El Baix Montseny trasllada a Ausàs la seva voluntat d'esdevenir comarca

Sis alcaldes rebutgen davant del conseller republicà els actuals límits territorials

Política

Gualba, Llinars del Vallès, Montseny, Sant Celoni, Vallgorguina

Sis alcaldes dels municipis que formen part del Baix Montseny es van reunir dijous amb el conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs (ERC), per traslladar-li la necessitat de tenir un marc territorial propi, és a dir, d'esdevenir comarca. Davant la proposta de vegueries, que manté els límits provincials actuals, els batlles van manifestar la seva disconformitat perquè, segons ells, va en contra de la realitat del Baix Montseny, ja que els municipis queden dividits entre les províncies de Girona i Barcelona. Per la seva banda, Ausàs va suggerir als alcaldes que iniciïn l'expedient administratiu per sol·licitar el reconeixement com a comarca que recull l'actual Llei de comarques.

A la reunió hi van assistir l'alcalde de Sant Celoni i principal valedor de l'escissió, Francesc Deulofeu; el batlle de Llinars, Martí Pujol; el de Riells i Viabrea (la Selva), Josep M. Bagot; el de Gualba, Miquel Solaz; el del Montseny, Alfons Planas; i l'alcalde de Vallgorguina, Joan Mora. Tots plegats representen sis dels quinze municipis que volen esdevenir una comarca que formarien dotze poblacions barcelonines i tres de Girona. El Baix Montseny -subcomarca natural, el topònim de la qual està reconegut per la Societat Catalana de Geografia- preveu que la nova organització geogràfica tingui com a capital Sant Celoni, que compta amb una àrea d'influència que supera els 60.000 habitants. L'any 2000, la comissió sobre el model d'organització territorial ja assenyalava la possibilitat d'estudiar la creació de la comarca del Baix Montseny.

Durant la trobada, els alcaldes van lliurar al conseller una còpia del primer manifest municipalista del Baix Montseny, signat el 22 de novembre de 2008, i en el qual, per primera vegada, una quinzena d'ajuntaments reconeixien l'existència de la comarca i la seva vitalitat i es comprometien a intensificar el treball conjunt per millorar i incrementar la prestació de serveis a la ciutadania. Consideren que ser comarca els faria guanyar en "eficiència i optimització de recursos". L'octubre de 2009, l'Institut d'Estudis Catalans, per mitjà de la Societat Catalana de Geografia, va escollir el Baix Montseny com una de les comarques -no reconegudes a nivell administratiu- a estudiar. Una cinquantena de geògrafs es van reunir amb diferents representants polítics i tècnics per conèixer la realitat del Baix Montseny.

Quinze ajuntaments de dues províncies

Fruit de les necessitats de compartir objectiu de millora, actualment ja es treballa coordinadament en diferents camps: Govern territorial de Salut, Oficina d'Habitatge del Baix Montseny, transport públic interurbà del Baix Montseny, Pla integral sobre consums problemàtics de drogues Tritó del Baix Montseny, Servei a la Dona, Centre de Desenvolupament infantil i atenció precoç, programacions culturals i de promoció econòmica, entre d'altres.

La quinzena de municipis del Baix Montseny que es reivindiquen com a comarca són Sant Celoni, Sant Esteve de Palautordera, Santa Maria de Palautordera, Gualba, Campins, Fogars de Montclús, Llinars del Vallès, Montseny, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Pere de Vilamajor, Vilalba Sasserra i Vallgorguina, que reuneixen 51.500 habitants del Vallès Oriental. De la comarca de la Selva aspiren a la segregació Riells i Viabrea, Hostalric i Breda, que sumen una població d'un total d'11.249 persones. Per tant, municipis que històricament pertanyen al Baix Montseny, com ara Cardedeu, es deslliguen de la iniciativa.

Edicions locals