Precisió i eclecticisme de les mans de Maria Coma i La iaia

El GRA acull el tercer concert del Cicle de Cants i Autors que aplega prop de 130 persones

Cultura

Granollers

L'equipament juvenil El Gra, de Granollers, acollia el passat divendres la tercera nit del Cicle de Cants i Autors (CCA) organitzat pel Casal Popular l'Esquerda. Com a destacada novetat d'enguany, l'espai va acollir dues de les propostes més esperades de la programació. D'una banda, Maria Coma, que ha aixecat gran expectació en el seu debut, i d'altra, La iaia, una sorpresa inesperada per molts, que guanya seguidors en cada concert. La crònica és de Joan Gener Barbany.

Unes 130 persones s'acostaven a la plaça de l'Església i entraven al GRA. Gent de fora de Granollers, seguidors dels dos cantautors i curiosos de la ciutat. Majoria pel jovent. Ernest Crusats, pujava sol a l'escenari, amb la guitarra acústica per iniciar la vetllada amb la cançó El meu Vaixell, que dona títol al seu primer treball resultat de guanyar el concurs Vicsona09. Una cançó 100% d'autor, delicada, poètica, profunda i personal que Crusats va desenvolupar mitjançant el sistema de loopejar -recurs marca de la casa, utilitzat durant tot el concert, i que va aixecar molta curiositat entre el públic-. Després, es va acompanyar d'un bateria i d'un contrabaix elèctric que van vestir La iaia amb les millors robes.

La iaia es troba en fase d'explosió creativa i per això arrisca tant com pot. Cançons com Jo vull ser la meva iaia, l'Havanera del postmodern o El Gelat van aconseguir una gran connexió amb el públic. També l'actitud de Crusats, que entre cançó i cançó dubtava de com presentar-les i no podia evitar riure, fet que l'ajudava a canalitzar nervis i imprecisions. Una personalitat descarada i l'eclecticisme musical el faran guanyar públic a cada actuació. La seva vessant poètica -l'Album de fotos o Sota l'Arbre- agradarà a qui busca singularitat. El poema musicat L'home que passa de Jordi Julià o Uh! mostren l'energia que pot agradar als més joves. La perfecció que busquen els adults no sembla importar massa a Crusats i és per això que La iaia, com indica el seu nom, no pot passar desapercebuda si s'escolta amb la tendresa del nen i la passió de la joventut.

Després d'una aturada d'un quart d'hora, es feia el silenci. Maria Coma, una de les revelacions de l'any que ha recollit fantàstiques crítiques, presentava el seu món particular Linòleum (Amniòtic Records 2009) . Situats a l'escenari com si d'un assaig es tractés, el conjunt es va mostrar transparent i precís. Maria Coma destaca per l'execució del piano i per la veu dolça, fruits d'anys de formació clàssica. A més, ha estat capaç de crear un nou món que deixa enrere el projecte musical Ü-Ma. Gotetes, Segons, amb una introducció excepcional de piano, Gat o Dormint recreen un món quasi naïf, quasi infantil, de conte.

Els contrastos són cosa de l'animal musical Pau Vallvé, aquest cop executant una excel·lent bateria, i un complet i atrevit Jordi Lanuza que dona profunditat als temes. Potser el projecte musical de Maria Coma no aconsegueix la mateixa connexió amb el públic que altres propostes, segurament perquè defuig de melodies simples i arranjaments senzills. De cara el futur, Coma pot explorar la diversitat de registres i estils que pot donar com a cantant i compositora, però no hi ha cap dubte que es tracta d'una proposta personal, precisa i de gran qualitat en directe i que per ser jutjada, mereix posar els cinc sentits i defugir d'una atenció superficial.

El proper concert del Cicle de Cants i Autors és el proper 23 d'ocubtre a la Sala Petita del Teatre Auditori de Granollers. El protagonista serà el cantautor Feliu Ventura, cantautor protesta que ha sigut capaç de crear un món musical i poètic molt arrelat al mediterrani, i que actualment, està enregistrant nou treball.

Joan Gener Barbany

Edicions locals