Martí Boada exposa les seves destrals a Santa Eulàlia

El Ganxo organitza un cicle de conferències sobre el Japó, la Xina i Sibèria

Cultura

Santa Eulàlia de Ronçana

El geògraf i científic ambiental celoní Marti Boada exposa al Centre Cultural la Fàbrica de Santa Eulàlia de Ronçana, des d'aquest diumenge i fins al 28 d'octubre, la seva col·lecció de destrals d'arreu del món. La mostra, Destrals, eina de construcció i deconstrucció, compta amb la col·laboració de l'artista Perejaume i del poeta i físic David Jou, i està impulsada pel col·lectiu de promoció cultural el Ganxo, amb el suport de l'Ajuntament de Santa Eulàlia i l'Espai Garum. L'exposició consta d'unes 120 destrals, una eina que, segons subratlla Boada, mostra el "tarannà i la manera de fer d'un poble".

L'exposició, que abans ha passat per Sant Pol de Mar i Vic, repassa les diferents variants de la destral i fa un repàs de la relació entre l'home i el bosc, com a font d'energia o per obtenir materials de fusta diversos. Per a Boada, les destrals exposades exemplifiquen "la relació" que cada cultura té amb el bosc i amb la retirada de la llenya. El naturalista constata, per exemple, grans diferències entre una destral catalana, una d'escandinava o una d'aragonesa, per citar-ne algunes de les que es poden veure a la mostra. L'esperit català s'il·lustra amb les seves destrals perquè estaven pensades per tallar l'arbre "arran de terra". Això no passa, per exemple, amb Mèxic, on es deixa una part del tronc. La fulla llarga de la destral catalana permet, segons el naturalista, una tallada amb "més persistència i en bona direcció".

D'altra banda, el col·lectiu el Ganxo ja té a punt Més enllà dels Urals. Cicle de Conferències sobre el Japó, la Xina i Sibèria. Aquest cicle de xerrades sobre l'extrem orient vol fer una mirada atenta a la cultura i la realitat social que ens és més llunyana per reconèixer en el que ens és tan apartat, aspectes de la pulsió humana que esdevenen genèrics, universals. "Observar la llengua i la cultura japonesa i xinesa i l'evolució dels pobles Siberians, ha estat, d'una manera cíclica, una constant en el món occidental i genera adhesions i curiositat: es tracta d'un món en què la tradició és vista com a mite de continuïtat i respecte a una civilització antiga però que, en molts casos, també comporta la més rabiosa i puixant modernitat", apunten des del Ganxo. El Japó, la Xina i Sibèria, doncs, centraran l'activitat del col·lectiu aquest trimestre.

El cicle havia d'arrencar al setembre amb Albert Nolla, professor associat del Departament de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb una xerrada titulada Lost in translation: què s'amaga darrere la llengua japonesa?, però un entrebanc la va ajornar. La xerrada es farà més endavant, però la primera cita és el divendres 23 d'octubre, a les vuit del vespre: Les lletres xineses del segle XX: entre la tradició i la modernitat, amb Manel Ollé, professor d'història i cultura xinesa a la Universitat Pompeu Fabra. Es celebrarà al Centre Cultural la Fàbrica de Santa Eulàlia de Ronçana.

Edicions locals