La revista 'Vallesos' dedica el nou número a la recuperació de l'entorn fluvial

El reportatge inclou una entrevista amb la primera presidenta del Consorci Besòs Tordera, l'exregidora granollerina Anna Maria Parlé

Societat

La revista-llibre Vallesos Gent, terra i patrimoni ha tret al carrer el seu 12è número, de tardor-hivern, amb una carpeta-dossier titulada Tornar al riu, que està dedicada a la recuperació de les conques del Besòs, el Tordera i el Llobregat, així com les xarxes de camins i la diversitat de patrimoni que hi ha al voltant seu, des de recs a safaretjos, passant per molins, pous de glaç i basses canemeres, entre d’altres.


"En la darrera dècada els vallesans hem redescobert els nostres rius i rieres, gràcies a la depuració que han experimentat amb els plans de sanejament de les aigües residuals que s'hi han endegat des de diverses administracions, molt singularment des de l’actual Consorci Besòs-Tordera. La millora espectacular de les aigües ha permès recuperar els rius com a espais agradables per al passeig, el lleure i per fer-hi salut, enmig d’un ric patrimoni natural de biodiversitat de vegetació i de fauna", explica el director de la publicació, Vicenç Relats, qui ha comptat amb articles d'experts.

En aquest número hi participen els biòlegs Andreu Salvat i Jordi Ruíz-Olmo, els geògrafs Josep Gordi i Francesc Roma, l’escriptor excursionista Albert Vicens i el president del Consorci Besòs Tordera, Sergi Mingote. La trajectòria d’aquest consorci de defensa dels rius, creat el 1988, és repassada al dossier de Vallesos, que compta també amb una entrevista a qui en va ser la seva primera presidenta, entre el 1988 i el 1992, l’exregidora granollerina de Sanitat i Serveis Socials, Anna Maria Palé. “Biòlegs, ecòlegs i geògrafs experts ens deien que, si ens posàvem a actuar i no defallíem, en quinze anys tornaríem a veure peixos als rius, que són espais agraïts, com així ha estat”, hi explica Palé. La carpeta inclou un article dels tècnics del Consorci Manel Isnard i Mercè Fernàndez que detalla com les rieres vallesanes han passat a ser rius, gràcies a les aportacions d’aigües residuals depurades que els han donat un cabal més constant.

Montserrat Tura, que no ha abandonat la política
L’entrevista central de la revista-llibre està dedicada a l’exalcaldessa de Mollet i exconsellera de la Generalitat, Montserrat Tura, que actualment ha tornat a la seva feina a l’Hospital de Palamós. En la conversa amb el director de Vallesos, Vicenç Relats, l’exconsellera repassa la seva trajectòria personal i política, ara que està allunyada dels càrrecs, però adverteix: ”Vull dir ben clar que de a política no me n’he anat”. Reflexionant al voltant del Vallès i de la necessària preservació dels seus espais naturals no urbanitzats afirma que “”si no creixem demogràficament, tenim la gran oportunitat de millorar allò que ja està fet”.

Vallesos també dedica els perfils d'aquesta edició a l’actor Francesc Orella, de Valldoreix, el popular Merlí de la sèrie de TV3; al president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, fill de Santa Perpètua; a l’artista granollerí Vicenç Viaplana; a la nedadora de Terrassa Sarai Gascón, banyada de medalles de plata als Jocs Olímpics de Rio; al cuiner terrassenc Marc Ribas, del programa Cuines de TV3; a Màrius Gómez, impulsor a Lliçà d’Amunt, de la galeria d’art més petita del món; al veterà esportista olímpic Miquel Torres, president de l’ara centenari Club Natació Sabadell, i a la centenària Pepita Baró, de Santa Eulàlia de Ronçana.

Més coses
El 12è número també inclou un ampli reportatge dedicat a explicar les malalties patides pels afectats per la manipulació de l’amiant a la fàbrica de la Uralita de Cerdanyola, així com s'obre amb un compte de l’escriptor de Montornès Xavier Bertran. Com sempre Jaume Arnella tanca el volum amb l'habitual. També hi ha diversos articles de patrimoni, com els dedicats als 40 anys de la vaga general de Sabadell, a les pastures del Montseny assajades contra els incendis, i el dedicat al jurista i periodista de Bigues i Riells Francesc Maspons i Anglasell, mig segle després de la seva mort.

Edicions locals