Els pastissers catalans esperen vendre 660.000 mones de Pasqua

La crisi no ha afectat el nombre de pastissos venuts, però sí la seva mida

Societat

Aiguafreda, Ametlla del Vallès, Bigues i Riells, Caldes de Montbui, Campins, Canovelles, Cànoves i Samalús, Cardedeu, Castellcir, Castellterçol, Figaró-Montmany, Fogars de Montclús, les Franqueses, la Garriga, Granera, Granollers, Gualba, La Llagosta, Lliçà d'Amunt, Lliçà de Vall, Llinars del Vallès, Martorelles, Mollet del Vallès, Montmeló, Montornès del Vallès, Montseny, Parets del Vallès, Roca del Vallès, la, Santa Eulàlia de Ronçana, Santa Maria de Palautordera, Sant Celoni, Sant Esteve de Palautordera, Sant Feliu de Codines, Sant Fost de Campsentelles, Sant Pere de Vilamajor, Sant Quirze Safaja, Tagamanent, Vallgorguina, Vallromanes, Vilalba Sasserra, Sant Antoni de Vilamajor, Vilanova del Vallès, Santa Maria de Martorelles

Les previsions de vendes de mones de Pasqua a Catalunya es mantenen respecte l'any passat. Segons el president del Gremi de Pastissers de Catalunya, Joan Turull, a tot Catalunya es vendran 660.000 mones en total. Turull assegura que la crisi no ha afectat al nombre de pastissos que els catalans compren durant aquestes festes, però sí que ha afectat a la mida. Segons diu, en els darrers anys s'ha tendit a fer i comprar mones més petites i econòmiques. Respecte a les formes, aquest any destaquen les relacionades amb la Diada de Sant Jordi, com ara roses i dracs, a més de les típiques formes de personatges de dibuixos animats, com ara Hello Kitty o Rapunzel i jugadors del Barça.

Els pastissers catalans confien que les previsions de vendes es mantinguin: 'Pensem que seran com l'any passat', assegura Joan Turull, president del Gremi de Pastissers de Catalunya, que encoratja els professionals d'aquest sector que siguin 'optimistes'. En xifres, Turull indica que esperen vendre 660.000 mones a tot Catalunya, unes 92.000 de les quals a la província de Barcelona. Amb tot, el pastisser remarca que la tendència és que la mida sigui cada més petita: 'Es una tendència que cada cop s'està imposant més i que fa que en festivitats com la Diada de Catalunya enlloc de tirar llarg amb volum de productes fem just el que es necessita'.

Turull també ha explicat que en els darrers anys la Pasqua s'ha allargat, de forma que hi ha fillols que reben la mona una setmana més tard i això permet als pastissers vendre més productes. 'A Barcelona, la Pasqua l'acaben dijous perquè hi ha molta gent que marxa', explica el pastisser, que afegeix que en aquests casos els llocs de segona residència en surten beneficiats.

Conseqüències de la crisi
Turull reconeix que l'actual situació econòmica 'preocupa' molt els professionals del sector. En aquest sentit, admet que enguany hi ha una doble preocupació per la coincidència de la Diada de Sant Jordi amb la Pasqua. 'Abans quan treballaves poc entre setmana i arribava una diada, et refeies', afirma Turull, que diu que ara, amb la crisi, 'no t'arribes a refer'. I menys si dues festes cauen la mateixa setmana. 'Hem de ser optimistes, dir que tot es va arreglant, tot i que anem a poc a poc', assenyala Turull, que explica que els pastissers segueixen invertint: 'Portem fent xocolata des de gener i no hem pensat que vendrem menys', assegura el president del gremi, que reconeix que potser després l'hauran de fondre o regalar: 'El pastisser sap que ha d'invertir per una diada, l'empresari s'ha d'arriscar i si falla la feina estarem de pega, i si encertem, de sort. És molt difícil de concretar-ho'.

Pel que fa a la coincidència de la Setmana Santa amb Sant Jordi, el pastisser admet que és una qüestió 'complicada' perquè no saben com reaccionarà el client. 'Hem fet mones com si fossin un pastissos de Sant Jordi i pastissos de Sant Jordi com si fossin mones', assegura Turull que comenta que s'estan venent roses de xocolata, dracs de xocolata i caixes de bombons amb decoracions relacionades amb la Diada. 'Sabem que ens veurem perjudicats perquè una diada o altra rebrà, segurament serà Sant Jordi, perquè la gent no comprarà dos pastissos', reconeix.

Les formes amb més èxit
Enguany els grans protagonistes de les mones són la Rapunzel i la Hello Kitty que segons Tururll han passat per sobre de Bob Esponja. El Barça també està tenint molt bona acollida, sobretot amb mones que inclouen 'la maneta del 5 a 0' i d'altres amb els noms de Messi, Piqué i també Abidal.

Sobre la polèmica al voltant de la vulneració dels drets d'imatge que es va crear després que es requisessin més de 2.000 mones a diferents localitats catalanes el mes de febrer, Turull afirma que creu que han estat els mateixos industrials els que han denunciat aquest cas. Segons diu, ha estat una guerra entre indústries 'i s'ha de mirar de matar-ho tan aviat com sigui possible i que el pastisser vagi fent, perquè treballa pel seu negoci'. Turull afirma que els pastissers han d'estar tranquils que poden seguir fent mones i pilotes del Barça i l'Espanyol, així com d'altres personatges 'sempre que sigui pel negoci propi'.

