Mollet del Vallès

El menhir de grans dimensions que es va descobrir l'abril del 2009 durant les obres de construcció d'un aparcament subterrani al Pla de les Pruneres de Mollet del Vallès retornarà a la ciutat quan acabin els treballs de restauració i catalogació de la peça de granit. Així ho va anunciar aquest passat divendres 18 de setembre el conseller de Cultura de la Generalitat, Joan Manuel Treserras, que va puntualitzar que el menhir "ha de tornar a Mollet ja que no hi ha cap lloc adequat a Catalunya que justifiqui que la peça no retorni al seu lloc d’origen". Però si algun dia el país -tal i com vol el conseller- disposa d'un nou museu d'història, arqueologia i etnologia, aquest gran centre acollirà el menhir i la resta de peces "més representatives del nostre patrimoni", va sentenciar Treserras.

El conseller de Cultura i l'alcalde de Mollet, Josep Monràs, van presentat en roda de premsa al Centre de Restauració de Bens Mobles de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès, la restauració de l'estàtua menhir de grans dimensions. Treserras va destacar que el menhir "és una de les troballes arqueològiques més importants fetes en els darrers anys a Catalunya, tant per la seva antiguitat com per les seves dimensions i el fet que estigui decorat". I va afegir que "és un petit tresor que ens ajuda a estudiar una part molt important del neolític". Pel que fa al retorn de Mollet, el conseller va deixar molt clar que la peça retorna a la ciutat per ser exhibida "a l'espera" que Catalunya disposi del nou museu. Per la seva part, l'alcalde de Mollet, va manifestar la seva satisfacció perquè els ciutadans de la ciutat podran gaudir ben aviat de la peça i la ciutat formarà part "del mosaic de municipis de Catalunya que tenen patrimoni arqueològic".

La troballa, d'època prehistòrica, és un gran bloc d'arcosa (una roca sedimentària formada per erosió de roques granítiques) de 4,90 metres d'alçada i unes sis tones de pes aproximadament, que presenta una decoració gravada consistent en un rostre humà i un conjunt de motius curvilinis semblants als observats en altres menhirs de la zona. Es tracta d'una estàtua menhir, un tipus de monument megalític que a Catalunya només es coneixia per la troballa feta a Ca l'Estrada, a Canovelles, l'any 2004. Es calcula que el monòlit de Mollet podria correspondre al IV-III mil·lenni aC. L'estàtua menhir de Mollet és una de les mostres més antigues d'escultura amb representació humana a Catalunya i el testimoni d’un poblament prehistòric cada cop més complex socialment i culturalment. Aquesta nova troballa és, doncs, d'una gran singularitat, especialment per haver conservat el rostre (perdut en l'exemplar de Canovelles) i per les seves grans dimensions, que li donen un caràcter monumental.

A partir d'aquesta troballa, l'expert en el període neolític i en concret en esteles i menhirs, Josep Bosch, ha dit que caldrà replantejar-se la visió que es tenia fins ara de la darrera època del neolític a Catalunya. Les estàtues menhir s'interpreten com la figuració d'un poder amb voluntat de preservar-se en el temps. S'interpreten com personatges masculins o femenins destacats de la societat prehistòrica. Serien ídols erigits com monuments de prestigi en el territori d'una comunitat, símbols de creences i mites prehistòrics, herois o éssers divinitzats, però segurament situats dalt de la piràmide social. Aquest tipus de monument està documentat sobretot a França, on s'han inventariat més de 200 estàtues menhir de diferents estils artístics, trobades a la Provença, Baix-Llenguadoc, Rouergue, Marne i entorn de París i, ja a la vessant atlàntica, a la Bretanya. A la península Ibèrica es coneixen exemples sobretot a Andalusia occidental, Portugal i Extremadura i, en menor proporció, a Galícia, Castella- Lleó i Astúries.