Albert Rivera defensa el dret d'autodeterminació dels pobles oprimits

Un descafeïnat cara a cara amb López Tena omple la Sala Tarafa de Granollers

Política

Granollers

El president de la formació espanyolista Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía, Albert Rivera, va defensar aquest dimarts al vespre a la Sala Tarafa de Granollers "el dret d'autodeterminació dels pobles oprimits", després de deixar molt clar que Catalunya, lluny de ser un país trepitjat, és una de les regions d'Europa que té més autonomia, i que l'Estat centralista "fa anys que no existeix". El dirigent polític garriguenc, que va aconseguir descafeïnar del tot un cara a cara sobre les consultes amb el president del Cercle d'Estudis Sobiranistes i militant de CDC, Alfons López Tena, va sentenciar que la independència de Catalunya l'han de plantejar els partits polítics i no els ciutadans a través de referèndums que busquen "dinamitar les regles del joc" que marca la Constitució espanyola.

Tot i que el títol del cara a cara organitzat per Òmnium Cultural no deixava lloc a dubtes: Independència, sí o no? Catalunya a debat, el dret d'opinar, i que el mateix web de Ciudadanos recollia el contingut de l'acte, Rivera va encetar la seva intervenció denunciant que no se l'havia convidat a un debat sobre les consultes i que, per tant, ell només parlaria dels aspectes negatius que comportaria la suposada independència de Catalunya. De fet, el president de Ciudadanos va criticar que de les finestres de la Sala Tarafa -que, amb unes 300 persones, va quedar petita- pengessin pancartes de la plataforma Granollers Decideix demanant a la gent que el proper dia 25 d'abril voti a la consulta popular que es celebrarà a la capital del Vallès Oriental.

Amb el previst cara a cara desactivat ja d'entrada, i arropat pels seus -la meitat de la Sala Tarafa eren militants o simpatitzants de Ciudadanos-, Rivera es va limitar a desitjar-li a Granollers Decideix "tota la sort del món" -sempre que no trepitgin la llei "utilitzant recursos públics"- i a reiterar una vegada rere l'altre que s'ha de respectar la llei, i que aquesta no permet, sense el vistiplau de l'Estat, que els catalans decideixin sobre la seva relació amb Espanya.

Ciudadanos està a punt d'abandonar el cara a cara
En un intent d'agilitzar l'acte, el moderador, el periodista granollerí de TV3 David Bassa, va intentar esgarrapar minuts a Rivera, entre els xiulets del centenar llarg de simpatitzants de Ciudadanos, que van arribar a aixecar-se i demanar al seu president que abandonés la sala. El polític garriguenc, però, va decidir continuar amb el descafeïnat cara a cara per anar desgranant sense presses els seus ja coneguts motius per oposar-se a la independència de Catalunya: la majoria de catalans també se senten espanyols, hi ha molts vincles personals amb Espanya, econòmicament la independència no seria rendible, "tensar la corda té els seus riscos"... "Votant sobre la independència a mi em feu dividir entre la mare i el pare, perquè jo sóc espanyol i català", va sentenciar Rivera.

Per la seva banda, López Tena va carregar contra Rivera per negar-se a debatre sobre les consultes -un exercici "plenament democràtic i legal"- i per negar el dret a decidir als catalans. "Estem davant del moviment de mobilització europeu més important de les últimes dècades", va subratllar el militant de CDC, que va afegir que "en democràcia no es pot impedir que la gent voti, també sobre la independència", com pretén fer Ciudadanos.

Ni el torn de preguntes del final de l'acte va aconseguir animar el suposat cara a cara. De fet, tres de les quatre qüestions les van realitzar simpatitzants de Ciudadanos que van posar en dubte els beneficis de la independència de Catalunya. A la sortida, ni una dotzena de vots anticipats a les urnes de Granollers Decideix, i Albert Rivera amb un somriure d'orella a orella. Entre el públic, alguns dirigents locals d'ERC, partit al qual feia només unes hores el president de Ciudadanos havia advertit que, si no compleix la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l’Estatut, estarà retornant a l'època de Terra Lliure, el que ell va anomenat "tornar als seus orígens".

Edicions locals