Ferran Solé es doctora a la Copa EHF com a golejador

El jugador del Fraikin és le màxim golegador amb europeu amb 70 gols

Esports

Granollers

Ferran Solé és un dels darrers productes del BM Granollers que empeny amb força al panorama estatal i internacional. Tot i la seva joventut, té 23 anys, va rebre diumenge a Nantes el guardó com a màxim golejador de la Copa EHF després de marcar 70 gols.

Solé, que fa una dècada al club després d’haver estat fitxat pel Sant Quirze en etapa cadet, es va assabentar de la possibilitat de ser màxim golejador en acabar la final de consolació després de marcar 10 gols. “El delegat em va dir que liderava la classificació, però que hi havia l’opció de quedar segon perquè Schiller Marcel, del Frisch Auf Göppingen, em podia superar en la final de la copa. Així que amb la meva família vaig veure el partit de la final i quan va acabar el partit vaig celebrar el guardó”, explica satisfet a l’AraGranollers. Finalment, la taula de màxims golejadors es va completar amb Marcel, amb 69 gols, seguit de Webert Robert, del Magdeburg, amb 66 gols. “És un guardó individual que té molt més mèrit quan s’aconsegueix amb un èxit col·lectiu. Per nosaltres ser a la final ja era un èxit i acabar tercers va ser com una victòria”, remarca.

En tres ocasions a l’EHF ha marcat 10 gols en un partit: a la final de consolació, i en la fase de grups contra el Dinamo de Bucarest i l’Aalborg. “El gol que més recordo d’aquesta temporada és contra l’Aalborg, perquè ens va donar l’empat final i la classificació per a quarts de final. Va ser molt celebrat”, diu.

La temporada per a l’extrem està sent de nota alta després d’acabar com a màxim golejador de la Copa EHF i dins el top 10 de la lliga Asobal amb una xifra de 147 gols. “És el meu millor any perquè no només faig gols, també intento ajudar en altres facetes del partit. A més, té més valor fer-ho en aquest equip amb companys boníssims, que m’ajuda a continuar progressant”, explica Solé, que com a repte fins a final de curs es posa “acabar al més amunt possible a Asobal i fer un bon partit final contra el Barça”.

De cara al futur, demana pas amb la selecció estatal. “Potser sí que ja em tocaria. Em faria molta il·lusió”, adverteix.

Edicions locals