CiU i la patronal exigeixen que el Quart Cinturó sigui una via ràpida

El Pacte Nacional d'Infraestructures, que inclou la via, se signa sense consens

Societat

Caldes de Montbui, Canovelles, les Franqueses, Lliçà d'Amunt, Roca del Vallès, la, Santa Eulàlia de Ronçana

El govern català i agents econòmics i socials van signar aquest divendres 16 d'octubre el Pacte Nacional d'Infraestructures, que preveu una inversió de 100.000 milions d'euros fins a l'any 2020. El president de la Generalitat, José Montilla, va assegurar que aquest pla és el "full de ruta" de Catalunya de cara al futur i va destacar la capacitat de concertació que hi ha a Catalunya. Però el pacte no s'ha pogut consensuar ni amb CiU i PP, ni amb la patronal Foment del Treball, que van ser els grans absents a l'acte que es va celebrar al Palau de la Generalitat. El Quart Cinturó ha estat el punt principal de la discrepància amb l'oposició i la patronal, que exigeixen que sigui una via ràpida.

De fet, l'altre gran patronal catalana, Pimec-Sefes, que sí que va signar el pacte, també reclama una autovia que travessi tant el Vallès Oriental com el Vallès Occidental. El president de Pimec, Josep González, va llançar un clar advertiment sobre el Quart Cinturó, del qual va dir que espera que sigui "la vida ràpida" que, segons el seu punt de vista, és necessària per al país. "Si no ho penséssim, hauríem dit no al pacte", va avisar.

Pel que fa a CiU, el seu president, Artur Mas, va lamentar aquest dijous que el govern hagi signat un pacte "insuficient i poc creïble", que només busca mantenir els "equilibris" del tripartit. Segons Mas, ICV "ho frena tot, el PSC està lligat de mans i ERC no utilitza la clau que assegura tenir". Per al líder de CiU, el Pacte Nacional d'Infraestructures ha d'incloure millores substancials en diversos aspectes, i un dels més destacats és el Quart Cinturó. La formació nacionalista denuncia que pel que fa a aquesta via que ha de travessar el Vallès Oriental ni es determina quina capacitat tindrà, ni s'especifica el seu calendari d'execució ni els seus mecanismes de finançament. De fet, el pacte tampoc determina quin traçat seguirà la via, que estava previst -així ho defensa el ministeri de Foment, que és qui ha d'executar l'obra- que trepitges camps i boscos de Caldes de Montbui, el nord de Lliçà d'Amunt, Santa Eulàlia, Canovelles, Llerona, les Franqueses i la Roca del Vallès.

El traçat continua sent una incògnita
CiU, al igual que la patronal, defensa que la via ha de servir tant per al trànsit de proximitat com per al de llarg recorregut. Però el text definitiu del pacte evita entrar en detalls: ni traçat ni número de carrils. Això sí, el Quart Cinturó és l'única infraestructura que té una descripció específica. En tres paràgrafs s'insereix la carretera -anomenada Ronda del Vallès- en el marc d'un programa per a la mobilitat de la comarca que ha de prioritzar el transport públic, s'assegura que "arribarà fins a Granollers" i que la Generalitat proposarà "traçats alternatius a la proposta avui vigent del ministeri de Foment".

Sigui com sigui, el govern català va signar el pacte amb el Consell de Cambres de Catalunya, Pimec, Unió de Pagesos, CCOO, UGT, l'Ajuntament de Barcelona, l'Àrea Metropolitana de Barcelona, les diputacions de Lleida, Girona i Barcelona, la Federació de Municipis de Catalunya, l'Associació Catalana de Municipis i Comarques, Localret, el RACC i els grups parlamentaris del PSC, ERC i ICV-EUiA. El pacte recull les grans apostes estratègiques de Catalunya per posar al dia les seves infraestructures.

Edicions locals