La revista 'Vallesos' relata la caça de bruixes a la comarca

La publicació dedica també un reportatge al bombardeig de l'aviació feixista sobre Granollers el 1938

Societat

La revista Vallesos. Gent, terra i patrimoni ha publicat el seu cinquè número, corresponent a la primavera-estiu 2013, en què dedica el reportatge central a la tradició de la bruixeria al Vallès i la caça de bruixes que es va desencadenar al segle XVII. A més, la publicació relata el bombardeig de l'aviació feixista italiana a Granollers i dedica la secció Noms, traces a l'artista granollerí Pep Bou i el taxista-poeta de Cardedeu Esteve Perich, entre altres.

La carpeta central, doncs, es dedica a episodis històrics relacionats amb la bruixeria, que explica episodis com el de Margarida Codonyera, de la Garriga, que el maig de 1619 va ser engarjolada i acusada de bruixa, un fet que va iniciar una persecució de desenes de dones innocents i singulars de pobles vallesans. La caça de bruixes es va estendre entre la gent davant la necessitat de trobar culpables de les maltempsades que arruïnaven les collites o dels infortunis i problemes de salut.

A més, l'historiador Joan Garriga hi escriu un article sobre el terrible bombardeig que l’aviació feixista italiana, aliada de Franco, va fer el matí del 31 de maig de 1938 sobre Granollers –amb un mínim de 224 morts i 165 ferits greus–, del qual ara en fa 75 anys. Granollers va ser la tercera ciutat de Catalunya amb més víctimes per bombardejos durant la Guerra Civil. Un mínim de seixanta-sis dones i dos homes vallesans a ser ajusticiats (només entre 1619 i 1621), acusats de bruixeria, tal com explica en una entrevista l’historiador local de Caldes de Montbui Raimundo Garcia Carrera, expert en la matèria

També el periodista de Jaume Valls explica el saqueig i incendi de Terrassa per part de l’exèrcit borbònic el 3 i 4 de setembre de 1713 –ara farà 300 anys–, per la lleialtat de la ciutat a l’arxiduc Carles d’Àustria. Va ser just un any abans de la caiguda de Barcelona l’11 de setembre de 1714 en el setge sofert per les tropes de Felip V.

Seccions
El nou número dedica perfils a l’artista de les bombolles de sabó Pep Bou, de Granollers; la impulsora de la casa d’acollida el Xiprer, de Granollers, Mercè Riera, i el taxista-poeta Esteve Perich, de Cardedeu, entre d'altres.
També inclou treballs sobre l’enterrament multitudinari d’Enric Prat de la Riba, de Joan Capdevila i Vicenç Relats; sobre l’església i el cementiri de la Doma de la Garriga ,de Jordi Llimargas; sobre la segona vida de les barraques de pedra seca, de Lluís R. Hernández; sobre les orquídies del Montseny, de Txell Maymó; sobre colles geganteres vallesanes i el  llenguatge propi del món geganter, de David Ramon; sobre nissagues; sobre les obres d’una carretera vallesana que van inspirar Àngel Guimerà per escriure l’obra Maria Rosa, de Raquel Ligero); sobre el jaciment ibèric del Puig del Castell de Samalús, de Marc Guàrdia, i sobre la circulació de moneda de Cardedeu en època moderna, d’Antoni Plaça. A la secció Calaixera s'inclouen les mirades de Montserrat Tura sobre el Mollet del 1913 i de l’ambientòleg Iago Otero sobre l’experiència agrària alternativa de la masia okupada de Can Piella, entre Montcada i la Llagosta, que ha estat recentment desallotjada.

Emma Vilarasau entrevistada
La protagonista de l’entrevista a fons de la publicació és l’actriu santcugatenca Emma Vilarasau que, després de vuit mesos d’aturada sabàtica, reflexiona pausadament sobre la seva feina en el món del teatre, sobre com ha crescut el poble que Sant Cugat era en la seva infància i adolescència, quan va debutar al teatre local. També confessa la seva passió per treballar la terra i “fer de pagesa” i explica com enyora la seva estimada Anna Lizaran, que va morir fa uns mesos, amb qui havien compartit tants escenaris, de la qual diu que li “treia una part de mi que no em treia ningú més”. Parlant del moment polític que viu Catalunya és contundent: “Estic molt indignada i espero que aconseguim la independència aviat. Si no, això se’n va a la merda”, afirma.

Són objecte d’un retrat de família els joves actors i actrius vallesans de la sèrie Polseres vermelles, molt vinculats als grups de teatre amateur. Vallesos va reunir-ne cinc en una foto de família al Teatre Sant Vicenç de Sabadell: Mireia Vilapuig, Noah Manni, Èlia Solé, Marc Balaguer i Abel Rodríguez.

La publicació
Vallesos, dirigida pel periodista Vicenç Relats i que compta amb el filòleg Ramon Vilageliu com a editor, és una revista llibre semestral que pretén divulgar el patrimoni vallesà en sentit ampli -des de la natura a la història, passant per la cultura popular, la tradició industrial o l'etnologia...-, així com presentar persones significatives d'aquests àmbits. Ho fa des d'un punt de vista periodístic i amb un disseny atractiu, amb un criteri que no es cenyeix a l'actualitat estricta.

Amb una tirada de 5.000 exemplars i al preu de 8 euros, el present número de Vallesos es troba a la venda a les llibreries i els principals quioscos del Vallès Oriental i Occidental, així com als establiments Abacus, Bonpreu i en algunes gasolineres vallesanes (uns 120 punts de venda). La publicació ha augmentat la tirada després que s’exhaurissin per complet els 4.000 exemplars del tercer número, que contenia una carpeta central dedicada a la riuada del 1962.

Edicions locals