Un cens de 1860 documenta la composició d'Aiguafreda fa 150 anys

La publicació d'un nomenclàtor exhaustiu del 1860 ha permès descobrir algunes dades de població

Societat

Aiguafreda

La recent publicació per part de la Societat Catalana de Geografia de la part catalana del Nomenclátor que comprende las poblaciones, grupos, edificios, vivendas, albergues, etc. de las cuarenta y nueve provincias de España elaborat l’any 1860 ha permès descobrir quina era la composició dels municipis ara fa una mica més de 150 anys.

Aquest nomenclàtor és el compendi municipal més complet dels existents fins aquell moment. En el cas d’Aiguafreda, que comptava segons aquell cens amb 627 habitants, es posen de manifest detalls com que el veïnat d’Avencó tenia només sis cases o que moltes de les masies escampades pel terme –avui munts de runa com el Saüc, el Saní, Cal Cabrer, la Casa Nova de Can Serra o Can Bauma– encara eren habitades.

El cens, d'abans de l'arribada de la línia fèrria el 1875, també indica que al nucli d’Aiguafreda hi havia 106 edificis (dels quals 71 eren cases de dos pisos i 29 de tres) o que Aiguafreda de Dalt encara hi constava com La Rectoría de Ayguafreda.

En relació amb els pobles veïns, el document també assenyala que Sant Martí de Centelles o Figaró tenien més habitants que Aiguafreda, o que l’evolució de la població ha estat molt desigual des de llavors.

Edicions locals