Voluntat, seriositat, festa i una caravana

Les Franqueses del Vallès i Santa Eulàlia de Ronçana, per Joan Negre

Política

les Franqueses, Santa Eulàlia de Ronçana

Matí fred i cluc. Les Franqueses del Vallès és una realitat complexa: Corró d'Avall, Corró d'Amunt, Llerona, Marata i Bellavista. A Bellavista mancaven recursos humans per endegar la consulta i els veïns que volien votar havien d'adreçar-se a Corró d'Avall; un vot que serà testimonial. Contrasta que manquin recursos humans a Bellavista amb l'empenta de la societat civil de Corró d'Amunt, que, no havent-los cedit l'ajuntament del municipi un local per celebrar la consulta, han improvisat una caravana. Però la caravana vindrà després.

A Corró d'Avall hi havia un rotllo amable on la gent conversava formant grupets després d'haver votat. La plataforma organitzadora havia enganxat papers als vidres del local amb frases de Joel Joan, Patrícia Gabancho, Sebastià Alzamora, Toni Xuclà o Núria Feliu que esperonaven a votar. Cinc taules amb l'urna corresponent i una cabina pel vot secret. Rere cada taula dues persones, i d'altres persones de l'organització a peu dret que vetllaven perquè tot rutllés. Segons el portaveu de la plataforma, alguns veïns s'han queixat, perquè hi ha hagut problemes amb l'empadronament i no han pogut votar. Tanmateix, la sensació era d'alegria i convicció, de moviment de gent animada, de calor humana agradable. Quan he sortit del local i m'he trobat el fred de fora, he tingut ganes de tornar a entrar.

A Llerona eren les dotze, quan hi he arribat. Just s'havia acabat la missa. Aquí no hi he trobat papers enganxats amb frases, però es veu que el mossèn, al final de la missa, ha dit als feligresos que ja podien anar a votar, i això també deu haver esperonat. M'he trobat el casal parroquial ple de gent. Feien cua, conversant en veu baixa en el passadís del mig de les butaques que donen a l'escenari, davant del qual hi havia la taula amb l'urna. La mitjana d'edat era més elevada que la de Corró d'Avall. Ambient relaxat, solemne, com d'obligació moral. Una dona llegia el diari asseguda en una de les butaques. Ha fet un badall.

Pau i olles amb flames a Marata
A Marata també havien sortit de missa, però en el centre cultural no hi havia tanta gent, potser perquè hi he arribat més tard i ja havien marxat, o potser, i suposo que és aquesta la raó, perquè el cens és molt inferior al de Llerona. No obstant això, hi havia ambient, concòrdia i força rialles. Dos dies abans havien aparegut pintades de caire 'feixistoide' contra la consulta a Marata i a Corró d'Avall. He estat parlant amb un noi que s'encarregava de la seguretat. Mentre parlàvem he observat que a la sala, que té un escenari, hi ha elements d'atrezzo dels pastorets: olles amb flames al dessota, bastons de pastors, una casa i una forca que potser era de cartró però semblava consistent: no sé si el noi que s'encarregava de la seguretat n'ha hagut de fer ús. Tot indicava que seguiria regnant la pau i el bon rotllo. Espero que hagi estat així.

Bé. Corró d'Amunt. Caravana. Sort n'hi ha de la societat civil. Tres d'ells es trobaven a fora. Tres més me'ls he trobat a dins la caravana. Un d'ells, un home amb barba, m'ha dit que cités textualment això: "Afortunadament hi ha una societat civil que empeny, posa imaginació i una caravana. Endavant, canya!" També m'ha dit que la gent que s'ha acostat a la caravana és un vot de qualitat, perquè és un vot convençut. Que més val que siguin pocs, però de qualitat, i no molts però descafeïnats. L'espai, no cal dir-ho, era reduït i hi havia caliu: era un espai de qualitat. Amb la societat civil de Corró d'Amunt hauria anat a fer un vol amb la caravana, i tant que sí.

Un col·legi electoral a Santa Eulàlia
Després he anat amb el cotxe a Santa Eulàlia de Ronçana. Eren la una tocades. Allà només tenien un lloc per votar: el centre cívic i cultural la Fàbrica. Que tot el vot estigués concentrat en aquest punt, s'ha notat. Molts cotxes a fora i gent a dins. L'espai és molt gran. A part de la consulta també hi havia hagut un concert de música. El bar estava ple. La canalla jugant. Persones pels passadissos fent petar la xerrada. Quan he arribat a la sala on hi havia les urnes, amb molta gent a fora i a dins, he volgut parlar amb algú de l'organització, perquè em fes cinc cèntims de com estava anant la jornada. Els he explicat que volia fer aquesta crònica. M'han demanat l'acreditació. Com? Jo no en duia, perquè no en tinc. Ells m'han dit que estan fent les coses amb seriositat i que els mitjans s'han d'acreditar. És comprensible. De totes maneres, els hi dec haver fet llàstima, perquè després m'han informat amablement. Què m'han dit? Doncs que estava sent una festa. I realment ho semblava. Una consulta com aquesta, amb festa inclosa, s'ha de fer amb seriositat, però jo, on m'hagués quedat, és a la caravana.

Joan Negre

Edicions locals