Sant Celoni recorda el maqui Quico Sabaté

Programa diversos actes per commemorar els 50 anys de la mort de l'anarquista

Política

Sant Celoni

Aquest dimarts 5 de gener de 2010 es compleixen 50 anys de la mort de Francesc Sabaté Llopart, considerat el darrer maqui de Catalunya. El 5 de gener del 1960, Quico Sabaté moria en un enfrontament amb el sometent a la cruïlla del carrer Major amb el de Santa Tecla de Sant Celoni, i finalitzava així una trajectòria de lluita antifeixista i de resistència a la dictadura franquista. Per commemorar l'aniversari i recordar tant la figura del guerriller de l'Hospitalet del Llobregat com la lluita armada -en especial la dels anarquistes- contra la dictadura, s'ha creat la Comissió 50 Anys Quico Sabaté, que ha programat diversos actes durant tot l'any.

Les organitzacions que formen part d'aquesta Comissió són: el Casal Popular i Independentista Quico Sabaté, la CUP de Sant Celoni, la CNT, la CGT del Vallès Oriental i l'Assemblea Llibertària del Vallès Oriental. Es plantegen com a objectius recuperar la figura de Quico Sabaté, i al mateix temps la dels combatents antifeixistes anarquistes, i situar-les "en el lloc de la memòria històrica que es mereixen"; dignificar la tomba de Sabater, al cementiri de Sant Celoni -el 5 de juny s'ha d'inaugurar la remodelació d'aquesta tomba-; i aportar informació de rigor sobre la trajectòria en la resistència antifeixista de Sabaté.

Els actes de commemoració començaran aquest dimarts amb una ofrena floral a la tomba del maqui. El 8 de gener es presentarà el llibre Tren correu 1104, a càrrec del seu autor, Joan Ventura. L'endemà es farà una passejada comentada per Ventura: anirà del cementiri a l'Ateneu. També hi haurà un dinar popular, un espectacle de carrer i un concert d'Albert Hirujo. Al febrer es projectaran diversos documentals sobre Sabaté, i a l'abril i al maig s'organitzaran debats i una exposició fotogràfica. A més, la Comissió treballa en la realització de dos murals sobre Sabaté, i intenta que l'Ajuntament posi el nom del maqui a un equipament municipal i que l'antic tanatori esdevingui un museu dedicat a la figura de l'anarquista.

Abatut per la sometent a Sant Celoni

Sabaté fou un maquis que continuà lluitant després de la fi de la Guerra Civil espanyola. Comandà un grup de guerrillers que des del sud de França feia incursions a Catalunya. El 5 de gener del 1960, amb tres ferides de bala al cos, arriba a Sant Celoni en tren després d'un llarg viatge des de Fornells de la Selva (Gironès). Havia escapat miraculosament d'un espectacular tiroteig amb un centenar de guàrdies civils a Palol de Revardit (Pla de l'Estany), en el qual van morir els seus quatre companys: Anton Miracle, Francesc Conesa, Roger Madrigal i Martín Ruiz.

Un cop a Sant Celoni, Sabaté va creuar tot el poble buscant un metge. Un pagès el portà amb el seu carro fins la casa del doctor Barrios. Allà, però, s'equivoca de porta i acaba trucant a la d'en Francisco Berenguer. Aquest, al veure que el foraster portava una metralladora, es llença sobre seu per desarmar-lo. Les autoritats havien estats posades en alerta per la possibilitat que Sabaté aparegués per la localitat. Un grup de persones format pel cap del sometent local, Abel Rocha, van aparèixer i va començar un tiroteig. Sabaté va ser abatut. Ja mort, li desfiguren la cara a trets.

Programa d'actes complet.

Edicions locals