Guinovart il·lustra els grans poetes catalans a l'Abelló

El Museu molletà inaugura dijous l'exposició itinerant 'Res no és mesquí' que organitza el Departament de Cultura de la Generalitat

Cultura

Mollet del Vallès

Res no és mesquí. Josep Guinovart i els poetes és el títol de l'exposició que dijous (20 h) s'inaugura al Museu Abelló de Mollet, última parada d'aquesta nostra itinerant que organitza el Departament de Cultura de la Generalitat i que reuneix un conjunt d'obres que són testimoni del protagonisme de la poesia a la trajectòria plàstica de Guinovart (Barcelona, 1927 - 2007).

Un dels poemes més coneguts de Salvat-Papasseit dóna nom a la mostra, que apropa als molletans obres procedents de la col·lecció de la Fundació Privada Espai Guinovart d’Agramunt i del Centre d’Obra Gràfica Josep Guinovart de Barcelona.

Res no és mesquí. Josep Guinovart i els poetes s’estructura a partir de la relació de l’artista, un dels mestres més rellevants de l’informalisme, amb els poetes i la poesia. L’autor, que estigué vinculat a Dau al Set en la dècada dels anys 40 i 50 del segle passat, va descobrir la força del gènere amb la lectura de poemaris de Federico García Lorca. El poeta granadí va ser qui li va obrir el ulls respecte de les potencialitats del llenguatge poètic per a la creació plàstica.

Manel Guerrero és el comissari d’aquesta exposició, que reuneix obres paradigmàtiques de la relació entre l’artista i la poesia.

El relat
L'exposició s’estructura a partir de la relació de Guinovart amb els poetes i la poesia. Per bé que la descoberta va arribar als anys 50, la incidència del gènere en la seva obra va anar en augment. En aquesta exposició hi ha quadres en tècnica mixta, gravats a l’aiguafort, litografies i cartells relacionats amb importants manifestacions poètiques, un art que, amb la música, el va acompanyar sempre.

La poesia catalana hi és àmpliament representada: Joan Maragall, Pere Quart, Màrius Torres, Salvat-Papasseit, els originals dels cartells del Primer Festival de Poesia Catalana i la trobada amb els poetes de l’exili i la llibertat. La primera manifestació important, però, de la presència explícita de la poesia en la seva obra va ser la carpeta Homenaje a García Lorca, amb set aiguaforts, editada a Cobalto, l'any 1951, per Rafael Santos Torroella, amb una coberta en tela estampada per René Métras.

En aquell moment, Guinovart va entrar en contacte amb els membres de la revista Dau al Set i va col·laborar en el número de març del 1952 de la publicació, on va il·lustrar amb cinc dibuixos la Carta a Miguel Hernández de Cesáreo Rodríguez-Aguilera. Ara bé, sens dubte, és Lorca el poeta qui li produeix un major impacte.

Joan Salvat-Papasseit és un altre autor decisiu en Guinovart. El seu compromís social i l’esperit avantguardista i popular enllaçaven directament amb les creacions plàstiques, directes i colpidores de l’artista. L'obra dels anys 70 ja s'inscriu de ple en el llenguatge lliure, informal, matèric i
contundent de colors primaris vius que popularitzà l'obra de maduresa de Guinovart. Des d'aleshores, Guinovart no ha deixat de reescriure els versos dels poetes en les seves obres. La presència del signe, de l'escriptura i de la lletra en l'obra pictòrica pròpia ha esdevingut una de les característiques més significatives del seu art.

Edicions locals