El temporal arrenca el roure de Santa Maria del Montnegre

Situat a Sant Celoni, era un dels roures centenaris més antics de tot Catalunya

Societat

Sant Celoni

El roure de Santa Maria del Montnegre, un dels més antics de Catalunya, amb uns 200 anys al tronc, no va superar el temporal de vent i neu que la setmana passada va colpejar la zona del Vallès Oriental que limita amb el Maresme. L'arbre majestuós, situat al terme municipal de Sant Celoni, a tocar de l'ermita de Santa Maria, era punt de trobada obligat pels caminats i ciclistes que s'endinsaven en el fantàstic paisatge del Parc Natural del Montnegre i el Corredor. A part de les nevades i els forts vents, el roure va caure perquè des de feia temps mostrava símptomes de podridura a l'interior del tronc. Els Bombers i l'ADF ja han tallat l'arbre per obrir el pas de la pista forestal.

El de Santa Maria del Montnegre era un roure martinec (Quercus humilis), el més gran del Montnegre i un dels més grans del país. Tenia més de 200 anys d'edat, amb un perímetre de 4,65 metres, una alçada de 25 metres i una capçada espectacular de 24 metres de diàmetre. Propietat de la Diputació de Barcelona, estava envoltat per plantacions d'avellaners (costat de l'arbre) i castanyers (costat ermita), amb algunes alzines i roures martinecs. La Generalitat l'havia catalogat com a arbre monumental d'interès nacional.

La caiguda del roure ha estat molt comentada a internet, on molta gent s'ha lamentat de la desaparició de l'arbre, considerat tot un símbol del parc natural. De fet, aquesta zona del Montnegre té una atracció especial per als ciutadans dels diferents municipis de les comarques del Vallès Oriental i el Maresme. Sense anar més lluny, el passat mes de setembre un grup de veïns de diferents poblacions va poder enllestir la restauració de l'ermita de Santa Maria, a tocar de l'arbre monumental.

L'ermita de Santa Maria de Montnegre va ser construïda fa tres segles i destruïda durant la Guerra Civil. Només en quedaven tres parets dretes, però la tossuderia del calellenc Francesc Vivas va aconseguir animar molta gent per afrontar el projecte de la seva reconstrucció. En només quatre mesos van recaptar  23.000 euros, que és el que va costar l'obra i que també van servir per restaurar la font.

Edicions locals