De la generació Crida a la generació Obrint Pas

Crònica de la nit electoral del diumenge 25 d'abril a Granollers, per David Cid

Política

Granollers

Catorze municipis del Vallès Oriental -Aiguafreda, Bigues i Riells, Granollers, Gualba, l'Ametlla, la Garriga, la Roca, Lliçà d'Amunt, Mollet, Parets, Sant Fost de Campsentelles, Santa Maria de Palautordera, Tagamanent i Vilanova- van celebrar aquest diumenge 25 d'abril la consulta sobre la independència de Catalunya impulsada des de les diverses plataformes sorgides de la societat civil. A Granollers, quan passaven pocs minuts de dos quarts d'onze de la nit, es feien públics els resultats obtinguts -17,1 per cent de participació- entre aplaudiments, cares de cansament i crits a favor de la independència. L'AraVallès hi era compartint la il·lusió dels centenars de voluntaris, que han posat el seu granet de sorra per a crear una democràcia més participativa al nostre país.

El 24 de juny de 1981, la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació catalanes, una entitat crítica amb el famós Manifiesto de los 2.300, i que va aglutinar els primers quadres polítics de l'independentisme dels anys 80 i 90, va organitzar un concert de Lluís Llach al Camp Nou. Diuen les cròniques que s'hi van aplegar unes cent mil persones i, així com tots els progres afirmen que van ser a París durant el Maig del 68, tots els catalanistes de l'època asseguren que van ser a l'estadi del Barça fent voleiar senyeres i cantant l'Estaca. Aquell acte va servir per a consolidar un moviment cívic amb consciència nacional que va ser la pedrera de personatges que anys després provarien fortuna a la política: Àngel Colom, David Madí, Joan Puigercós, Jordi Sànchez... I va fer visible un espai polític, clarament independentista, que maldava per a tenir veu pròpia en mig d'una transició política descafeïnada, poc temps després que Jordi Pujol arribés a la Generalitat amb l'objectiu de 'fer país'.

La Crida, doncs, va ser un espai d'unió de persones diverses ideològicament parlant i que s'agrupaven al voltant de la defensa de la llengua i la cultura catalana. L'independentisme no tenia un referent polític clar, ni era majoritari. Dispers i emprenyat es perdia en disquisicions filosòfiques i alguns, fins i tot, optaven per prendre les armes i creaven Terra Lliure, una organització armada de poca volada i d'èxits polítics nuls.

Vint-i-nou anys després, Catalunya està celebrant unes consultes populars on es pregunta a la ciutadania si està d'acord en què la nació catalana esdevingui un estat independent dins la Unió Europea. I tot, gràcies un altre cop, al treball voluntari de centenars de ciutadans i ciutadanes que s'han tornat a aplegar al voltant d'un moviment cívic, que neix a Arenys de Munt el 13 de setembre de 2009 amb la celebració del primer referèndum.

Els dos projectes comparteixen moltes similituds i representen el fil que uneix l'ànim d'alliberament nacional de Catalunya de diferents generacions. De La Crida a Obrint Pas, per a contextualitzar-ho. Una mescla rara i diversa de votants de CIU, ERC i vot jove ideologitzat que podríem agrupar al voltant de la CUP. Però, aniríem errats si ens quedéssim aquí. Rere la presa de consciència democràtica i de país que hi ha en el vot en aquestes consultes, hi ha també el de persones que es socialitzaren políticament amb el pujolisme i la seva ambigüitat nacional, però que comencen a trobar desproporcionada la reacció d'Espanya a les demandes de més autogovern de Catalunya, nous catalans nascuts a Bolívia o el Marroc que volen dir la seva per ajudar a millorar el país on viuen avui i, segurament, també, algun socialista despistat que no ha volgut fer cas a la consigna d'amagar el cap sota l'ala que el PSC ha imposat als seus. Cal dir que a Granollers també hi era present en Jordi Garriga, president d'ICV al Vallès Oriental, el qual, tot i declarar que no és independentista, es mostra a favor que el poble parli a les urnes.

Més immigrants que joves
A Granollers, a les deu de la nit encara no se sap com ha anat. La primera roda de premsa per a donar resultats s'havia de fer a dos quarts de nou del vespre, però tot plegat es retarda. La gent que s'espera a la Casa de Cultura Sant Francesc, la majoria voluntàries i voluntaris de Granollers Decideix, es van concentrant en petits grups i aprofiten l'estona per a comentar com han viscut el dia. "Jo he estat de president de mesa i allà han votat més immigrants que joves", confessa en Pep, que fa notar el passotisme dels granollerins que tenen entre 16 i 18 anys i que, en aquesta consulta, tenien dret a vot. Tots els presents assenteixen amb cara de preocupació.

Dirigents locals de CIU i ERC conversen animats, i gent diversa, sense adscripció partidista, fa pronòstics del resultat final de la participació. Joves amb cabells llargs i pantalons caiguts departeixen amb senyors vestits amb americana i corbata, mentre asseguda a les escales de la Casa de Cultura, l'antiga cap de llista de CIU, Carme Esplugas, xerra amb un grup de dones i els explica les incidències del dia. Veient la diversitat d'estils i persones, un es pregunta si aquest és L'independentisme útil del qual parlava Santiago Cucarella o l'independentisme sociològic que relata David Bassa en els seus llibres. És un independendentisme democràtic i pacífic, sens dubte.

