Un fenomen anomenat Manel

Crònica del concert dels barcelonins a Granollers, per Joan Gener Barbany

Cultura

Granollers

Manel i fenomen són, des d'aquest any, paraules complementàries. El quartet barceloní ha protagonitzat una carrera meteòrica dins l'escena musical catalana. Amb l'aparició estel·lar al Sona9, el disc Els millors professors europeus i tocant a moltes ciutats i pobles, Manel és una realitat musical diferent a les que, des de fa anys, estàvem acostumats. Manel va venir al Teatre Auditori de Granollers. I la ciutat, per una nit, va estar plena de gent normal. Com fa a gairebé totes les ciutats o pobles on va, el conjunt barceloní va omplir la sala gran del Teatre. Moltes persones assisteixen al concert per veure'ls en directe, i molts són els que han repetit.

Es tracta d'una amalgama de gent adulta i gent jove, alguns que hi van amb els fills o les filles, parelles i solters, amics i amigues. Hi veus persones amb estètiques que van des dels més 'moderns' fins a aquells 'xirucaires' que no moren mai. Aquest fet, demostra que Manel és capaç de superar un estil musical rígid i que el missatge que transmetran és inter-generacional. Un fet que la critica ha valorat amb reconeixement mediàtic i diferents premis.

El directe de Manel és just, pel que fa a la quantitat de repertori, ja que només ha publicat un disc. S'ajuden de versions, molt treballades, com el No t'enyoro dels Pets i la Gent Normal de Pulp. També s'atreveixen adaptant al català una cançó de la Shakira. Tot i això, són gairebé dues hores dalt l'escenari. Les històries tenen ficció i realitat a parts iguals. L'eix central de les lletres de Manel són les relacions interpersonals en espais quotidians. Tot i haver-hi connexió amb el públic, Manel no s'aparta d'un guió on l'oient té la sensació que li estan explicant diferents històries que parlen del veí, de l'amiga o d'un mateix.

A la música de Manel hi destaquen les segones veus, l'ukelele i el treball d'una bateria que és el motor de la seva música. Cançons com el Pla Quinquenal, Ai Dolors o el Mar van ser les més aplaudides, tot i que, Captatio Benevolentiae i Ceramiques Guzmàn són els paradigmes d'aquest primer disc. Amb el Camell d'Orient es sumen al Nadal.

És innegable l'èxit de Manel. Assistint a un concert tens la sensació que et trobes davant la consolidació d'un fenomen. L'entrega del públic fa pensar que l'única exigència que tenen com a banda és la de passejar-se per les poblacions sense treballar gaire. Però el disc, i també el directe, permeten crear expectatives elevades.

Ara per ara, Manel ho té tot per marcar la diferència en l'escena musical catalana, i qui sap si més enllà. Una escena cada cop més eclèctica i desenfadada. Fins ara els millors professors els qualificarien amb una nota d'excel·lent. Qui sap la nota que públic i crítica adjudicaran al reclamat segon disc.

Joan Gener Barbany


Manel, 'Els millors professors europeus'.
Divendres 11 de desembre de 2009.
Teatre Auditori de Granollers.

Edicions locals