al capdavant de la institució i d'haver desviat, en benefici propi, més de 3 milions d'euros. Millet va entregar una carta als jutjats de Barcelona en què reconeix que es va "equivocar greument" i mostra la intenció de col·laborar en la investigació judicial per intentar evitar la presó, on ja va estar-hi tancat uns mesos als anys vuitanta pel cas Renta Catalana. En onze folis, Millet reconeix que entre el 2007 i el 2009 va disposar d'aquests 3,3 milions de la institució per pagar-se obres a mansions propietat de la seva família, ubicades a Barcelona i l'Ametlla del Vallès.

Millet era un habitual dels caps de setmana i dels estius a l'Ametlla, on tenia la propietat de Can Millet de Dalt -res a veure amb la residència d'avis Can Millet, que està a uns metres més a prop del nucli urbà. L'expresident del Palau prové d'una família que durant tot el segle XX va tenir grans propietats al municipi. La finca gegant de Can Millet de Dalt, d'on confessa que s'hi van fer reformes gràcies al frau fiscal del Palau, està situada a la zona alta de l'Ametlla, camí de Puiggraciós, en un paratge força tranquil. 

Segons la carta enviada per Millet al jutge Juli Solaz, "ningú sabia res de res" de les greus irregularitats econòmiques excepte Jordi Montull, director administratiu del Palau i a qui Millet qualifica com la seva "mà dreta des de fa molts anys". "La resta de directius i les nostres filles i esposes no sabien absolutament res i es limitaven a seguir les nostres instruccions", afegeix, amb l'objectiu de deixar al marge del procés la seva filla, Gemma, també acusada per la fiscalia, i altres càrrecs del Palau sota sospita. En l'escrit també reconeix haver defraudat Hisenda i haver demanat a tres empreses -totes petites societats vinculades amb el món de la construcció- factures falses per justificar l'injustificable.

Un plus d'un milió anual
A la carta de Millet n'hi ha més. Segons publica avui El Periódico, l’expresident de l’emblemàtica entitat i la seva mà dreta, Jordi Montull, s'havien autoadjudicat un plus anual d'un milió d'euros, al marge dels seus sous d'alts executius. Millet i Montull van percebre aquest plus durant uns quants anys, fins que van sortir de l'entitat després de destapar-se l'escàndol. Els exdirectius es van atorgar a si mateixos aquell incentiu amb l'argument que la seva dedicació al Palau era la raó de l'èxit econòmic de l'entitat.

Admeses les irregularitats, l'expresident del Palau diu que vol restituir aquests diners, i ja ha dipositat 1,6 milions d'euros al jutjat. Fèlix Millet ha decidit confessar seguint el consell dels seus advocats. Diu que vol col·laborar amb la justícia, i per això ha presentat una llista de tot el seu patrimoni, valorat en 12 milions d'euros. La confessió de l'expresident de la Fundació Orfeó-Palau de la Música es produeix gairebé dos mesos després que es fes un registre policial de la institució per presumptes irregularitats en la gestió.

Segons fonts del sector financer citades per El Periódico, la família de Millet hauria posat a la venda quan va esclatar l'escàndol propietats immobiliàries i fons d’inversions. No queda clar, però, si una de les propietats és la finca de l'Ametlla. L'advocat de l'expresident de la Fundació Orfeó Català, Pau Molins, va aconsellar a Millet aconseguir la màxima liquiditat possible per fer front a les responsabilitats econòmiques que es derivessin de les irregularitats destapades. Per ara, el jutge que investiga el presumpte desviament de fons té en poder seu 3,6 milions d’euros per cobrir la possible responsabilitat civil. 1,6 milions han estat dipositats per Millet; 0,2 milions, per Montull, i 1,8 milions més van ser trobats per la policia en una caixa de seguretat de Millet.

Edicions locals