De Lliçà d'Amunt a l'Estació Espacial Internacional

Un aparell fet al Vallès Oriental analitza la salut òssia i muscular dels astronautes

Societat

Lliçà d'Amunt

Els astronautes que passen llargs períodes a l'espai pateixen un problema difícil de diagnosticar i eradicar: els músculs i els ossos se'ls atrofien perquè no han de fer l'esforç que a la Terra els suposaria qualsevol activitat. A causa de l'absència de gravetat, els membres de l'Estació Espacial Internacional (ISS) es desplacen amb un lleuger moviment; l'organisme funciona al ralentí tot el dia, i això el cos ho nota. Per acabar amb aquest problema, l'empresa NTE-Sener ha construït a la seva planta de Lliçà d'Amunt un complex aparell que determina l'estat dels ossos i la musculació i proposa mesures correctores. Un aparell de recerca que dilluns va començar el seu viatge cap a l'ISS a bord del transbordador Discovery, llançat des del centre espacial Kennedy de la NASA, al Cavo Cañaveral (Florida).

La màquina, una mena de cadira anomenada Muscle Atrophy Research and Exercise System (Mares), estudia el moviment de dinou articulacions i músculs -des del turmell fins al canell- amb velocitat i força variables. Mentre això passa, un cervell informàtic processa els resultats. L'aparell es podrà utilitzar en un futur com a taula de musculació per a astronautes, però per ara "es farà servir sobretot per a l'anàlisi de l'atròfia muscular i l'osteoporosi", precisa Francesc Gallart, director comercial de l'empresa. En l'actualitat, els astronautes que passen llargues temporades en l'espai practiquen una sèrie d'exercicis per contrarestar aquests efectes. Per exemple els habitants temporals de l'ISS exerciten els seus muscles durant dues hores al dia.

Dades sobre els mecanismes de l'atròfia
Encara que el transbordador Discovery es va acoblar aquest dimecres al complex orbital, a gairebé 400 quilòmetres d'altura, la instal·lació definitiva de Mares es demorarà un mes perquè no és fàcil de muntar -a la Terra pesava 400 quilos. L'aparell, que es col·locarà al mòdul europeu Columbus, estarà deu anys a la ISS. Allà els científics programaran experiments perquè els facin els astronautes. Els resultats de l'experimentació aportaran noves dades sobre els mecanismes de l'atròfia i un major coneixement sobre el sistema neuromuscular, pel que s'espera que siguin d'utilitat en altres àrees tals com la rehabilitació mèdica i esportiva, en què s'ha de tractar a pacients amb estats d'atròfia muscular produïts per paràlisi, traumatismes o immobilitzacions prolongades.

NTE-Sener, que fa 16 anys que participa en el projecte Mares, ha construït tres màquines més que es faran servir per a simulacions terrestres i per a entrenament a Houston (EUA), Colònia (Alemanya) i Tolosa (França). "Sense aparells d'aquesta mena és impensable que pretenguem anar a Mart", sentencia Joan Casalta, especialista de NTE-Sener. I és que n viatge d'anada i tornada duraria un mínim de dos anys.

NTE-Sener, empresa amb seu a Catalunya i que pertany a SENER Grupo de Ingeniería, engloba els més de 20 anys d'experiència de NTE en el sector espacial, on ha aconseguit un reconegut prestigi en instrumentació per a missions tripulades, sistemes de suport a la vida en l'espai i subsistemes electrònics per a missions espacials, i els més de 40 anys de trajectòria espacial de SENER. Aquesta última ha subministrat més de 150 equips en satèl·lits sense cap errada, ha participat en missions de l'ESA i la NASA i és, avui en dia, una de les principals firmes espanyoles en Espai.

Edicions locals