El jutge del cas Millet ja té documents que esquitxen l'Ajuntament de l'Ametlla

L'acusació entrega manuscrits amb apunts sobre campanyes electorals i plans urbanístics

Societat

Ametlla del Vallès

Les vinculacions polítiques del cas Millet han arribat al jutjat que investiga l'apropiació de milions d'euros del Palau de la Música per la qual estan imputats l'expresident de l'entitat cultural, Fèlix Millet, i la seva mà dreta, Jordi Montull. Els advocats de l'acusació particular que representen l'Associació Orfeó Català i la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música van entregar dilluns al jutge Juli Solaz un paquet de documents entre els quals figuren uns manuscrits referits a la modificació urbanística d'uns terrenys de Millet a l'Ametlla del Vallès; concretament, de la urbanització Avellaners de Can Plandolit (veure imatges).

Segons publica aquest divendres 23 d'octubre El Periódico de Catalunya, entre la documentació aportada per l'acusació particular hi ha un manuscrit que es refereix a uns terrenys amb una important extensió i que té unes anotacions: diversos conceptes, amb les seves respectives quantitats, vinculats entre ells, com "alcalde" (amb un 3 al costat), "Convergència", "carretera", "biblioteca" i "campanya electoral". La suma puja a 550, xifra que, segons els investigadors, es refereix a milers d'euros. És a dir, 550.000 euros. Aquest escrit s'ha presentat acompanyat d'altres documents, com el dibuix a mà d'un plànol de l'Ametlla del Vallès i la ubicació de la urbanització Avellaners, situada al sud de la localitat.

Millet, amb el vistiplau i la col·laboració de l'Ajuntament, promou -o promovia- un gran projecte urbanístic a Can Plandolit, on s'hi tenien que construir 79 habitatges privats i 50 públics. Així ho van acordar fa uns mesos Millet i l'Ajuntament, que l'any 2002 va requalificar el sòl, que va passar de no urbanitzable a urbanitzable. Els carrers d'aquesta urbanització, ara aturada i a l'espera del que decideixi el jutge en el cas Millet, estan asfaltats, i hi ha fanals col·locats. També hi arriba la llum i l'aigua.

El material entregat per l'acusació al jutge també inclou altres manuscrits en què s'explica com es portarà a terme l'operació urbanística i s'especifica la utilització d'empreses dobles. També es detallen una sèrie d'instruccions, amb un croquis de l'entramat financer. Fonts pròximes a la investigació citades per El Periódico asseguren que l'any 2003, quan el projecte urbanístic de l'Ametlla del Vallès va agafar un important impuls, dels comptes corrents de la Fundació Orfeó Català i de l'associació del mateix nom en van sortir 2,3 milions d'euros en efectiu, que són els que el fiscal va començar a investigar. El mes d'octubre d'aquell mateix any, un mes abans de les eleccions autonòmiques, van sortir en efectiu dels dipòsits bancaris de l'entitat cultural més d'un milió euros, segons la querella fiscal.

El 72 per cent de les propietats que l'expresident de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música ha posat a disposició del jutjat per compensar els diners estafats durant anys a aquesta institució són a l'Ametlla. Els terrenys de la urbanització Avellaners de Can Plandolit són la propietat que suma un valor més important: 6 milions d'euros dels quals ell és el propietari de la meitat. Per darrere, hi ha tres solars de la Miranda, valorats en 2,6 milions i dels quals també és propietari de la meitat. També les parcel·les del pla parcial Corominas-Millet que li permeten aportar davant de la justícia poc més d'un milió d'euros. A banda, hi ha una dotzena de solars més a diferents urbanitzacions del poble i tres cases.

Edicions locals