Tarragona: més petites i econòmiques
Els pastissers del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre preveuen vendre unes 100.000 mones artesanals de pa de pessic durant aquests dies finals de Setmana Santa i Pasqua. Es tracta d'una xifra que s'ha consolidat durant els últims anys, segons ha precisat el president del Gremi de Pastissers de Tarragona, Josep Roquet, gràcies a una tradició arrelada. De fet, al voltant d'un 90% de les mones que venen les pastisseries artesanals durant aquests dies s'elaboren sota comanda. 'Tinc clients que només venen per pasqua a buscar la mona', subratlla el president del gremi, que és també propietari de la pastisseria Palau de Tarragona.

Malgrat això, els establiments del sector han notat també els efectes de la crisi i s'han vist forçats a adaptar el producte a les demandes dels compradors reduint el pes de les mones per poder oferir-les a un preu més baix. ' Durant els últims anys s'han fet més petites perquè la gent té menys per gastar. Si qui abans comprava una mona de quilo i mig, ara la compra de quilo. No és perquè no els agradi menjar-la, sinó perquè no la poden pagar. El que no pots fer és baixar preus, perquè les despeses són les que són, però reduïm la mida i resulta més barat', ha subratllat Roquet. La despesa mitjana per comprador se situa entre els 30 i els 35 euros que costa el quilo.

Tot i que la tradició de comprar la mona de pa de pessic, amb farcit de crema o xocolata i guarniment de fruita confitada, continua plenament vigent, els pastisser han detectat durant els últims temps un creixement important de la demanda de mones de xocolata. Segons apunta el president dels pastissers tarragonins, que no ha pogut precisar dades concretes sobre quantitats, el fet que aquest producte es conserva millor amb el temps hi ha ajudat decisivament. 'La gent per Setmana Santa marxa fora, el fillol ha de marxar o se li la dona quan torna i la xocolata no és fa malbé. Permet donar més joc amb el temps. Es pot comprar avui i menjar-se en deu dies i no es fa malbé. En canvi, una mona de pa de pessic si te la menges al cap de deu dies estarà seca', explica.

La crisi no es nota a Lleida
El Gremi de Forners de Lleida preveu vendre 145.000 mones de pasqua a la demarcació, unes 5.000 menys que l'any passat. El bon temps, que de ben segur animarà molts lleidatans a anar a la platja, i la proximitat de final de mes, fan creure que enguany la venda de mones es reduirà una mica. El president del gremi, Manel Llaràs, explica que el 70% de les mones que es venen a la demarcació són de nata, seguides de les de trufa, fruita i mantega.

Els forners asseguren que es tracta d'una diada 'molt consolidada' que no es ressent de la crisi, malgrat que es confirma la tendència a comprar mones cada cop més petites i econòmiques. No obstant, segons Llaràs, els lleidatans són els catalans que, en proporció, consumeixen més mones de tot Catalunya. Un any més, els dibuixos animats (en especial Bob Esponja, Hello Kitty i els personatges Disney) i tot allò relacionat amb el Barça, són els personatges més demanats per guarnir les mones.

Optimisme a Girona
Pel que fa a la demarcació de Girona, la previsió és que es venguin unes 150.000 mones durant aquests dies, una estimació optimista comparat amb les aproximadament 130.000 que es van despatxar l'any passat. Segons explica el president del Gremi de Pastissers de les comarques gironines, Josep Costa, aquest augment es deu al fet que en haver-se retardat la Setmana Santa i coincidir amb un mes d'abril més aviat estiuenc, s'espera que hi hagi més turistes a la Costa Brava i també als pobles de muntanya que poden esdevenir potencials compradors de mones.

Costa admet que es faran pastissos més petits per adaptar-se a la crisi, i poder donar la possibilitat així a tots els padrins de satisfer els fillols. Els protagonistes de les mones seran, com cada any, els futbolistes i personatges televisius com Bob Esponja. Algunes pastisseries, però, han estat més ambicioses, com la Ferrer d'Olot, que exposa a l'aparador un llaminer castell de gairebé 2 metres d'alçada. Quant als ingredients, la de xocolata competeix també amb les mones de crema, nata o trufa, segons explica el president dels pastissers gironins.

Una tradició arrelada al País Valencià
Les previsions del Gremi de Forners i Pastissers del País València són vendre enguany vora 1.500.000 dolços de Pasqua, entre els quals s'inclou de manera majoritària la mona però també la coca de panses i nous (típica de les comarques de l'Horta) i els panous. La xifra superaria en 200.000 les unitats venudes en relació amb l'any anterior a tot el territori.

Segons el secretari del gremi, Vicent Martínez, el fet que la data de la Setmana Santa s'allunyi de les Falles afavoreix tradicionalment la venda d'aquests dolços, principalment a la ciutat de València, on s'espera la venda d'entre 450.000 i 500.000 unitats, un 12% més que a 2010.

Els dolços tradicionals que principalment es consumeixen per Pasqua al País Valencià són les mones, que el gremi defineix com 'peça de brioixeria enriquida amb ou cuit' i que adopten formes diverses. Al País Valencià també es consumeixen per aquestes dates els panous, a les comarques de la Ribera Alta i Baixa, així com les coques de nous i panses a l'àrea metropolitana de València.

Edicions locals