Granollers

Les obres de reurbanització del núcli històric de Granollers, concretament de la plaça Maluquer i Salvador, han posat al descobert una de les torres rodones que formaven part de la muralla de la ciutat. En el forat que estaven cavant els operaris per soterrar una estació transformadora d'electricitat va aparèixer la torre, que, segons apunten els especialistes, és difícil de datar: o correspon a la muralla original, construïda a l'època medieval, o es un reforçament de les defenses aixecat durant la Primera Guerra Carlina, que va esclatar el 1833 i va arribar a Catalunya més tard. A partir d'ara, les obres de peatonalització de la plaça avançaran en paral·lel amb els estudis arqueològics.

L'Ajuntament esperarà a que es precisi la data de la construcció de la torre -de tambor atalussat i corresponent a l'angle nord-est de la muralla- per decidir com la conserva. Els estudis arqueològics hauran de determinar si és una construcció medieval o del segle XIX. De fet, hi ha documentació que parla de la torre rodona en el registre d'ingressos del Clavari del 1532 (tresoreria municipal), en el qual s'esmenten els sectors del fossat dels que es tenien que extreure fems per a la seva venda; apareix descrit el tram del portal de Corró fins a la torre rodona. De confirmar-se, doncs, que és una de les torres originals, els arqueòlegs subratllen que es tractaria d'una troballa única, de la primera torre que es troba exactament en un dels angles de la muralla medieval de la ciutat; no hi ha constància històrica o arqueològica en cap altre cantonada de la muralla, si bé hi ha referències documentals d'alguna torre rodona en altres indrets, que de moment no s'han constatat arqueològicament.

Però si bé, per una banda, algunes referències històriques fan pensar als especialistes en la coetanietat de la torre descoberta amb la muralla medieval, d'altres, sobretot per la ubicació i la manufactura, fan pensar que podria ser un reforçament de les defenses construït durant la Primera
Guerra Carlina, ja sigui aprofitant una torre preexistent o bé fent-ne una de nova planta per protegir aquell angle de la muralla. Per aquesta raó s'està elaborant un registre arqueològic més acurat científicament, per documentar amb més precisió les informacions que es troben en els textos històrics.

Referències històriques sobre la troballa
Així, en el registre d'ingressos del Clavari del 1532, en el qual s'esmenten els sectors del fossat dels que s'extraurien fems, apareix el tram del portal de Corró fins a la torre rodona. Més endavant, el 1775, en un llevador de censos del Marquès de Barberà, s'esmenta una pallissa o celler situat prop de la torre rodona. Finalment, quan el 1836 es redacta, per ordre del Capità General de Catalunya, un informe sobre les defenses de Granollers, es diu que la muralla de la població era de "mamposteria almenado con pequeños torreones circulares y cuadrados". Aquesta referència podria fer pensar que el nombre de torres circulars era major del que es pensava originàriament.

D'altra banda, va quedar escrit que el 1859 l'Ajuntament de Granollers va demanar autorització a la Diputació per tal de poder enderrocar el tram de muralla i la torre -els experts creuen que es refereix a la torre rodona esmentada en la documentació almenys des del segle XVI-, que es trobaven en la zona de la plaça del Bestiar, a fi de guanyar l'espai de la muralla i del corredor per al mercat d'animals vius, que tradicionalment s'hi celebrava i que havia vist reduïda la seva extensió per la construcció de la nova carretera provincial -actual carrer d'Anselm Clavé. Els treballs no es van portar a terme fins al mes de febrer de 1859, i les pedres de l'enderroc es van aprofitar en part per a unes obres que calia dur a terme a l'Hospital dels Caputxins de Granollers. Això pot fer pensar que aquestes referències corresponguin a torres de fortificacions més modernes, potser relacionables amb els treballs de reforçament de les defenses de Granollers que es van dur a terme en el marc de la Primera Guerra Carlina.