CiU i PP es queden sols al Parlament votant contra el peatge de la Conreria

ERC afirma que si el túnel acaba sent de pagament "aleshores ens hi oposarem"

Societat

Mollet del Vallès, Sant Fost de Campsentelles

El debat sobre el peatge que el govern català estudia situar al futur túnel de la Conreria, a la carretera B-500, la via de comunicació entre el Vallès Oriental i el sud del Maresme, va arribar aquest dimecres 21 d'octubre a la comissió de Política Territorial del Parlament de Catalunya. CiU va presentar una proposta de resolució perquè la nova B-500 no sigui de pagament. El text de la federació nacionalista només va trobar el suport del PP, mentre que les forces del tripartit van tancar files i no s'hi van sumar, al·legant que a hores d'ara no s'ha determinat si la nova carretera serà de peatge. Això sí, ERC va garantir que si aquesta opció acaba prosperant "aleshores ens hi oposarem".

El portaveu d'Infraestructures de CiU, Josep Rull, va acusar les forces del tripartit de "tenir un doble discurs". I és que els grups municipals d'ICV i ERC a l'Ajuntament de Badalona ja han manifestat que s'oposen al fet que aquesta nova via tingui peatge. Rull va criticar que les tres forces del govern català esgrimeixin que encara no han decidit que la via sigui de pagament, perquè "l'encàrrec del projecte a l'empresa Tabasa ja inclou la possibilitat de fer una via de pagament i el secretari de Mobilitat, Manel Nadal, porta setmanes justificant la creació del peatge amb criteris de descongestió de la carretera". El diputat convergent va fer referència als túnels de Parpers a la C-60 que va fer CiU, entre el Vallès Oriental i el Maresme, i que són gratuïts, i va recordar que el tripartit "parlava d'una Catalunya lliure de peatges i ara volen imposar aquesta via de pagament".

Roberto Labandera (PSC) va respondre acusant CiU d'imposar tots els peatges durant els seus anys de govern per reconvertir-se ara en "el primer defensor de les polítiques d'eliminació de peatges". Va apuntar també que la fase actual és la d'elaboració d'estudis i del projecte, i que "més tard serà el moment de definir si la via ha de ser de pagament". Salvador Milà (ICV) va defensar la necessitat d'implantar un model eficient de transport ferroviari a l'àrea metropolitana i es va contradir a l'hora de referir-se al possible peatge de la B-500: "No som favorables al peatge, però tampoc volem que aquesta via es pagui entre tots els ciutadans a través dels impostos. Preferim contemplar el peatge com a element regulador de la mobilitat".

Per la seva banda, el diputat d'ERC Pere Vigo va assegurar que si la B-500 acaba sent de peatge "nosaltres serem els primers a oposar-nos-hi". També va fer referència a la necessitat de buscar el consens dins del món polític territorial. PSC, ICV i ERC van presentar una esmena en què s'insta la Generalitat a elaborar els informes i estudis necessaris per garantir que la nova via no afecti espais d'interès natural i per garantir la reducció d'emissions, i en què s'aposta per "determinar el sistema de finançament de l'actuació" un cop estigui redactat el projecte constructiu. Per tant, la proposta de resolució de CiU només va trobar el suport del PP.

Mollet i Sant Fost s'alien contra el peatge

Diversos representants de Mollet del Vallès i de Sant Fost de Campsentelles van ser presents en la comissió de Política Territorial. Per part dels dos ajuntaments hi havia els tinents d'alcalde Joaquim Pérez i Feliu Guillaumes, respectivament, tots dos de CiU. També hi havia el president d'Òmnium Cultural a Sant Fost, Carles Segura, i el president de la Federació d'Associacions de Veïns del mateix municipi, Agustí Gil. Els representants de Mollet i Sant Fost van manifestar la seva rotunda oposició al peatge i van qualificar el possible pagament de "greuge comparatiu amb els túnels de Parpers". En els pròxims dies es produirà una trobada entre els consistoris de les dues ciutats i el grup de CiU a Badalona per dissenyar una estratègia conjunta contra el possible pagament. La federació d'entitats veïnals de Sant Fost també té intenció de reunir-se amb els seus homòlegs a Badalona i Mollet.

Edicions locals