"A La Garriga han arribat al 24 per cent de participació" diu algú, i s'encomana l'optimisme. Però, el temps passa i, del centenar llarg de persones que esperaven des de les nou, en van quedant menys. A aquella hora molts d'ells i elles porten desperts des de les 7 del matí i el Viena és el refugi segur dels qui fa hores que no han menjat res. Manel Gener, president de Granollers Decideix apareix un moment per a dir que queda poc. "Hem tornat a fer el recompte i volem tenir-ho tot controlat", diu. "Però, si us plau, no marxeu, que ens agradaria compartir amb tots vosaltres els resultats després de tots aquests dies de feina". Les paraules d'en Manel donen més ànims. Alguns dels que pensaven marxar es donen un temps de marge per esperar els resultats. Tarden, però, encara una mica.

Els tancs al carrer
En Jordi també ha estat tot el dia al barri de la Font Verda, concretament a l'Associació de Veïns. D'incidències destacades, cap. Explica que algun vianant que passava pel carrer ha llançat algun insult i poca cosa més. El que sí que remarca és la temerositat que ha mostrat molta gent gran respecte a votar sobre la independència de Catalunya. "Jo he intentat convèncer a la meva àvia perquè vingués a votar, però s'hi ha negat. Diu que ensenyar el DNI i votar sobre la independència és el primer pas perquè la policia et tingui fitxat". Llavors és quan molts presents a la rotllana afirmen coses similars. Tots ells coincideixen en què hi ha una generació -els majors de 70 anys- que té encara records molt vius de les atrocitats de la Guerra Civil, les penúries de la postguerra i els quaranta anys de franquisme. "Tenen la por al cos", diu algú, i contra això "és molt difícil lluitar", insisteixen tots. Molts dels que conversen animadament citen la mateixa frase: "A mi també m'han dit allò de si guanya el sí, demà tindrem els tancs al carrer".

Resultats finals i felicitacions
Ja són gairebé tres quarts d'onze de la nit quan la permanent de Granollers Decideix surt del local que l'Agrupació Excursionista ha cedit perquè fos el centre de premsa durant la jornada electoral, i s'encamina cap a la Sala Sant Francesc. Tots els que esperen a fora respiren alleugerits i entren. La permanent en bloc, formada per la Txell, l'Enric, en Manel, en Martí, l'Àlex, en Jaume, la Clàudia, l'Hilari, en Salvador, en Carles i l'Oleguer, es posa davant dels assistents i es disposa a informar sobre com ha anat la jornada.

En Manel pren la paraula i llegeix un comunicat on, en nom de la tota la junta, agraeix la feina feta a tots els voluntaris i voluntàries amb un enginyós Tan sí com no, moltes gràcies. Llavors la Txell, com a cap de premsa, explica el resultats: amb un cens possible de 50.475 persones, 8640 vots; 7622 pel 'sí' i 700 pel 'no'. 268 en blanc. Tot plegat, 17,11 per cent de participació. Veient la mitjana de participació del país (20 per cent), Granollers no n'ha quedat pas tan lluny i, veient els resultats del 'sí' es llança una dada per a la reflexió: el PSC a Granollers governa amb majoria absoluta només amb 1.200 vots més i prou.

Les cares cansades de tots demostren l'esgotament físic i mental que porten a sobre. Durant mesos han robat hores a la son, a la família i, també, a les respectives feines. Però als ulls s'hi percep l'alegria d'haver fet les coses ben fetes; d'haver construït una mica més de democràcia i d'haver estat capaços d'organitzar, liderar i gestionar tot el procés per a celebrar una consulta d'aquestes característiques. Les paraules de l'Enric serveixen per posar emoció i èpica al moment: parla des de la saviesa i l'experiència que donen els anys, i la Sala Sant Francesc l'escolta amb un silenci respectuós. L'aplaudiment sincer i el cant dels Segadors marquen el final de l'acte.

Hi ha futur!
"I demà què?", es pregunten molts. Granollers Decideix, així com la resta d'entitats populars sorgides al nostre país durant tots aquests mesos, tenen el deure de continuar. De seguir aportant el granet de sorra per a fer més participativa la nostra democràcia. Han estat aire fresc i il·lusió en un dia assolellat de reminiscències històriques vàries (La revolució dels clavells de Portugal, la diada del País Valencià…) i així han de seguir. Fomentant la participació per a construir, dia a dia, el país.

A les onze de la nit, molts marxen cap a casa. Alguns, joves i no tan joves, es dirigeixen cap al Sans, un bar musical de la ciutat que veurà el final de festa. S'acaba el dia. La consulta s'ha fet i s'ha arribat a un nivell de participació ben digne. El 'sí' ha guanyat, però el 'no' ha tret un resultat interessant. D'això es tractava, en definitiva, de participar. La Sala Sant Francesc es tanca i, tot i que la foscor de la nit embolcalla Granollers, no s'hi veu cap tanc pels carrers.

David Cid

Edicions locals